Aquest amor que fa un any em va prendre

Per tal de celebrar el Dia Mundial de la Poesia us deixo uns versos del meu favorit:  l'Estellés.  Uns versos que em captiven, encara més, si és que es pot.  

Aquest amor que fa un any em va prendre
i mai no he dit i en silenci em prospera,
pense sovint que ha de matar-me un dia.
Car el secret, que gelosament guarde,
arriba més enllà del sentiment,
i el pensament l’ha habitat i poblat.
No puc ja més, repetiria encara;
però l’amor no em deixa mai, cruel,
i em trobe a gust dessota el seu domini,
sabent, com sé, que ha de matar-me un dia,
molt lentament, corcant-me a poc a poc.
La meua mort, mai espectacular,
m’ha d’arribar d’una lenta creixença:
va madurant a les meues entranyes,
exactament com madura l’amor.

  Vicent Andrés Estellés

(Burjassot, 1924 - València, 1993)

Avui, com tants dies

Avui, com tants dies últimament,

tanco els ulls i et penso
i em provoca un somriure,

un altre dels molts més que guardo.

Avui, que revisc aquell moment
en què escrivies el meu nom
i dibuixaves la meva silueta entre pensaments,
et trobo, com tantes vegades,
i et repasso, un cop més,

per omplir-me dels teus records.

Perseverant em creix el sentiment

que avui fa més de mil nits em vas despertar

capaç de trasbalsar el meu món

i de fer desaparèixer la resta

quan ets al meu davant.

Passen les hores i es gasta el temps

els records em nodreixen el present

tinc ànsia de demà

d'un dijous qualsevol al teu costat

de sentir aquella tremolor

d'estar-me al llindar dels teus ulls

de bressar-te els somnis cada nit

de resseguir els plecs del teu llit.

Tal vegada foren il·lusions

Em sedueixen les paraules 
que lentament traces
m'arriben com suaus carícies 
festejant la meva pell.
Amb dits tremolosos
acarono il·lusions 
com si fos l'últim dia 
tal vegada 
com si fos l'última nit. 
I falsament em trobo entre les teves mans 
em penso ama dels teus mots 
em sento presa dels teus pensaments 
i alhora, tan estranya en la teva abraçada.

Es far de Ses Salines

Com més l'escolto, més m'agrada...




Encara té sa clau des far on treballava,
encara tė sa clau d'ençà que el jubilaren,
agafa sa bicicleta d'un fill seu, una mountain bike,
i fa un poc de voltera per no passar davant sa tercera edat
i enfila sa carretera des far de Ses Salines;
i enfila sa carretera i du es canet darrere darrere,
hi ha trull de contrabando, un truller.

Ja s'ha tancat sa nit i puja a dalt de tot,
se corda s'anorac i obre un finestró.
Per falta de lluna, Venus se reflexa a la mar,
es ulls té ple d'estrelles de tant de cavil·lar,
i pensa que només és a damunt una de tantes,
es ulls té ple d'estrelles de tant de mirar-les,
''oh, mirau, mirau si n'hi ha... Quantes''.

Imaginant-te

Vaig arribar d'hora al local d'assaig i encara no hi havia ningú tret del Ferran, un amic del poble que feia estona que s'entretenia tocant quatre acords amb la guitarra. Em vaig asseure al sofà, vaig treure el paquet de cigarretes de la bossa de mà i me'n vaig encendre una. En Ferran va continuar tocant els acords de la cançó Wonderwall dels Oasis i jo em vaig quedar embadalida tot escoltant-lo mentre anava consumint aquell bocí de vida. Intentava recordar la lletra de la cançó, però feia temps que no l'escoltava i hi havia versos que se m'escapaven. I entre tots aquells pensaments em va assaltar un desig sobtat. Em van venir ganes de jeure al sofà amb en Ferran i sentir els seus dits recórrer la meva panxa amb la mateixa delicadesa que rascava les cordes de la guitarra. Em van venir ganes de besar aquells llavis que xiuxiuejaven mots en anglès, ganes de passejar pel seu coll amb la meva llengua, de mossegar-li el lòbul de l'orella i finar a la seva boca amb una morrejada intensa. I gairebé com si pogués olorar el perfum de la passió, el desig resseguia les vores del meu cos fins a fer-se amo i senyor del meu entrecuix. I em van venir ganes d'oferir-li els meus pits perquè me'ls xuclés, perquè m'excités encara més, perquè desitjava encendre'l i volia sentir-lo a sobre meu i rebre les seves embranzides fogoses. I llavors, vaig pensar en el seu sexe erecte i em van venir ganes de posar-me'l a la boca.

Més de 100 paraules

somriu, vola, embriaga't, viatja, acluca, brama, gaudeix, gita't, interpreta, saluda, anticipa't, tafaneja, adreça't, escolta, col·labora, estudia, barrina, endolceix, tria, solidaritza't, acull, xerra, etiqueta, connecta't, opina, enraona, xiuxiueja, pensa, comparteix, xiula, evoluciona, apassiona't, vacil·la, xala, frisa, prefereix, madura, demana, creix, imagina, acaricia, canta, cerca, abraça, xiscla, somia, xateja, recita, llegeix, construeix, estima, escriu, descobreix, plora, compon, practica, menja, emmara't, guaita, integra, contrasta, crida, brinda, regateja, manifesta't, al·lucina, treballa, rumia, respira, rondina, recicla, independitza't, lluita, ensopega, pentina't, besa, engoleix, enamora't, desitja, enyora, sent, oblida, converteix, troba, evadeix-te, abriga't, descalça't, escalfa, gira't, embaladeix-te, provoca, repassa, xucla, desperta't, atrapa, compta, omple't, torna, vessa, regala, amara't, recorda, escull, motiva't, enlluerna't, tremola, il·lusiona't, encoratja't, dorm, apareix, convida, adona-te'n, enceta, marxa, reconeix, impregna't, coneix, entusiasma't, afanya't, tranquil·litza, mossega, cavil·la, bufa, ofega, emporta't, segueix, inquieta't, parla, despulla't, viu...

Volia fer un escrit diferent, volia expressar el que he sentit tot aquest temps, volia trobar les paraules adequades per aquesta ocasió especial; aquest és el post 100, però per més que vulgui fer filigranes, només em vénen al cap paraules que etiqueten moments i sensacions que he viscut en aquest raconet. I pensant-ho millor, ja m'està bé perquè al cap i a la fi les paraules, com ja sabeu, em despullen.

Fa poc s'ha celebrat el Dia Europeu de les Llengües i s'han fet diferents activitats; una ha estat la de La paraula en català que més m'estimo. I ara tinc curiositat per saber quina és la paraula en català que més us estimeu. Me la dieu?

Sense paraules...

Aquesta és una petita mostra del que anit vam viure als carrers de la part alta de la ciutat. Tothom entonant l'Amparito Roca i ballant al ritme de la baixada de l'Àliga i la Mulassa. Aquest és un dels moments inesborrables en què es respira un ambient festiu que per molt que el visqui, em segueix deixant sense paraules...

Un altre dels moments indelebles de la Tecla d'enguany va ser el multitudinari concert familiar dels Antònia Font. Us en deixo un bocí perquè en pugueu fer un tastet de la nostra festa.

Espero que n'hagueu gaudit tant com jo!