Dies que em toquen el cor... petites carícies que em treuen la por... Bocins de tu que em fan millor...
7 comentaris:
Anònim
ha dit...
Em llevo massa tard mig emprenyat amb el despertador. Tic, tac, mes de les dotze.
Passejo amb el posat de l´encantat que hi és, però no del tot. Clic, clac, ara fa gotes.
Tornes demà, vaig a buscar llibretes noves, nines de roba, capses de tots els colors.
Arribo massa aviat, vaig al terrat per recollir els llençols. Pim, pam, baten les portes.
La nit no acaba mai, el llit tan gran es fa petit de cop. Cric, crac, grills que em recorden.
Tornes demà, he de trobar flors de taronja, espelmes i esponges herbes de tantes olors.
Dies que em toquen el cor, petites carícies que em treuen la por, instants que encadenen les penes, bocins de tu que em fan millor.
Tornes demà he de trobar flors de taronja, espelmes i esponges, llibretes noves,
nines de roba, platges amb arbres, llocs on besar-te, flors de taronja, espelmes i esponges, llibretes noves, nines de roba, flors de taronja, espelmes i esponges, platges amb arbres, llocs on tocar-te la meva millor cançó.
jo també em dedico a recollir i col·lecionar bocins... de lluna... o de tot el que trobo en el meu camí i m'agrada... i això m'omple a vessar de bones vibracions per créixer i avançar i trobar el sentit a tot plegat...
seguirem col·leccionant, sense defallences, els bocins de tots els tus que ens aportin espurnes de felicitat...
l’essència que ens dona vida que ens fa humans que ens fa sentir sensacions emocions vaja els petits detalls de la vida que fan que sigui vida en fi: que valgui la pena! salut estimada!
"No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d´un poble unit, alegre i combatiu" Vicent Andrés Estellés
7 comentaris:
Em llevo massa tard
mig emprenyat
amb el despertador.
Tic, tac,
mes de les dotze.
Passejo amb el posat
de l´encantat
que hi és, però no del tot.
Clic, clac,
ara fa gotes.
Tornes demà,
vaig a buscar
llibretes noves,
nines de roba,
capses de tots els colors.
Arribo massa aviat,
vaig al terrat
per recollir els llençols.
Pim, pam,
baten les portes.
La nit no acaba mai,
el llit tan gran
es fa petit de cop.
Cric, crac,
grills que em recorden.
Tornes demà,
he de trobar
flors de taronja,
espelmes i esponges
herbes de tantes olors.
Dies que em toquen el cor,
petites carícies que em treuen la por,
instants que encadenen
les penes,
bocins de tu que em fan millor.
Tornes demà
he de trobar
flors de taronja,
espelmes i esponges,
llibretes noves,
nines de roba,
platges amb arbres,
llocs on besar-te,
flors de taronja,
espelmes i esponges,
llibretes noves,
nines de roba,
flors de taronja,
espelmes i esponges,
platges amb arbres,
llocs on tocar-te
la meva millor cançó.
Son les coses mes petites les que omplen la felicitat.
L'escolto... gràcies Guspira, gràcies Cesc per la lletra.
El Déu de les coses petites ens fa una mica feliços cada dia.
Si no foren les coses petites... esta vida no tindria sal Un beset
jo també em dedico a recollir i col·lecionar bocins... de lluna... o de tot el que trobo en el meu camí i m'agrada... i això m'omple a vessar de bones vibracions per créixer i avançar i trobar el sentit a tot plegat...
seguirem col·leccionant, sense defallences, els bocins de tots els tus que ens aportin espurnes de felicitat...
petons bonica!
cuida't!
l’essència que ens dona vida
que ens fa humans
que ens fa sentir sensacions
emocions
vaja
els petits detalls de la vida
que fan que sigui vida
en fi:
que valgui la pena!
salut estimada!
Publica un comentari a l'entrada