dissabte, 4 d’octubre de 2008

When you say nothing at all

De vegades, els silencis diuen moltes coses. I és per això que podem dir el millor quan no diem res, perquè quan les paraules no poden parlar és el cor qui ho fa per elles...


11 comentaris:

El Company de Venus ha dit...

When you say nothing at all... Fantàstica versió... que també sortia, per cert, a Notting Hill, cantada per un home, en aquest cas. A vegades sense paraules... es diu tot.

Cesc ha dit...

Tu no saps el què has fet, aquesta pel·lícula q surt en la cancó que has seleccionat, és una de les meves preferides per tot el context que comporta i el que ve a dir al final :) un t'estimo després de pujades i baixades. Entenc que de vegades és difícil parlar i hem de deixar anar el cor oi guspira? una abraçada :)

Striper ha dit...

M'agradat a vegades els silencis parlen en veu alta.

mar ha dit...

cal deixar espai al silenci...
i així poder parlar i escoltar d'altres maneres...
de vegades les paraules són massa buides...
i només el silenci ens omple...

un petó i bona setmana!

XeXu ha dit...

Una veritat com un temple. El silenci s'ha de saber administrar bé, i tot sovint el llenguatge no verbal parla molt alt i clar. Ah, i molt bona la cançó.

estripanits ha dit...

Sí, els silencis són importants però quan es fan massa llargs...

Guspira ha dit...

Company: Eh que sí? A mi m'encanta... Sí sí, sortia a Notting Hill, pot ser la cantava aquell guapet...el Ronan Keating? Per cert, has anat mai a aquest barri de Londres? Jo sí i m'hi quedaria a viure...Té un encant especial! Jo, com diu la cançó, quan alguna cosa m'agrada molt em quedo sense paraules, no sé mai què dir...

Cesc: Uooooo!!! M'encanta que t'agradi! Jo recordo que aquesta peli la vaig anar a veure al cinema i d'això, ja fa molt de temps... A vegades ens és difícil parlar, per por, per vergonya, per mil coses i d'altres, simplement no ens surten les paraules. Jo penso en un dels moments més feliços de la meva vida i recordo que em vaig quedar sense paraules... A vegades el silenci ho diu tot.

Striper: Gràcies! És veritat. Uns cops poden dir-ho tot i d'altres, poden amagar-ho tot.

Mar: Jo no hagués pogut trobar unes paraules tan encertades... Gràcies!
Una altre petonet per a tu!

Xexu:Gràcies! És veritat, a vegades en tenim prou amb una mirada per saber què pensa l'altra persona, a vegades un gest de complicitat val més que mil paraules i a vegades, simplement necessitem escoltar el silenci de la persona que tenim al costat...

Soci: Ho sé...

El Company de Venus ha dit...

Doncs això, quan les coses agraden, fem un silenci... Per tant: silenci. Això ho diu tot.

Joana ha dit...

El millor diàleg és el que hi ha entre dos enamorats quan estan en silenci...
Bon cap de setmana Guspira! amb silenci o amb un doll de paraules...

Guspira ha dit...

Company: sents el silenci? escolta'l escolta'l...

Joana: sense cap mena de dubte, a vegades aquests diàlegs en silenci són els que més ens aporten...

El petoner d'espurnes ha dit...

" "