dilluns, 11 d’agost de 2008

Boeing 747


Estava asseguda esperant que l'avió s'enlairés. Era un viatge llarg, però encara tenia sort que viatjava a la nit i per tant, podria dormir unes hores. Anava al Canadà on hi tenia una amiga fent de traductora en unes excursions per a turistes del nostre país. Em va dir que hi anés i així coneixeríem juntes aquelles terres. La idea de fer aquest viatge em va captivar des del primer moment que m'ho va plantejar. Vaig pensar que era una bona manera de passar l'estiu, lluny de casa i de la monotonia que últimament m'estava ofegant. Així que sense rumiar-m'ho, vaig fer la maleta i vaig emprendre el llarg viatge. Vaig decidir que m'hi acompanyés en Marinoff amb el seu Más Platón y menos Prozac en versió castellana ja que feia temps que l'havia adquirit, i fins llavors, l'havia tingut al capdamunt d'una prestatgeria esperant el seu torn. Vaig pensar que aquell era un bon moment per llegir-lo, volia fer canvis a la meva vida, volia deixar enrere records i vivències. Havia de pensar i com diu en Marinoff, era temps de filosofar.

Al seient del costat es va asseure un noi jove, devia tenir la mateixa edat que jo, més o menys. Ens vam saludar tan bon punt va arribar i aviat vam començar a parlar del viatge i de què hi anàvem a fer allà.

En el moment d'enlairar-se l'avió, jo em vaig posar una mica neguitosa i em vaig aferrar al seient. Ell, que ho va notar, em va agafar la mà i em va dir que em tranquil·litzés, que no passava res. Encara no sé ben bé per què, però aquella confluència de paraules i tacte em van asserenar i van predir que seria un viatge agradable.

Passats aquells segons i després de descordar-nos el cinturó de seguretat, ens vam acomodar en la mesura del que era possible i vam continuar xerrant animadament. Aleshores, em va preguntar, amb somriure picardiós, què hagués fet si no s'hagués assegut un company tan agradable com ell al meu costat. I jo li vaig mostrar el meu llibre tot dient-li que em venia de gust empassar-me aquell totxo. I sense adonar-nos-en, aquell va ser un altre punt de confluència. Em va dir que feia temps que se l'havia llegit i que li va semblar molt interessant. La conversa va adquirir un caire filosòfic envers les nostres vides. Parlàvem de les diferents reaccions que podíem tenir els humans davant situacions concretes que et planteja la vida. I d'aquesta manera vam arribar a l'hora del sopar, quan van passar les hostesses repartint el pollastre insípid amb patates al forn.

Després de sopar, vam fer petar una mica més la xerrada i mentre ell m'explicava no sé què de la constel·lació estel·lar, jo el mirava i pensava que teníem una conversa força agradable, plena de mirades i gestos que per uns moments em van confondre. Mirades tendres i somriures encisadors que m'encantaven i que em transmetien una sensació delitosa. Era com si fes una eternitat que ens coneguéssim. I en aquells moments me'n vaig adonar que tenia moltes ganes de besar-lo.

Apagats els llums, senyal indicadora que era hora d'anar a dormir, vaig treure la manta de sota el seient i em vaig tapar. Ell va fer el mateix, i amb un somriure a la boca i tot fent ullets, em va desitjar que descansés i que passés bona nit. I llavors, com si el temps s'aturés, vam estar uns segons, minuts, no ho sé, mirant-nos de fit a fit, parlant-nos amb els ulls, a través de sensacions. I sense que cap dels dos articulés paraula, vam començar a fer-nos petons dolços com la mel. Em va agafar de la mà i va estar jugant amb els meus dits mentre m'anava mirant i fent-me més petons. I després, em va abraçar molt fort tot dient-me a cau d'orella que tenia moltes ganes de besar-me. Aprofitant aquell moment, també li vaig dir que feia estona que em moria per besar-lo. I fetes les confessions, ens vam tornar a unir amb un petó molt més càlid i intens. Després, ens vam endormiscar en la tranquil·litat de les nostres besades, abraçats l'un a l'altre.

Però, passada una llarga estona de no saber com posar-me i sense poder adormir-me, vaig anar al lavabo. Era a punt de sortir d'aquell minúscul racó quan vaig sentir que picaven a la porta. Quan vaig obrir-la per sortir, una mà que no vaig poder veure de qui era, em va empènyer cap endins i aleshores va entrar ell, va tancar la porta i ens vam fondre en una abraçada. Em vaig quedar sorpresa del que feia, però em va agradar que ho fes. Vam començar un joc de besades, ara tendres, després fogoses. Em va asseure a la pica minúscula que hi havia al lavabo i es va posar entremig de les meves cames. Em va abraçar fort mentre em besava el coll i em feia petites mossegades al lòbul de l'orella. Mossegades que alternava amb excitants succions pel llarg del meu coll. Després, em besava amb els llavis closos, mentre jo anava gemegant per l'excitació que em provocaven els seus llavis. Una excitació que anava creixent a cada pas que les nostres llengües es trobaven en aquell vaivé de petons, abraçades i fregaments.

Lentament em va anar traient el jersei, deixant al descobert els meus pits encara vestits pels sostenidors negres. Me'ls va palpar sense deixar de besar-me i em va desfer els sostenidors amb una habilitat envejable tot deixant-los, ara sí, nuus davant seu.

S'hi va atansar i me'ls va besar delicadament, i després va iniciar un camí de petites xuclades suggeridores de les emprenedores llepades als mugrons que les van seguir. Treia la llengua de la seva boca i traçava un camí vertical, posant-la a sota del meu pit i fent-la córrer fins al mugró, en el que hi feia una petita succió i l'empresonava amb els seus llavis cada cop que confluïen.

Cada vegada estava més excitada i amatent a la seves fogoses envestides. El besava apassionadament i l'abraçava fort contra mi tot regalant-li a cada punt els meus pits trempats i ansiosos de ser devorats pels seus llavis, per la seva boca. Per notar el fregament de la seva llengua als meus mugrons durs. Allò m'excitava i ell se n'adonava fàcilment. La meva respiració aviat va esdevenir més accelerada i les seves llepades eren més fulgents.

Famolenc del meu cos, em va aixecar la faldilla i va posar la mà al meu entrecuix, tot movent el dits en un compàs delicat, com si d'un ball de fulles seques al vent es tractés. Aleshores, desentesa de prejudicis i vergonyes, li vaig posar la mà al seu membre erèctil. I vam iniciar un joc joliu i temperat de moviments que ràpidament es va convertir en febrós i ardorós.

Joc que incitava la calorosa i desitjada envestida a obrir-se pas entre tots aquells preàmbuls instigadors provocats per la passió que ens posseïa. Passió que el va conduir a endinsar-se en el meu sexe humit, a beure de la meva font. Cada llepada seva anava acompanyada d'una enfonyada dels seus dits. Em besava i em succionava càlidament el cor màgic de la meva fruita madura i tornava a llepar la meva polpa sucosa. Mentre, jo li acariciava els cabells i li feia petites pressions perquè desitjava que la seva llengua perpetués per sempre en el meu cony humit i calent.

Llavors, es va adreçar i em va donar a tastar la seva boca, els seus llavis, el gust del meu propi sexe. Em vaig excitar encara més i goluda, em vaig menjar la seva boca afrodisíaca, incitadora d'un desig apassionat.

Enmig dels petons perllongats per les fregades de les nostres llengües engolint-se l'una a l'altra, em va agafar per les natges i es va encabir delicadament dintre meu. El vaig abraçar fermament mentre sentia els seus sospirs a cau d'orella i li anava fent petons golosos.

Rasava suaument el meu cony avivat i les seves arremeses es convertiren poc a poc en atacs efusius, en assalts coratjosos i envestides exasperants per trobar aquell moment intens de plaer. Ofuscant-se encara més en cada escomesa, entre besos i embranzides, per concórrer tots dos en el punt més àlgid. Fins que passats uns minuts va arribar i vam explotar tots dos de plaer, esclafint en una complaença única. I vam restar abraçats fins haver recuperat l'alè. Llavors ens vam regalar un mar de petons i carícies tendres, suaus, carinyoses...

Passats uns minuts i havent-nos vestit, vam tornar al seient enmig de la calma de la gent de l'avió que ja dormia. I vam romandre abraçats mentre ens fèiem petons i agafàvem el son.

7 comentaris:

estripanits ha dit...

mmmm... de què em sona alguna cosa que hi he llegit? xDDD

Mira't el correu-e, que ja hi tens allò... ;)

Carlos ha dit...

Experiencia propia ?

Guspira ha dit...

Estripanits:

de què et sona, de què et sona? jajajaja

Ja ho he vist i m'ha agradat!

Carlos:
Experiència pròpia dius? Tu què trobes? Em coneixes prou com per saber-ho... ;-)

Cesc ha dit...

Aquest no l'havia llegit... jo vull un viatge així! vull masses coses jeje, pensava que a l'avió algú se n'hagués adonat... veig que no! que tots dormien! jeje per mi que va fer trompos l'avió! ui pot ser no en fa...

Guspira ha dit...

Cesc, on vols el viatge? Que això ho arreglem en un pim pam!

El Company de Venus ha dit...

Ostres, així sí que fa de bon passar un viatge en avió... sobretot el d'aquestes companyies que s'entesten a posar els seients tant junts que acabes clavant els genolls a l'esquena del del davant. Una experiència així fa oblidar aquestes incomoditats, no?

Guspira ha dit...

Company: i tant que s'obliden aquestes incomoditats! És més, un viatge així, desitges que no s'acabi mai!