dijous, 4 de juny del 2009

A la barana dels teus dits




Llençols adormits
entre somnis regalats
festejant la meva pell
encara verge de sol.

Anhelo les paraules
i les besades aleno
quan em penso versada
en els teus mil i un escrits.

Sobtosa, la calma em foragita
l'enyorança clandestina
de romandre per sempre més
a la barana dels teus dits.

De la tremolor de mirar-me
en els teus ulls,
del desig de besar-me
en els teus llavis,
de l'esperança de retrobar-me
a la barana dels teus dits...


15 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Guspira t'ha quedat moníssim, però no sé pas si és tal com t'havia de quedar... jo no el puc llegit pas.

Anònim ha dit...

Em surten figuretes

Jesús M. Tibau ha dit...

suposo que é suna errada , o un joc teu. Si copies el text i el passes a tipus de lletra Arial, per exemple, ja es pot llegir.

Llençols adormits
entre somnis regalats
festejant la meva pell
encara verge de sol...

Gràcies

Carme Rosanas ha dit...

Je, je, je...

Anhelo les paraules
i les besades aleno
quan em penso versada
en els teus mil i un escrits.

...

Anònim ha dit...

Unes paraules boniques, molt, de les més boniques que he llegit, properes i significants, m'agrada llegir la teva part més poètica, he copiat la part de les figuretes i l'he canviat de lletra i ho he pogut llegir, que la nit t'apropi a la barana dels seus dits.

Guspira ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Guspira ha dit...

Carme: jajaja M'has fet molta gràcia, molta! mareeeeee quina vergonya! m'ha quedat moníssim diu...jajaja
Doncs saps què passa? que jo sí que ho puc llegir, no sé per què ho veieu amb figuretes... Jo ho llegeixo bé als dos ordinadors que tinc... No ho entenc...
Demà ho arreglo, però ara com que veig que us heu animat a transcriure'l, doncs espero que algú l'acabi, no?
Una abraçada!

Cesc: A mi em surten lletretes... jajaja
Moltes gràcies pel que em dius! És tot un honor venint d'un poeta nat com tu...
Una abraçada!

Jesús: No sé què ha passat... No és cap joc, no... Però bé, has posat el principi i la Carme s'ha animat. A veure si algú més continua... Mira, al final en treure'm un joc! :)
(Demà l'arreglo...) (espero...)
Una abraçada!

Anònim ha dit...

Hola de nou :) he pogut traduïr ueee i m'encanta l'últim parràgraf o com es digui, és aviat i em costava llevar-me, però amb el permís de l'autora, espero que no li molesti que us aporti l'última part d'aquest preciós escrit, llegiu i gaudiu :);

De la tremolor de mirar-me
en els teus ulls,
del desig de besar-me
en els teus llavis,
de l'esperança de retrobar-me
a la barana dels teus dits...

El Company de Venus ha dit...

Més que moníssim, crec que t'ha quedat preciós. Felicitats.

Guspira ha dit...

Cesc: Gràcies un altre cop per les teves paraules... Veig que al final tu també t'has animat a transcriure els versos,eh?
Gràcies!

Company: Preciós? jajaja Mareeee, no sé què hauré fet o tocat... Sembla un missatge per als marcians! jajaja
Gràcies!

Ei, falta transcriure el penúltim paràgraf! no s'anima ningú??? :)

as de diamants ha dit...

Aquí teniu el penúltim:

Sobtosa, la calma em foragita
l'enyorança clandestina
de romandre per sempre més
a la barana dels teus dits.

(m'agrada aquest joc)

Anònim ha dit...

Ara que surten tots, preciós escrit :)

Guspira ha dit...

as de diamants: gràcies per tornar i sobretot, gràcies per la teva col·laboració! M'alegra saber que al final el que era un error s'hagi convertit en un joc que us agrada!

Cesc: Tu sí que ets preciós! :)

Guspira ha dit...

Ui! m'he deixat de dir una cosa... Resulta que hi ha gent que em diu que ho veu amb símbols i hi ha gent que ho veu bé com jo... És que no entenc per què passa això... I ja ho he canviat i alguns de vosaltres ho continueu veient tot ple de símbols i figuretes. Així que crec que faré un altre post amb la versió catalana per a tots... (espero no tenir problemes...) I així també, deixem aquesta versió "marciana" per a la posterioritat... :)

Bon cap de setmana a tothom i gràcies per la vostra col·laboració!
una abraçada!

Toni Prat ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.