Llençols adormits
entre somnis regalats
festejant la meva pell
encara verge de sol.
Anhelo les paraules
les besades aleno
quan em penso versada
en els teus mil i un escrits.
Sobtosa, la calma em foragita
l'enyorança clandestina
de romandre per sempre més
a la barana dels teus dits.
De la tremolor de mirar-me
en els teus ulls,
del desig de besar-me
en els teus llavis,
de l'esperança de retrobar-me
a la barana dels teus dits...
entre somnis regalats
festejant la meva pell
encara verge de sol.
Anhelo les paraules
les besades aleno
quan em penso versada
en els teus mil i un escrits.
Sobtosa, la calma em foragita
l'enyorança clandestina
de romandre per sempre més
a la barana dels teus dits.
De la tremolor de mirar-me
en els teus ulls,
del desig de besar-me
en els teus llavis,
de l'esperança de retrobar-me
a la barana dels teus dits...
5 comentaris:
ara és més comprensible, però l'abterior versió també tenia certa bellesa
Jesús: Ueeee estem salvats! ja es veu bé! Gràcies!
Torna a ser preciós :)
Em sembla una magnífica idea guardar-los els dos!
Hola Guspira,
Preciós poema.
Publica un comentari a l'entrada