Un "t'estimo" a cau d'orella.
La timidesa d'un somriure
fugisser.
Silencis cristal·litzats
en mil postals a la llum
d'una lluna
còmplice. De fons, la música
que compartíem llavors,
o l'escuma
d'un brindis efervescent.
Del que n'hem escrit, en queda
una duna
d'instants emmarcats. Com ara
mateix, moment que no dóna
treva al temps.
Vicenç Ambrós i Besa
12 comentaris:
es precios
Bonic. No tant, però, com un t'estimo a cau d'orella.
Fantàstic. Com sempre.
Increïblement preciós!
Absolutamente! preciosísimo!
molt maco
Emmarcar instants per després reviure'ls. Preciós!
Gràcies Guspira :)
m'agrada molt
Preciós poema, Guspira!
Una duna d'instants...
Llegir poesia desperta la imaginació, però ara ja és hora d'anar a dormir!
Un molt bon cap de setmana!
embolicar moments passats
per contemplar
pausadament
el temps
salut estimada!!
Arrans del teu escrit he anat llegint coses d'aquest autor i té coses molt bones, gràcies :)
Gotegen silencis
estremint la camla
d'una hora perduda
a l'ombra del mar.
És una part d'un d'ells :)
Publica un comentari a l'entrada