Ja no tinc gos, no... Ara tinc mono!
Sí, heu llegit bé, ja no tinc el gosset... El fet és que com ja us vaig explicar, me'l van mig endossar o encolomar del tot, vaja! Era moníssim... és vaja, encara ho és! No us espanteu que no me l'he carregat!
La qüestió és que aquella bestiola tan petita i tan bufona era un "bitxo"! Sí sí... me n'anava a treballar i quan tornava no us podeu imaginar com em trobava la casa... Com pot ser que un animaló tan petit pugui fer desastres tan grans? No ho entenc, però us asseguro que els feia...
Pobret es passava moltes hores sol a casa i es posava nerviós, per això em feia aquests desastres... I vaig pensar que no podia ser, que en aquestes condicions no volia tenir l'animalet. Penso que si tens un animal a casa és perquè el vols tenir i per tant, has de ser responsable i cuidar-lo bé. Jo ja no complia cap d'aquestes condicions perquè mai em vaig plantejar tenir una bestioleta ni tampoc havia pensat què suposava tenir-lo. El fet és que vaig veure clar que no el podia tenir. El gosset no es podia quedar tot el dia sol a casa i jo no me'n podia fer càrrec com m'hagués agradat. Així que vaig trucar al meu amic i sí... li vaig tornar el gosset. Ho va comprendre perfectament, fins i tot penso que ja s'ho esperava. Sap perfectament que me la va jugar quan es va presentar a casa meva amb l'animaló.
Em va fer molta pena haver-lo de tornar, era molt carinyoset... És, és! He estat uns dies amb remordiments i sentint-me culpable, però ara que ja han passat uns quants dies més, penso que el que he fet és el més encertat. Jo no vull tenir un animalet perquè sí si no me'n puc fer càrrec d'una manera responsable.
Fa unes quantes setmanes que vaig atabalada, entre la feina i tot plegat no puc ni escriure al blog ni visitar el vostres. I entre papers i papers vaig poder gaudir de l'últim concert de Els Amics de les Arts al Palau de la Música. Va ser espectacular!
I ara que estic atabalada per la feina i enyoro el gosset, sento que tinc mono de concert. Sento que m'aniria bé per oblidar aquestes setmanes de mè! Però m'hauré d'esperar... Però mentrestant, us deixo un bocinet del concert que vaig anar. Surto al vídeo jeje, però no sóc aquesta que està tota l'estona amb el braç aixecat, eh?! El vídeo no és de bona qualitat, però reflecteix molt bé l'ambient del concert.
9 comentaris:
tot no es pot tenir i de vegades s'han de prendre aquestes decisions
Mono de concert! Però si dius que hi vas anar!
I jo que pensava que diries mono de blogs! :) je, je, je...
Has pres una bona decisió, perquè tenir un gos és molt sacrificat, i si no en pots tenir cura, algú ho ha de fer. Segur que el trobes a faltar, però és el millor per tots.
El concert va ser increïble. Jo vaig anar al del dia abans, però suposo que va ser molt semblant. Un gran ambient i la gent entregada. Valia la pena ser-hi! Ara, a esperar el nou disc.
Jo hagués pres la mateixa decisió. Els gossos, en la meva opinió, no han d'estar massa hores sols tancats en una casa. Han de córrer i sentir-se ben acompanyats.
Per tant, fora remordiments!
una una gosseta, que era com un peluix, preciosa, me'n vaig haver de fer càrrec durant els primers 9 mesos fins que va acabar de créixer i la veritat, jo mai havia volgut tenir un gos en un pis encara que tingués terrassa, em vaig quadrar, com se sol dir i ja educadeta va ser més fàcil per el meu fill cuidar-se'n, que era el destinatari del animaló...
el vídeo com dius de una qualitat més que contestable...
salut i bon dia
Per un moment he pensat en un monbo de veritat :)Il.lusa que sóc !
Et desitjo una setmana més calmada :)
M'encanten els gossets pero no creec que tinga temps per cuidarlos com es mereisen. Un bes
Pel que expliques has pres la decisió correcta. Es troben a faltar els teus posts!
Gràcies per tot el que em dieu. Enyoro el gosset i molts cops penso en ell, però també penso que vaig prendre la decisió correcta.
Publica un comentari a l'entrada