dimecres, 5 de juny de 2013

Arran de res

Matí. Em desperto i obro el finestró mentre vacil·lo si deixo entrar un raig de sol -amb cent vuitanta-tres partícules de pols que fan l'amor-. Inspiro i sento com m'emmantella un ventijol primaveral que tot d'una em fa estremir. Em miro el llit i inesperadament, m'afanyo a arreplegar els somnis que han quedat escampats pels plecs dels llençols. Uns llençols que resten tebis per l'escalfor del meu cos. M'adono del meu afany per guardar-me'ls quan, de manera inconscient, els premo fort. I basta un breu moment per saber que els he d'amollar si vull que es facin realitat. Recolzada a l'ampit de la finestra fito el paisatge; la mar avui sembla d'un blau lapislàtzuli. Em vénen al cap els somnis mentre espolso els llençols i de sobte, em sembla veure com s'allunyen. Volen, volen i volen lluny... Potser fins arribar a l'altre cantó de la mar.
Obre el teu finestró i deixa entrar l'aire per si de cas et duu qualsevol dels meus somnis. 
 

10 comentaris:

XeXu ha dit...

Comunicació transmediterrània? Acabaries abans si fessis servir el telèfon, o el correu electrònic. Jaaaaa ho sé, no és el mateix, però és més efectiu.

Carme ha dit...

:) que bonic!!!

El Company de Venus ha dit...

La primavera, la que vivim, és temps de deixar passar l'aire i la llum. Un consell: guarda'n algun, de somni.

Pere ha dit...

A vegades tal com vénen se'n van. Jo sempre ho he pensat, potser només somiem ... somnis.

Bona nit Guspira :)

Joana Navarro ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordi Dorca ha dit...

Miro per la finestra
i sols hi veig els pètals
del teu somriure.

joan gasull ha dit...

Els llençols s'han sentit atrets per aquest blau tant especial.

Guspira ha dit...

Xexu: ets un cas perdut, eh? No hi ha manera de fer-te sortir la vena poètica! És queeeeeeee... ;D

Carme: Sí, oi? Jo també ho trobo!

Company: Sóc previsora i me n'he guardat un per si de cas...

Pere: A vegades sí, algun n'ha tornat i he seguit somiant...

Jordi Dorca: Que bonic... Moltes gràcies, Jordi!

Joan Gasull: Els llençols s'han deixat portar pel blau del mar...

mq ha dit...

183 partícules volàtils
les percebo a prop
amb gustet de mel
partícules ingràvides
brises suaus
i em despullo poc a poc
mesclant-me dins la llum tènue de 33 llunes
observant
moviments a la vorera de res
potser
esperant un retrobament improbable
inesperadament

Guspira ha dit...

mq: veig que has obert el finestró i que has deixat entrar, si més no, les 183 partícules de pols...
Gràcies!