divendres, 31 de desembre de 2010

L'últim dia

Aquest matí, estant encara mig adormida, has aparegut al meu pensament. No sé per què has tornat, però lluny de voler-te espolsar dels meus records he fet memòria de tots aquells moments. T'he buscat entre els llençols i t'he trobat en els plecs del meu cos... Insensata memòria que destorbes la meva calma. Deliri boig que encegues el meu plaer. Tèbia és la penombra que de tant en tant clareja... No sé si m'hi he de resignar o aferrar-me a la imposibilitat de voler-te oblidar.

Aquest matí, mentre m'evadia dels records amb la tassa del cafè amb llet, has aparegut i, aquest cop, no era al meu pensament. Em desitjaves un feliç any, em preguntaves com estic, em convidaves al cafè de sempre, em recriminaves les meves negatives, em demanaves que et vingués a trobar...

Aquest matí no sé si ha estat casualitat o destí, memòria o oblit, desig o avorriment, plaer o entreteniment...

Aquest matí m'hi he tornat a negar, però em pregunto quants cops ho podré fer més. Em pregunto si el "no" és volgut o poruc. Em pregunto si el "no" és fruit de la temor de trobar-me entre els teus braços, de sentir-te dins meu, de la por de patir, de la por de tornar-me a enamorar, de la temor de no saber-te estimar...

Aquest matí és l'últim d'aquest any i voldria passar pàgina i desar el passat al calaix. Voldria deixar de sentir-me presa del teu desig, però me n'adono que sóc esclava dels meus impediments, tant com de la cigarreta que fumo i voldria no tastar...

Aquest matí t'he tornat a dir que no, potser demà, et dic que sí... Potser aquesta sigui la manera d'encetar un any positiu. Potser avui ha estat l'últim dia, potser demà serà la primera nit...





Us desitjo un 2011 ben bo i favorable!


19 comentaris:

XeXu ha dit...

Molt bon any 2011 Guspi!

I sobre el text... glups, no sabria què dir!

Lansbury ha dit...

Bon any 2011 que els desitjos es fasen realitat. Un bes

Ariadna ha dit...

S'ha de saber dir no, tot i que també s'ha de saber dir si.
Bon Any Guspira, que et sigui molt favorable!

Ari.

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

confiar en tu sentir-se lliure i compartir, sense posar-hi barreres amb naturalitat, trobar l'espai d'equilibri on hi ets tu i ella
sentir-te còmode

salut i els millors desitjos

Carme ha dit...

Molt bon any, preciosa, sigui com sigui amb sí o amb no...

que siguis feliç

Jordi Tudó ha dit...

Bon any per tu tb, ple de felicitat, salut i molta alegria.

Rafael Meyerhofer i Ribas ha dit...

Bon any nou :)

Mireia ha dit...

Bon any Guspira!

vafalungo ha dit...

Hi ha preguntes a les que difícilment sabrem mai trobar la resposta adequada. I sí, tots tenim dret a ensopegar amb la mateixa pedra les vegades que calguin, però sempre i quan acceptem que la responsabilitat de recaure-hi i de tornar-nos a aixecar és únicament nostra. Sigui com sigui, espero que l'any hagi començat molt bé. Una abraçada!

garbi24 ha dit...

sigui el que sigui...el monosílab ha de ser el que tu vulguis que sigui, només així serà verdader.
Molt bon 2011, encara que sigui desfullant la margarida...si, no, si, no......

Xitus ha dit...

Ostres, quin dilema. Has de pensar que triïs l'opció que triïs, serà la millor. Merci per passar-te pel calaix. L'important és no quedar-se mirant l'arbre fruiter el que fa, sinó anar a buscar-ne els fruits.
:)

Guspira ha dit...

XeXu: Bon any per a tu també! I sobre el text... si no saps què dir, doncs no cal que diguis res.

Lansbury: Que tots els teus desitjos també es facin realitat. Una abraçada, guapa!

Ariadna: Tens raó, s'ha de saber dir que sí i que no, però s'ha de saber també quan s'ha de dir...
Que el teu 2011 també sigui molt favorable!

Joan: Confiar més en mi mateixa i trobar l'espai just d'equilibri seria un bon propòsit per al 2011. Ara, t'he de dir que aquest "ella" no acabo d'entendre a què o a qui fa referència...
Els meus millors desitjos per a tu, també!

Carme: Moltes gràcies... Tu sí que ets preciosa!!!

Jordi: Gràcies! Molt bon any ple d'alegria per a tu, també!

Rafael: gràcies i igualment!

Mireia: gràcies guapa! Bon any!

vafalunngo: Estic totalment d'acord amb tu. A vegades quan em faig certes preguntes, penso que mai trobaré la resposta, però alhora, sé que arribarà un dia en què sabre quina és la resposta correcta. Clar que llavors, ja potser és massa tard...
L'any ha començat molt bé! Si més no, millor que els dos últims anys. Una abraçada!

garbi24: És veritat, ha de ser el que volem, però a vegades és complicat saber realment el que volem... Molt bon any!

Xitus: No sé si l'opció triada és la correcta, però estic d'acord amb tu en què s'ha d'anar a buscar el fruits.

Xitus ha dit...

Segur que ho és. Qui et dirà si ho és o no és? Un tribunal imaginari?

Guspira ha dit...

Xitus: Suposo que el temps... Però m'és igual! M'impregnaré d'aquest optimisme teu! Que val la pena, clar que sí! Segur que ho és! :D

El veí de dalt ha dit...

Bon any, Guspira.
I no sé perquè, em sembla que aquesta matins retornaran el 2011...

fanal blau ha dit...

vaig tard...
bona estrena d'any...ja estem al quatre!!! :)

Guspira ha dit...

Veí: Gràcies i igualment! :)

Fanaleta: Com passen els dies... Bon any, guapa!

Xitus ha dit...

Ara, ara!!

Guspira ha dit...

:D (d'això se'n diu "optimisme impregnat als llavis")