dissabte, 6 de juny de 2009

A la barana dels teus dits (II)


Llençols adormits
entre somnis regalats
festejant la meva pell
encara verge de sol.

Anhelo les paraules
les besades aleno
quan em penso versada
en els teus mil i un escrits.

Sobtosa, la calma em foragita
l'enyorança clandestina
de romandre per sempre més
a la barana dels teus dits.

De la tremolor de mirar-me
en els teus ulls,
del desig de besar-me
en els teus llavis,
de l'esperança de retrobar-me
a la barana dels teus dits...



5 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

ara és més comprensible, però l'abterior versió també tenia certa bellesa

Guspira ha dit...

Jesús: Ueeee estem salvats! ja es veu bé! Gràcies!

Cesc ha dit...

Torna a ser preciós :)

Carme ha dit...

Em sembla una magnífica idea guardar-los els dos!

horabaixa ha dit...

Hola Guspira,

Preciós poema.