divendres, 4 de juliol de 2008

No em preguntis, amor, per què t'estimo



No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si no trobo raons. ¿Però podria
dir-te del rossinyol la meravella
ni el batec de la sang, ni la segura
dolcesa de l'arrel dins de la terra,
ni aquest plorar suau de les estrelles?
¿És que sabries, cert, l'ardent misteri
d'unes ales signant l'atzur en calma,
o el fluir de la font, o de la branca
aquest respir beat quan l'aire passa?...
No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si et tenia dins meu i ni sabria
ja veure't com a tu, perquè respires
dintre del meu respir, si dels meus somnis
ets l'únic somni viu que no podria
arrabassar la Mort...

Rosa Leveroni
(Presència i record, 1952)

8 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

Val, no preguntem res. Fumes?

cremita ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
Guspira ha dit...

Sí que fumo, sí... Per què? És dolent? jajajaja

Rondaire ha dit...

extraordinari ... i gràcies per la visita ....

El veí de dalt ha dit...

Fumar? Fatal! Afecta la libido, segur... Juàs!

Guspira ha dit...

Rondaire: Gràcies a tu...

Veí: Escolta guapo, que la líbido la tinc pletòrica jo, eh?! O és que no ho notes? jajaja

Cesc ha dit...

Uf quin poema... mare meva em toca el cor i jo el tinc sempre protegit :)

Guspira ha dit...

és preciós...