divendres, 20 de setembre de 2013

Tots junts

Hagués volgut poder expressar tot el que sento quan veig aquestes imatges, quan recordo aquell dia, però només us diré que cada cop que miro el vídeo, m'emociono com si fos el primer cop...

8 comentaris:

XeXu ha dit...

Mira, t'anava a fer conya, que a tu el que t'agradava és que canti el Pepet. Però resulta que he posat el vídeo i he tingut la pell de gallina immediatament. Ostres, les imatges són increïbles, però la lletra de la cançó també. La tornada és per treure's el barret, i el parlament final tres quarts del mateix. D'aquest vídeo se n'ha de fer difusió! Ole per en Pepet i els altres músics que hi surten, i ole per tots els que vam ser a la via, un moment històric!

Carme ha dit...

Ja vaig posar aquesta cançó que té una força increïble al blog via, només cantada per ells els Pepet i la Marieta.

Ara crec (amb les llàgrimes als ulls encara) que l'hi he de tornar a posar, emociona i sobretot dóna ànims i força.

Ara mateix l'hi poso.

joan gasull ha dit...

Una pàgina de la nostre història escrita amb majúscules i que mai oblidarem.....com el primer polv...... Vaja... :-)
Bon cap de setmana

Loreto Giralt Turón ha dit...

Va ser un gran dia, en vindran d'altres igual de grans

Maria PB ha dit...

Impresionant, m'he quedat també en la pell de gallina. És increïble! M'ha deixat sense paraules!

Elfreelang ha dit...

a mi encara em dura....i constato com ara tossudament es mantenen a balcons i finestres les estelades ......impressionant seguirem fent camí

Guspira ha dit...

El vídeo emociona molt, tant com recordar aquell 11 de setembre històric per sempre més. I sí, Xexu, que sigui Pepet el divulgador i impulsor d'aquest vídeo, m'encanta. Així que no t'equivoques gens quan dius que el que m'agrada és que canti ell. I tens raó en què se n'ha de fer difusió, però d'això ja se n'encarrega la nostra amiga Carme, que quan nosaltres hi anem, ella ja en torna... Sí, ja la va penjar al blog via! Un blog que farà història, com el meu primer polvo... Joan, et pots creure que fa una hora que m'estic trencant el cap i no recordo el meu primer polvo? Sort que després n'han vingut d'altres, com dius tu Loreto, només que tu et refereixes a dies històrics... I sí Maria, a mi tot plegat també em deixa sense paraules... I no recordar el p... em deixa la pell de gallina!
Sort que tenim a l'Elfree que encara li dura... l'emoció, l'emoció! jeje A mi també, Elfree... i l'estelada la segueixo tenint al balcó!

Gràcies pels vostres comentaris!

Ximo Segarra "ACAPU" ha dit...

Sí que emociona, sí :)