Aquesta nit...

Sacsejar fortament els pensaments per marejar-los amb l'esperança que no trobin el viarany per aparèixer davant la feblesa de la meva fortalesa. Debilitat que amago però que inevitablement percebo en cada gest de l'intent d'avançar en un camí que sembla no acabar mai... I m'endinso en bifurcacions de dubtes desconeguts, sense distingir els paranys de la realitat, deixant-me portar encegada per les prohibicions convertides en efímeres per mi mateixa i, segurament, no torno a triar el camí encertat... Sacsejo els pensaments per foragitar-los de la meva ment i de seguida me n'adono de la falsedat d'aquest afer efímer que esdevé perpetu tan bon punt deixo de somiar.
En la placidesa del cel busco la serenitat tan absent en aquests dies. En l'obscuritat de la nit lluito per desfer-me de la inquietud que desemmascara el saber estar de la meva tranquil·litat.
Per què no em sent la calma si tinc la veu esgarrada de tant cridar-la? Per què et deixa entrar la meva ment si ja fa temps que vaig tancar les portes amb el forrellat? Per què remous el passat quan saps que el teu lloc és la reminiscència de l'oblit?
En el deler d'esguardar-me en el meu somni dolç, avui sorprenentment t'hi he trobat... Saps bé que no t'he buscat. Saps del cert que et guardo en el record remot. El record llunyà més a mà que tinc...
Aquesta nit el somni m'ha sacsejat els pensaments. Aquesta nit la realitat ha colpit el meu somni. Aquesta nit anhelo poder-te sentir un altre cop en la realitat de l'abraçada oblidada...