divendres, 14 de gener del 2011

Trobada virtual de blocaires perduts


Primer va començar en Ferran, cansant-se dels blogs, després l'onatge, després els dubtes de la rits i finalment, el Xexu en va parlar i el seu post em va fer pensar en tota la gent que hi ha darrere els blogs que seguim i, me'n vaig adonar que són “coneguts anònims” o desconeguts que ens agrada descobrir. El fet és que veient que hi havia gent amb la voluntat de deixar els seus blogs, vaig pensar en si, passat el temps, ens en recordaríem d'aquesta gent. I llavors vaig dir: “I saps què he pensat més? Que estaria bé fixar una data futura de retrobament en el supòsit que anéssim deixant els blogs. Faria gràcia veure què expliquem passat el temps... :)” Però aquestes paraules no anaven més enllà d'un simple pensament en veu alta.

El fet és que la Carme, que també n'havia parlat del tema al seu blog, de seguida s'hi va animar i va dir: M'apunto a la idea de la Guspira. Crear un indret i una data per retrobar-nos, els que vulguin apuntar-s'hi... per si ens hem perdut.” I a més va preguntar: Qui més s'hi anima?” I la qüestió és que hi va haver gent que s'hi va animar.

Per això, hem decidit proposar-vos una trobada a tots i totes els que encara ens llegiu, tant si teniu el blog en funcionament, encara, com si ja no.

La Carme i jo hem decidit donar un espai virtual i una data concreta de trobada. Hem pensat que la trobada podria començar el dia 6 de gener del 2015 i durar els dies que faci falta per tal de donar temps a tothom qui vulgui que s'hi pugui anar acostant. La idea és que tots els qui decideixin plegar dels blogs puguin passar un moment per dir-nos com estan i com els hi va la vida. I com diu la Carme, que ens expliquin si s'han enganxat a la última xarxa social que, en aquell moment, estigui de moda o si s'han desintoxicat del tot d'ordinadors i xarxes.

Però clar, abans de muntar-ho, ens cal tenir una mica de quòrum. Per tant, aquest post està adreçat, sobretot, als que festegen de tant en tant amb la idea de tancar el blog i dubten entre deixar-lo o no tancar-lo. I també als que l'heu tancat i encara ens llegiu de tant en tant... Us apuntaríeu a donar senyals de vida ni que fos una sola vegada? Val la pena que muntem una trobada virtual de blocaires perduts? Les respostes aquí mateix als comentaris o a la Col·lecció de moments de la Carme.

I els que encara continuareu al peu del canó, vindríeu a treure el cap en aquest espai?



21 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

Bona data. Tindré temps per desentoxicar-me'n.

Anònim ha dit...

M'agrada la idea apuntada per una amistat blogaire: que, fet i fet, la nostra coneixença inveretix els principis habituals: abans ens hem conegut "virtualment", que no pas de manera, anem a dir, convencional
és a dir, física. I que potser un dia ens hauríem de trobar...! Per
tant, em sembla una bona pensada!

Sergi ha dit...

A mi em sembla que per aquelles dates jo seguiré donant pel cul per aquí, si no és que em moro abans, però m'hi apunto, i tant! És més, si realment continuo per aquí, puc mirar de localitzar alguns antics blogaires que ja han marxat perquè es deixin caure per allà. Seria una manera fantàstica de retrobar gent que va ser important en el seu moment.

A mi apunteu-me, tant si hi sóc com si no hi sóc, però espero que hi haurà recordatoris en el moment que toqui. Em sembla una idea fantàstica, i a sobre sorgida del teu caparró en un comentari al meu blog, què més puc dir? És un honor que una idea tan bona s'hagi forjat allà. Espero que prosperi! Vaig corrents a ca la Carme a dir el mateix, i a felicitar-la altre cop, que avui fa anys!!

Carme Rosanas ha dit...

De moment, s'hi va apuntant gent, Guspi!

Ja podem començar a posar el blog en marxa i fer posts i recordatoris...

Em fa gràcia que a la gent 4 anys li sembli tant lluny... poden passar moltes coses, ja ho sé, de fet és que segur que passaran moltes coses, però Internet existirà i si volem connectar connectarem... ara, a verue si serem els 4 sonats de sempre, que ja connectem cada dia en plan "yo me lo guiso yo me lo como"... però bé, fins i tot així riurem. Trobada virtual, però el riure serà autèntic.

Gràcies per la idea.

Jo crec que als blocaires que han marxat últimament ja els hi enviaré un mail amb l'enllaç del post... i d'altres que fa més temps, també. I quan arribi el dia hi tornarem, com diu en XeXu.

Endavant les atxes!

Una braçada, guspireta.

Joana ha dit...

Una idea fantàstica! Jo m'apunto a la trobada virtual, a treure el cap , a fer un cafè quan calgui...
Va! Vaig a veure el Col.lecció de moments :)

El porquet ha dit...

Ja he passat per ca la Carme i ja li he deixat dit que compteu amb mi. Jo porto poquet al món dels blogs i no sé quant i duraré, però, ara per ara, m'ho passo molt bé i per tant, tinc ganes d'anar-vos coneixent més i, si s'escau, retrobar-nos en un futur.

fanal blau ha dit...

Jo també vindré! No penso perdre'm tan bona companyia!
Una abraçada, Guspira!

El teu nom s'adiu d'allò més a la proposta; has fet esclatar un desig!

Has fet néixer la guspira...:)

Garbí24 ha dit...

JO també m'hi apunto, encara que ara per ara no tinc cap ganes de plegar seria fantàstic de retrobar gent després de tant de temps

Joana ha dit...

Què sort teniu!!! jo hi sóc molt lluny, si no hi aniria de cap!!!

Laia ha dit...

Hola Guspira!

Jo també m'hi apunto, tot i que crec que encara seguiré per aquí.. o això espero, creuem els dits! :)

Molt bona iniciativa, aquesta trobada virtual!

Maijo Ginovart ha dit...

De pensar-ho, ho he pensat moltes vegades, però per ara vaig portant-ho endavant. Estic convençuda que al 2015 no tindré blog, per això m'hi apunto, no vull perdre les amistats que s'ha forjat d'una manera tan maca. Una idea fantàstica! Els anys li proven a la Carme. A la Guspi no la conec però gràcies, Guspi!

Helena Bonals ha dit...

Jo m'apunto a una trobada virtual en el temps i l'espai, perquè vés a saber que pot passar! Un dels meus tres blocs ja té quasi quatre anys, no és impossible que encara continuï quatre anys més.

Guspira ha dit...

Jordi Dorca: T'hi esperem, eh?


Jordi Solà: M'agrada que t'agradi! :D
És cert que per aquí ens coneixem d'una manera inversa a l'habitual, però crec que és ric perquè tenim l'opportunitat de conèixer persones que potser, per la forma convencional no ho faríem. Penso que a través dels blogs es donem moltes més oportunitats i també penso, que totals desconeguts ens poden arribar a conèixer d'una manera més íntima que no pas els coneguts del nostre cercle habitual.
La trobada, però, és virtual... Tot i així t'hi apunto, eh? :D

Xexu: Espero, desitjo i confio que al 2015 segeuixis aquí! Pobre de tu si no ho fas... et trencaré les cames! ;P
Em sembla molt bé que localitzis antics blogaires per a la trobada. Fantàstic! Com més serem, més riurem!
I saps? Tu ja estaves apuntat abans de pronunciar-te... jeje Al cap i a la fi, la culpa de tot això és teva per haver escrit aquell post... I no pateixis, que anirem fent memòria!

Carme: Sí! La gent ha respost i això és molt bo. Si som els 4 sonats de sempre, doncs mira... riurem igualment! Però jo crec que en serem més de 4. Segur!
ei...se'ns gira feina! Haurem d'esmolar ben bé les eines! :D
Una altra abraçada per a tu, guapa!

Joana: Clar que sí. Així m'agrada! Si ens hem d'apuntar a una batalla, doncs ens hi apuntem! jeje
Estàs fitxada, eh?

Porquet: Clar que sí, home! Jo tampoc sé si durant aquests anys seguiré amb el blog, però sé que tant si hi sóc com si no, tindré ganes de saber de tots vosaltres d'aquí uns anys. Tu també estàs fitxat! :D

Guspira ha dit...

Fanaleta: jeje diuen que tot comença amb una guspira... M'agrada el que dius, però sobretot, m'agrada que hi vulguis venir!
Una abraçada per a tu, guapaaaa! :D

garbi: No cal que pleguis, home! Plegar no és un requisit per poder assistir a la trobada! Només és que vist la gent que ha plegat aquests últims dies, ens ha fet pensar en trobar-nos d'aquí un temp. Però els que no pensem plegar, també ens hi hem de trobar! Així que t'hi apunto!

Iris: la trobada és virtual! Així que per lluny que siguis, també hi pots venir!
Gràcies per la visita i benvinguda!

Laia: Em sembla perfecte que vulguis seguir. M'espantaria que tothom plegués. Així que ens veiem al 2015! Mentrestant, ens anem trobant per aquí...
Benvinguda, guapa!

maijo: Veig que estàs convençuda de no ser a la blogosfera el 2015. Bé, però m'alegra llegir que vols retrobar la gent que has anat coneixent. Això vol dir que t'hi sents a gust i això és molt bo!
La Carme està estupenda!!! I la Guspi, què t'he de dir...? Doncs que també! jeje
Gràcies per la visita i sigues benvinguda! :D

Helena: Clar... per què no hem de poder seguir fent camí? Clar que sí! Ja estàs apuntada!

Guspira ha dit...

Volia donar-vos les gràcies a tots i totes per tenir ganes de retrobar-nos d'aquí uns anyets i fer possible que la Carme i una servidora puguem encetar aquest nou blog.
Gràcies!

onatge ha dit...

Que el 2015 jo hi sigui o no hi sigui, no té ni tindrà cap importància, el que té valor és el record que qeudarà amb mi de cada persona que he conegut en persona o no, a través del blog. Poemes, escrits, sentiments, versos, metàfores, idees, pensaments...

Des del far bona tarda.
onatge

_MeiA_ ha dit...

Fa 4 anys que estic en aquest món del blog, i és trist mirar enrera i veure que hi has deixat molts amics. Sort n'hi ha que, si un vol, el contacte continua, a partir de missatges al mòbil, trucades, mails, facebook i caps de setmana de trobades.

Molt bona la iniciativa!

El Company de Venus ha dit...

Jo de moment no plego... ara bé, m'hi apunto igualment, si de cas... però no sé si l'agenda m'arriba tant enllà... en fi, m'ho apuntaré en un post-it...

Elfreelang ha dit...

HOla guspira vinc tard i vinc de veure't mencionada a Col.lecció de oments... i ara veig que tenim lectors lectores comuns comunes...ja aniré tornant per aquí! no esperaré al 2015!

Mortadel.la ha dit...

Ai, Mareeeeeeeeee! Igual no estic ni viva! Bé. Si em moro, ja sabeu, eh? Hi seré en esperit.
Passaré a veure què tal!

... ha dit...

uff! 6 de gener del 2015...
Ara queda tan lluny, poden passar tantes coses fins aquell dia que no sé si sóc capaç d'imaginar què en serà de mi i del meu blog, però... m'agradaria molt participar-hi!