dimecres, 10 de setembre de 2008

Una cançoneta per a mi...

Avui m’he despertat amb una sorpresa del Company de Venus, era una “Cançoneta agraïda” i la veritat, és que com diu la cançoneta, m’ha alegrat el dia:

Guspira, sense embuts,

El company de Venus et canta

Aquesta senzilla tonada

Perquè t’alegri el dia,

Àdhuc la matinada.

Us preguntareu per què m’ha fet aquest regal que jo trobo tan especial, i la resposta la trobem en els seus versos:

És un agraïment sincer

A la Guspira estimada

Que m’atorga encantada

El premi Trempamulla.


I després de llegir els seus versos i de ser-ne conscient que eren per a mi, he tingut un dubte existencial... Rebre un premi et fa molta il·lusió, però molta! Ho sé perquè a mi me n’ha fet, i he pensat en el que comporta que et donin el premi i són un cabàs de coses, entre elles, que pensin en tu i d’alguna manera, que pensin que allò que fas, ho fas prou bé... I la veritat és que tot això fa moltíssima il·lusió. Però, quanta alegria et dóna saber que algú a qui li has concedit un premi t’ho agraeixi amb un post? I saber que ho fa perquè està molt content?

Una cançoneta agraït

Us cantaré de seguit

Per treure’m el neguit

Que porto dins el pit.

Gràcies per la teva agudesa tan encertada i per la teva gratitud tan sincera. M’ha encantat...

10 comentaris:

XeXu ha dit...

Home, això no ho rep tothom, de premis n'hi ha hagut molts, però de respostes com aquestes no n'he vist tantes, de fet, penso que és la primera que veig, així que pots estar contenta (i agraïda).

Striper ha dit...

Les cançons sempre treun els neguits... Alló de Canta i no llores.

Cesc ha dit...

Que t'otorguin un premi amb cançó inclosa és tot un detall eh :)

Cesc ha dit...

Ole ole i ole! Visca Catalunya lliure!

El petoner d'espurnes ha dit...

Dons si, i mira que rebre el premi pels vols de la diada encara té més merit.

Striper, en un dia com avui, enlloc de fer servir el "canta y no llores" millor que apliquem "Qui canta els seus mals espanta" ;)

mar ha dit...

pots estar ben contenta Guspira! una manera ben original de donar les gràcies, oi?
quina bona pensada company!

petonets!

Rita ha dit...

Rebre un regal fa molta il·lusió. Fer-ne també en fa molta, que te'ls agraeixin així... és un bon regal de nou.
Bon capde!

El company de Venus ha dit...

Oi Oi oi... quants elogis. Era una manera original i diferent d'agrair la deferència de la Guspira. Gràcies, de nou, maca.

estripanits ha dit...

M'agrada aquesta bandera qe ha aparegut al teu bloc...

Guspira ha dit...

Xexu: N'estic molt d'agraïda i de contenta també,això no m'ho esperava... I per això mateix n'he fet un post.

Striper: Tens tota la raó! Hi ha cançons que són màgiques! Gràcies per tornar!

Cesc: Ja ho pots dir, que t'ho agraeixin d'aquesta manera és un detallàs! Uuuuuuuuueeeeeeeee!!! Que visca, que visca!!!! ;-)

Petoner: la veritat és que m'ha fet molta il·lusió...

Mar: Oh, i tant! N'estic molt de contenta! És un poeta en potència el nostre Company!

Rita:És un dels regals més bonics que m'han fet mai, sens dubte!
Igualment, bon capde! I gràcies per venir!

Company: "Quid pro quo". Em va fer molta il·lusió i no et mereixies menys. Gràcies a tu.

Estripanits: eh que sí?