dimecres, 28 de gener de 2009

Un mar d'estels per als teus ulls


Dies confiats passatgers de llargues estacions esdeven un jorn inexplicablement etern. Dies arrelats on els records es difuminen perduts entre els llums de colors que engalanen els carrers.
I del cel cauen les nits de treva en un amor somiat inextingible. Nits sense treva dels pensaments perduts en les, ara, nits més fosques.
Sentint el dolor a cada batec del cor quan ressona en el més profund de tu el jurament etern d'aquell dia calorós. Compromís que esgarrifa la teva pell bruna en sentir-se traïda per les paraules dites. Discurs grenyal que copsa totes les atencions dels teus pensaments més íntims. Buscant una resposta o potser una pregunta o, fins i tot, pot ser que busquis un motiu. Perboc de sentències alienes on indagar els fonaments d'aquesta dissort...

Ara, l'obscuritat de la nit et deixa com a penyora un mar d'estels per als teus ulls. I cerques amatent en el silenci de la solitud aquella mirada que un dia et va parlar. Aquella mirada que va anar amansint la calma creguda perpètua...

La nostàlgia present en aquests instants la sents esgarrapar en el teu son. Els somnis que un dia van ser ensucrats i ara, de sobte, han esdevingut aigualits.
L'estel que un dia t'amoixava amb suavitat ara el sents fiblar dins la teva pell com una agulla que va descosint tot allò que fou teixit durant tant de temps.

No sentis ofegar-te en la calor del teu cor. No vulguis atiar les brases que ara cremen. No furguis en l'infortuni, no obris per fer-lo decadent, no visquis en aquest núvol fosc, eternament...
Encara que creguis la veu perduda quan el que vols és cridar. Encara que el món es desdibuixi quan el que vols és veure-hi clar. Encara que et sentis llunyana quan el que vols és tocar. Encara que la incertesa et paralitzi quan el que vols és córrer. Encara que la dissort et trobi quan el que vols és cercar la sort. Encara que... Encara que et sentis perduda enmig d'aquest nou camí quan el que vols és ser rescatada. És aleshores quan has de creure que no estàs sola. És aleshores quan has de creure en les mans amigues que sempre t'aixoplugaran.
I no acatis les paraules voladisses perquè el vent bufa fort i se les pot endur mar endins. I no sentis desmaiar el respir quan a la vesprada cremi el record de les veus sentides perquè concís arribarà l'oblit...

Com el pagès que llaura el camp, segueix el fil del teu solc i a cada cop d'aixada hi trobaràs una fruita terrosa enfonyada. Fruites que han madurat amb el temps i duen gravats uns noms ben especials. Els noms d'aquelles persones que han fet, fan i faran el llarg camí amb tu, agafades de la mà...

Sempre teva...

15 comentaris:

Striper ha dit...

Una ma que t'agafa amb la seva escalfor, acompanyante en el cami i alguna cosa millor.

òscar ha dit...

fer i desfer camins amb les mans enllaçades. viure, en definitiva..

Cesc ha dit...

Les nenes de la fotografia ja ho diuen tot; amistat? jo crec que més que això, comprensió i mil etcèteres dins d'aquest íntim escrit.

mq ha dit...

molt bon escrit
m'agradat molt
salut amiga!!

El Company de Venus ha dit...

"Com el pagès que llaura el camp, segueix el fil del teu solc i a cada cop d'aixada hi trobaràs una fruita terrosa enfonyada". Sensacionals paraules, Guspira. Ha valgut la pena esperar per gaudir d'aquesta profunditat.

Jesús M. Tibau ha dit...

els records i les persones que els han compartit han de formar el trampolí que ens llança endavant

El petoner d'espurnes ha dit...

Crida si en tens ganes, no es bò reprimirse

Jeroni Maleuff ha dit...

El camí sempre és millor si es fa una mica acompanyat.
Bonic.

Carme ha dit...

Paraules amigues, mans amigues ulls amics. Molt bonic!

mar ha dit...

no estàs sola guspira...
i tant que no!
des de la distància ens acompanyem i ens donem la mà amb les paraules escrites que ens uneixen i ens regalen mars d'estels infinits... que tornaran a amoixar el teu son... els nostres somnis...

un petó

ars ha dit...

Aquestes paraules han arribat a la meva vida quan més falta em feien i quan menys les esperava .
No hi ha dia que no les llegeixi una i una altra vegada i encara no ha arribat l’hora de parar d’emocionar-me en cada frase tant encertada..
Em quedo amb aquestes persones que han fet, fan i faran GRANS coses per a que tot sigui una mica més fàcil portar

Per a les meves mans amigues:
Gràcies per existir.

rosseta ha dit...

Com sempre dolces paraules. Ara feia temps que no entrava i m'ha alegrat veure que has publicat un escrit tant maco.
T'escric sobretot per dir-te que t'he passat la meme del 7, aquesta consisteix en què expliquis 7 coses o fets sobre tu ja siguin producte de l'atzar o curioses. Després ho hauràs de passar a 7 persones més. Costa arrencar però quan comences fas els 7 i encara en faries més jeje. Petons

Guspira ha dit...

Striper: Una mà amiga que saps que sempre hi serà quan la necessitis. Les mans amigues són el millor del món.

Òscar: Sí, viure i poder caminar i saber que hi trobaràs sempre unes mans...

Cesc: Sí, molt més que amistat. Són molts anys, tota una vida compartint vivències, sentiments, converses, secrets...

mq: Moltes gràcies, amic! M'agrada que passis per aquí!

Company: Com sempre, gràcies per les teves paraules. Sempre tan amable amb mi, sempre amb alguna paraula convertida en elogi. Gracies mil...

Jesús M.: I tant! I sempre hem de mirar cap endavant.

Petoner: Gràcies per venir i llegir-me. I gràcies pel consell.

Jeroni: Moltes gràcies per la visita. Espero que t'hagi agradat casa meva i que hi tornis aviat. I sí, tens tota la raó, el camí sembla millor si es fa acompanyat. Per això hi són els amics, oi?

Carme:Gràcies per les teves paraules i sobretot, gràcies per la visita.Espero que tornis ben aviat!

Mar: Moltes gràcies per les teves paraules. Com sempre, tot el que em dius, cala ben endins perquè sé que és ple de bons sentiments.

Ars: Celebro enormement que les paraules t'hagin agradat i m'emociona saber la vàlua que li dones a l'escrit, al fet, a les mans. Unes mans que com bé tu dius, faran el possible perquè tot sigui més portador. I espero que en aquestes persones, sempre hi trobis unes paraules justes, dolces i sobretot, amb valors enriquidors...
Gràcies pel teu comentari tan sentit...
Una abraçada molt gran.

rosseta: Gràcies per tornar i per les teves paraules. Intentaré fer el meme...

Jesús M. Tibau ha dit...

ha estat un plaer poder-te conèixer personalment avui.

Guspira ha dit...

:) El plaer va ser meu. Gràcies per les teves paraules tan amables i els teus mots dedicats, de ben segur que romandran en la meva memòria per sempre més.