dissabte, 18 d’abril de 2009

Amor


" L'amor és en aquelles curtes ratlles, l'amor com ella el voldria i com ja no és. O com potser no ha tingut mai. Perquè l'amor no és i no pot ser simple afecte. No és costum o gentilesa. L'amor és bogeria, és el cor que batega a mil per hora, la llum que baixa en el capvespre en plena posta de sol, les ganes de llevar-se al matí només per mirar-se als ulls. L'amor és aquell crit que ara la reclama i li fa entendre que cal canviar. Ell. Recorda moments que han viscut junts, les coses que sempre li ha dit, el seu rostre. Però no sabem parlar. No som l'un el bé de l'altre. Una llàgrima li regalima, càlida, per la galta i li cau a les cames lliures i nues. Potser aquesta noia asseguda al seu escriptori, una nit de final de primavera, quieta davant d'un portàtil que va trobar per casualitat, amb prou feines il·luminada amb una làmpada Ikea, encara no sap què és l'amor. Però ben segur que ara sap què no és."

Federico Moccia, Perdona si et dic amor (2007)

12 comentaris:

XeXu ha dit...

Vaig regalar aquest llibre a la persona per qui més amor sentia. Ara probablement no el llegiré mai. Ara no ho faria. Però dubto que pugui mai.

Cesc ha dit...

Quines paraules, pot ser un llibre d'amor pel què m'han comentat, però amb unes reflexions que no es tallen gens ni mica, no només expressa la grandesa de l'amor, sinó la duresa i la bogeria necessària per a oblidar que no només és somriure, trobo que és un recull cert de l'amor, si no tingués tantes pàgines, pot ser m'atreviria a llegir-lo, la mandra em guanya, tot i què l'amor també m'ha guanyat.

Striper ha dit...

L'amor es la millor de les medecines i la pitjor de les malalties. Bom diumenge.

Deric ha dit...

Està bé el llibre? Quan vaig estar a Florència el maig i a Venècia el desembre, es podien veure molts ponts amb infinitat de cadenats, com diuen que fan els protagonistes del llibre.

El veí de dalt ha dit...

Què bonic és l'amor...i que poc dura intesament..

mar ha dit...

l'amor és una actitud davant de la vida...
i dura eternament si volem...
una altra cosa és a qui el regalem...
m'agrada aquella frase que diu que l'amor és l'únic que creix quan més el repartim (ara no sé ben bé si és així però així és tal com ho sento...

el llibre?
em va encantar, però reconec que té un punt de dolçor que no agrada a tothom...

petonets Guspira i bona setmana...

El Company de Venus ha dit...

Fa estremir, aquesta definició d'amor. Molt ben triat, Guspira. Potser m'animo a llegir-lo.

Maria ha dit...

Aquest llibre és maquíssim.T'ha quedat molt bé!

mq ha dit...

et puc parlar de l'amor de mil maneres diferents:
-puc dir-te (amor) amb les paraules fàcils
-però també ho puc fer amb les paraules difícils
per estimar-te tota
per desitjar-te nua
per demostrar-te la màgia romàntica de l'amor
salut estimada!!

Jeroni Maleuff ha dit...

L'amor és bogeria, és malaltia.
No?

mq ha dit...

perdona si et dic amor...
salut estimada!

Guspira ha dit...

Xexu: Mai podem dir: d'aquesta aigua no en beuré... Perquè no sabem amb què o com ens podem trobar el dia de demà... Segurament ara penses que és impossible per tot el que comporta, per tot el que recordes i sobretot per la persona, però creu-me que arribarà un dia en què tot això ho hauràs superat i llavors, no et farà tant mal com ara creus llegir aquest llibre...
Hem de creure en les segones oportunitats!
Des del meu raconet t'envio molts d'ànims!

Cesc: El llibre relata una història d'amor, desmesurada potser, però bonica... És una història poc comú, potser per això és especial, però relata moments en els que et pots sentir identificat o sentiments que pots compartir i sentir-t'hi proper. Ah! I en aquest cas, l'amor també ha guanyat als protagonistes!

Striper: No me n'havia adonat i...sí, podria ser una definició...

Deric: Si ets romàntic i d'esperit jove, segurament t'agradarà... Però he de reconèixer que té certs episodis de sobredosi amorosa...
El tema dels cadenats, crec que és del seu tercer llibre "Tinc ganes de tu", que és la continuació del d' "A tres metres sobre el cel". Ho dic perquè m'he llegit el perdona i el d'a tres metres i no surt res dels cadenats... Surten altre coses... :)
A veure si t'animes!

Veí: quanta raó que tens... I per què creus que deu ser?

Mar: aquesta frase m'encanta, a més, la trobo molt encertada!
Estic d'acord amb tu que el llibre té aquest punt de dolçor que potser no agrada a tothom. A mi ja m'està bé ja... Vaig plorar... I m'encanta posar-me a la pell dels protagonistes i patir i sentir i plorar...
Sóc una romàntica de cap a peus! què hi farem...?
Una abraçada!

Company: Jo t'animo a llegir-lo sempre i quan t'agradi la dolçor de l'amor... :)

Maria: Gràcies i benvinguda, guapa!

mq: com sempre les teves paraules són colpidores dels sentiments més engrescadors, de l'amor més romàntic, del desig més fervorós...
Et perdono, si em dius amor... :)

Jeroni: L'amor... si és bogeria ha de ser sana i enriquidora per a la parella. Malaltia? Jo crec que si l'amor es converteix en malaltia no és amor... és obsessió. I l'obsessió al meu parer, no és bona...