dimecres, 25 de març de 2009

Somnis



Sense saber què dir, sense saber on anar sents fallar l'abrigall que tantes nits t'ha albergat. Nits on naixien les paraules portadores d'il·lusions somiades... Nits que ara sents enfosquir en obscuritats portadores de núvols grisos que t'arrenquen les paraules a cada respir pronunciat...
I sents embogir la pell muda que t'ofega... I sents com es maregen els pensaments en un cap ple de jardins de maigs florits...
Arriba la tempesta al batec dels somnis dolços tot trencant l'harmonia que ara sents finita. I un llampec et fibla la pell encara verge pel sol perquè un dia et vas regalar per sempre més a l'encanteri de la lluna...
Els somnis esdevenen palpables en un món màgic a les nits que s'eclipsen arribada la primera llum del dia a l'obrir els ulls a una realitat no anhelada...
Llavors, mires el cel de fit a fit cercant un dictamen equànime per tan injusta realitat... I és quan poses els peus al terra que et sents engolir per la boca de l'infern...
I danses en un mar de tenebres enfurismades amb passos perduts com papallones festejant els arbres a la primavera. I et retrobes amb l'encís de la lluna davant el teu esguard sospirant l'arribada d'aquell estel que et pugui alliberar del teu desmai...

17 comentaris:

El Company de Venus ha dit...

Respira fons i mira endavant... i sobretot, somriu.

mq ha dit...

ets tremenda!
vaja escrit tant bo
un plaer
salut estimada!

òscar ha dit...

tarden, però els estels alliberadors acaben venint

Cesc ha dit...

Hi ha somnis necessaris per a viure provocant il·lusions, d'altres que van i vénen i n'hi ha que sempre acabaran arribant pintant el color que ha deixat la foscor, tot són èpoques, tot són moments...

Cesc ha dit...

Per cert, les estrelles portaran color, són lluminoses :)

Jeroni Maleuff ha dit...

No pares de dansar!

Guspira ha dit...

Company: Gràcies... Com sempre, les teves paraules m'arriben...

mq: Això que sóc tremenda ja m'ho diuen ja... Però en un altre sentit! :)
Gràcies per les teves paraules.

Òscar: Jo també ho penso...

Cesc: Jo crec en els somnis que es fan realitat. Ara només cal esperar que el temps em porti l'estel...

Jeroni M: Gràcies per les teves paraules!

El veí de dalt ha dit...

Bufa! Eclipsada, et veig!
Mira el cel, a veure si veus passar un avió gros, gros,... que et dugui un somrís.

Guspira ha dit...

Veí: jajaja Només de pensar-ho ja somric... Gràcies!

Lansbury ha dit...

Que bonic, quantes nits de paraules somiades s'han escapat. Un bes

Jesús M. Tibau ha dit...

viure té molts avantatges a somiar

Guspira ha dit...

Lansbury: Gràcies per les teves paraules i per la visita. Un altre petonet per a tu!

Jesús M.: Tindré en compte les teves paraules, però sento que hi ha vegades en què l'únic que podem fer és somiar.

horabaixa ha dit...

Hola Guspira,

Contenta de llegir-te. Benvinguda a la primavera.

Una abraçada

horabaixa ha dit...

.

Guspira ha dit...

Horabaixa: Gràcies :) Que tinguis una bona acollida en aquesta estació... Una altra abraçada per a tu!

USD ha dit...

somiar també és una manera de viure

Guspira ha dit...

USD: Tens raó, és una opció i a vegades, per desgràcia, l'única que tenim...
Gràcies per venir!