dimarts, 19 de març de 2013

Avui, com tants dies

Avui, com tants dies últimament,
tanco els ulls i et penso
i em provoca un somriure,
un altre dels molts més que guardo.
Avui, que revisc aquell moment
en què escrivies el meu nom
i dibuixaves la meva silueta entre pensaments,
et trobo, com tantes vegades,
i et repasso, un cop més,
per omplir-me dels teus records.
Perseverant em creix el sentiment
que avui fa més de mil nits em vas despertar
capaç de trasbalsar el meu món
i de fer desaparèixer la resta
quan ets al meu davant.
Passen les hores i es gasta el temps
els records em nodreixen el present
tinc ànsia de demà
d'un dijous qualsevol al teu costat
de sentir aquella tremolor
d'estar-me al llindar dels teus ulls
de bressar-te els somnis cada nit
de resseguir els plecs del teu llit.


11 comentaris:

fanal blau ha dit...

Un dia bonic, com ho poden ser tants d'altres!
Una abraçada i bentornada!

XeXu ha dit...

Quants records i quantes sensacions. Esperem que es puguin fer realitat, que no quedin només en el passat.

joan gasull ha dit...

Hem d'evitar de totes totes que es malgasti el temps. El necessitem productiu per el nostre ser.

mq ha dit...

aparentment
somrius dolçament
constantment
guardo siluetes dibuixades en la ment
possiblement
esperant un dijous qualsevol
asseguts somrient
definitivament
a vegades
tenc la sensació
que el teclat esta enfora
els braços no es mouen
la ment queda totalment
aturada
potser
a vegades
no tenc res a dir
tristament
a vegades
en costa espitjar el polsador de la càmera
i silenciosament
en vaig arrufant a la vorera
plorant
(tal vegada només d’un ull)

Joana ha dit...

Aquests records tan vius poden resultar d'una intensitat sublim i reviure'ls de nou, lentament, escrivint aquests mots tan plens de desig :)
una abraçada Guspira

Guspira ha dit...

fanal blau: moltes gràcies, guapa! Un petonet!

Xexu: Els records com aquests potser és millor que es quedin en records per tal de no perdre aquest encant tan especial... no trobes?
Ara que si arriba el demà... benvingut sigui!

Joan: estic totalment d'acord amb tu! I crec que com més grans ens fem, més important és el temps!

mq:com sempre has escrit uns versos preciosos, tristos i silenciosos alhora.

Guspira ha dit...

Joana: aquests records són ben vius en les paraules... Una altra abraçadda per a tu, guapa!

El Company de Venus ha dit...

Ara els he vist, no hi havia passat, encara... Deliciosos... Els records així sempre són intensos...

Guspira ha dit...

Company: delicioses ho són les teves paraules... :)

Edith ha dit...

Molt agraïda!

Guspira ha dit...

Edith: gràcies!