Paraules despullades

Es far de Ses Salines

2011-11-06T11:15:00.003+01:00

Com més l'escolto, més m'agrada...

Encara té sa clau des far on treballava,
encara tė sa clau d'ençà que el jubilaren,
agafa sa bicicleta d'un fill seu, una mountain bike,
i fa un poc de voltera per no passar davant sa tercera edat
i enfila sa carretera des far de Ses Salines;
i enfila sa carretera i du es canet darrere darrere,
hi ha trull de contrabando, un truller.

Ja s'ha tancat sa nit i puja a dalt de tot,
se corda s'anorac i obre un finestró.
Per falta de lluna, Venus se reflexa a la mar,
es ulls té ple d'estrelles de tant de cavil·lar,
i pensa que només és a damunt una de tantes,
es ulls té ple d'estrelles de tant de mirar-les,
''oh, mirau, mirau si n'hi ha... Quantes''.

Imaginant-te

2011-11-03T23:00:00.002+01:00

Vaig arribar d'hora al local d'assaig i encara no hi havia ningú tret del Ferran, un amic del poble que feia estona que s'entretenia tocant quatre acords amb la guitarra. Em vaig asseure al sofà, vaig treure el paquet de cigarretes de la bossa de mà i me'n vaig encendre una. En Ferran va continuar tocant els acords de la cançó Wonderwall dels Oasis i jo em vaig quedar embadalida tot escoltant-lo mentre anava consumint aquell bocí de vida. Intentava recordar la lletra de la cançó, però feia temps que no l'escoltava i hi havia versos que se m'escapaven. I entre tots aquells pensaments em va assaltar un desig sobtat. Em van venir ganes de jeure al sofà amb en Ferran i sentir els seus dits recórrer la meva panxa amb la mateixa delicadesa que rascava les cordes de la guitarra. Em van venir ganes de besar aquells llavis que xiuxiuejaven mots en anglès, ganes de passejar pel seu coll amb la meva llengua, de mossegar-li el lòbul de l'orella i finar a la seva boca amb una morrejada intensa. I gairebé com si pogués olorar el perfum de la passió, el desig resseguia les vores del meu cos fins a fer-se amo i senyor del meu entrecuix. I em van venir ganes d'oferir-li els meus pits perquè me'ls xuclés, perquè m'excités encara més, perquè desitjava encendre'l i volia sentir-lo a sobre meu i rebre les seves embranzides fogoses. I llavors, vaig pensar en el seu sexe erecte i em van venir ganes de posar-me'l a la boca.

Més de 100 paraules

2011-10-02T22:44:00.004+02:00

somriu, vola, embriaga't, viatja, acluca, brama, gaudeix, gita't, interpreta, saluda, anticipa't, tafaneja, adreça't, escolta, col·labora, estudia, barrina, endolceix, tria, solidaritza't, acull, xerra, etiqueta, connecta't, opina, enraona, xiuxiueja, pensa, comparteix, xiula, evoluciona, apassiona't, vacil·la, xala, frisa, prefereix, madura, demana, creix, imagina, acaricia, canta, cerca, abraça, xiscla, somia, xateja, recita, llegeix, construeix, estima, escriu, descobreix, plora, compon, practica, menja, emmara't, guaita, integra, contrasta, crida, brinda, regateja, manifesta't, al·lucina, treballa, rumia, respira, rondina, recicla, independitza't, lluita, ensopega, pentina't, besa, engoleix, enamora't, desitja, enyora, sent, oblida, converteix, troba, evadeix-te, abriga't, descalça't, escalfa, gira't, embaladeix-te, provoca, repassa, xucla, desperta't, atrapa, compta, omple't, torna, vessa, regala, amara't, recorda, escull, motiva't, enlluerna't, tremola, il·lusiona't, encoratja't, dorm, apareix, convida, adona-te'n, enceta, marxa, reconeix, impregna't, coneix, entusiasma't, afanya't, tranquil·litza, mossega, cavil·la, bufa, ofega, emporta't, segueix, inquieta't, parla, despulla't, viu...

Volia fer un escrit diferent, volia expressar el que he sentit tot aquest temps, volia trobar les paraules adequades per aquesta ocasió especial; aquest és el post 100, però per més que vulgui fer filigranes, només em vénen al cap paraules que etiqueten moments i sensacions que he viscut en aquest raconet. I pensant-ho millor, ja m'està bé perquè al cap i a la fi les paraules, com ja sabeu, em despullen.

Fa poc s'ha celebrat el Dia Europeu de les Llengües i s'han fet diferents activitats; una ha estat la de La paraula en català que més m'estimo. I ara tinc curiositat per saber quina és la paraula en català que més us estimeu. Me la dieu?

Sense paraules...

2011-09-22T19:53:00.005+02:00

Aquesta és una petita mostra del que anit vam viure als carrers de la part alta de la ciutat. Tothom entonant l'Amparito Roca i ballant al ritme de la baixada de l'Àliga i la Mulassa. Aquest és un dels moments inesborrables en què es respira un ambient festiu que per molt que el visqui, em segueix deixant sense paraules...

Un altre dels moments indelebles de la Tecla d'enguany va ser el multitudinari concert familiar dels Antònia Font. Us en deixo un bocí perquè en pugueu fer un tastet de la nostra festa.

Espero que n'hagueu gaudit tant com jo!

La flama de tot un poble en moviment

2011-09-11T12:50:00.003+02:00

Familieta, us desitjo una molt BONA DIADA!

Som i serem

2011-09-04T20:57:00.004+02:00

Jo tampoc acato la sentència contra el català.

La immersió lingüística és l'única esperança per a la supervivència del català i l'única via per assegurar la cohesió social del país. Si ara acatem estarem firmant la sentència de mort de més de 1.000 anys de llengua i cultura catalanes. És l'hora de ser lliures. I tenim pressa, molta pressa!

Desmesuradament, m'enfilo al tren

2011-07-29T20:22:00.002+02:00

Vaig al vagó i miro absorta el paisatge que passa pel meu davant; pobles desconeguts que potser algun dia seran punt de trobada d'una ocasió per recordar i un mar de fons, d'un blau intens en el que penso que m'hi capbussaria per perdre'm uns moments.

De sobte, descobreixo al fons del tren un rostre ignot que em sacseja la tranquil·litat amb només una mirada. Té un posat sensual i misteriós que em captiva de seguida. Em mira i s'humiteja els llavis molsuts i sento com el cos se m'estremeix. Em poso nerviosa i aparto la mirada per cercar la passimònia del mar. Intento dissimular el neguit i passats uns minuts, torno a mirar l'home misteriós el qual em torna la mirada acompanyada d'un somriure. Em poso encara més neguitosa i miro al meu voltant per assegurar-me que aquell gest anava dirigit a mi. El torno a mirar i aquest cop pronuncia el seu somriure. I sense tenir temps a reaccions immediates, veig com comença el seu camí d'empényer la gent per donar-se pas fins arribar on sóc jo. Giro un altre cop la mirada cap a la finestra cercant un mar que ara mateix no sé si voldria que m'engolís o m'empenyés cap a aquest home. Llavors, sento com acosta el seu cos per ensumar-me amb la maduresa d'un amant expert. Tanco els ulls com si volgués desaparèixer i torno a sentir la seva respiració molt a prop. El tren fa una sacsejada i l'home m'agafa per la cintura mentre sento el seu cos contra el meu. M'acosta el cap a l'espatlla i sento com desgrana el meu cos amb la seva proximitat. No m'ho puc creure, em sembla una situació escandalosament sexual. Sense pensar-ho, giro lentament el cap i beso el seu alè amb els meus llavis. Allarga la mà pausadament i m'acarona la panxa amb un tacte ferm i seductor. Em quedo quieta, sense fer ni un sol gest, absorta per aquella carícia i és llavors quan me l'imagino a sobre meu arquejant el cos i assaborint els meus esplendorosos pits. I tanmateix com si m'estés llegint el pensament, la seva mà acaricia un dels meus mugrons amb el darrer sotrac del tren. M'agrada. M'excito. Tinc els pits trempats i una escalfor delirosa recorre tot el meu cos. El fregadís final el sento just quan el tren comença a frenar. Té la polla dura i noto com l'empeny al meu cul. M'excito encara més, noto l'humitat del meu sexe i el desig inexplicable de ser presa d'aquell desconegut. Final del trajecte.

La gent comença a desfilar cap a la porta. Quan em giro ell ja no hi és. Baixo del tren i em dirigeixo cap a la sortida de l'estació. Busco entre la gent aquell home que m'excita amb desmesura. No el trobo i m'envaeix un sensació estranya, una barreja de ràbia i tristesa. Sospiro i intento calmar la meva excitació pensant que tot plegat és una bogeria. Abaixo la mirada i accelero el pas per escapar d'aquest desig que em trasvalsa.

De sobte, sento com una mà m'agafa i m'estira cap a un racó amagat que hi ha al tombar el passadís i sense veure amb claredat qui és, sento com unes mans em comencen a grapejar els pits i una llengua busca la meva. Respiracions accelerades d'un desig incontenible. Reconec la seva olor; és ell. M'agafa el cul amb força i em duu fins a ell. Noto la seva polla encara més dura i m'excito acceleradament. Em deixo portar sense importar-me si algú ens pot veure. El beso com si mai més pogués tornar-ho a fer. Em treu els pits fora de la roba i me'ls llepa, em xucla els mugrons, me'ls menja... m'excita. I amb un rampell d'excitació, m'arromanga la faldilla i em mossega el sexe. M'aparta el tanga amb la boca i em succiona el clítoris, un i altre cop, amb aquell afany propi de l'excitació excessiva. Començo a sentir una densa boira a mesura que enfonya els seus dits al meu amagatall i em masturba mentre segueix xuclant la meva excitació. Tremolo tota, doblego l'esquena per oferir-li més i millor la meva escletxa i el prenc amb les mans cap a mi perquè aquest cop no s'escapi. Entre aquest vaivé d'excitació inesperada, sento com si un llamp em traspassés tot el cos i anés a morir al meu entrecuix.

L'home desconegut percep el meu desmai i es posa dret. M'agafa fort del cul i projecta el seu desig al meu interior amb un moviment delicat, dolç i assaborint la seva excitació, sento com el ritme es va accelerant. I enmig de rostres que no se n'adonen d'aquest moment ens desfem l'un dintre l'altre mentre empresona els meus llavis amb un bes intens. Després, l'home desapareix entre la gent i només em queda el record d'un misteriós rostre que m'excita desmesuradament cada cop que enfilo les escales del tren.

relax

2011-07-11T13:43:00.004+02:00

Arribo a casa; fa calor. Puc sentir com el sol encara m'acaricia la pell. Sento la seva escalfor a tot el cos. Em trec la roba i engego el ventilador. M'estiro al sofà i miro el sostre mentre escolto el frec de l'aire. Deixo la ment en blanc en el pas de perdre la raó. Tanco els ulls i somio 40 minuts. Sense pausa. Obro els ulls. Relax parcial. Fa fred. Activo la ment: penso en el somni, busco en el pensament i em trobo en les meves carícies; nua, viatjant pel meu cos, endinsant-me en indrets inexplorats pel sol que cau. Cerco la humitat on relaxar-me plàcidament mentre l'aire del ventilador em frega els pits. Em mullo els llavis, tanco els ulls, arquejo el cos, em ve un calfred. Penso en tu i trenco la cadena de gemecs amb un sospir. Fa calor. Fumo un cigar. Tanco els ulls. Relax total.

Tots els botons

2011-07-02T19:22:00.001+02:00

Et voldria dir

2011-06-25T13:09:00.004+02:00

M'agradaria que sentissis
dintre teu
com silenciosament et penso,
ben endins,
més enllà de la fragilitat dels teus versos
on acaba el meu lent sospir
que humilment et cerca en l'aire.
Tu i jo
dansant sobre el verd intens de l'herba
respirant glops de vida enmig del mar
bellesa inconfusible d'aquesta tarda
que per a nosaltres pot ser immortal...
Però t'amagues,
t'amagues dels meus ulls,
de la dolça i densa mel,
de la simple carícia,
de la bellesa inexplorada,
del saber de cada cosa...
Guaita la pluja de la tarda
que sorollosa arriba, segurament,
per callar les paraules que et voldria dir...

Engrunes de melangia

2011-06-21T20:09:00.001+02:00

Per què si sé que em penses

t'enyoro encara més?

Per què si sé que m'oblides

m'omples els pensaments?

Per què no et vull tenir

i et retinc a la ment?

Per què quan no vull saber de tu

em passo el dia esperant-te?

Per què la música que sona

ara em duu fins a tu?

Per què el somni

es converteix en insomni?

i aquest insomni

en hores perdudes vora el teu coixí?

Per què la calor de l'estiu

em fa tremolar una vegada més?

Per què rostre ignot

ets amor inesperat?

Engrunes de melangia

records del demà

moments de l'ahir

trobats encara avui.

Dóna'm

2011-06-13T11:58:00.006+02:00

Dissabte

temps mancat
insomni
temps fugisser
somnis
sense temps
d'amors, d'alegries, d'il·lusions
de propostes, de superacions...
Arriba el futur
record del passat
Només vull
una abraçada
un poc de sort
la paraula precisa
el temps a favor
una mirada plena de somriures
Recordo el 32
potser també el 43 i 46
prefereixes l'1
o potser el 14 o el 15
o els trentes i 45.
Tant de bo la remor del mar
m'aporti les paraules
Només vull
un poc de sort
Dóna'm
una abraçada
un poc més de sort
un número de l'1 al 71...

Ooooh Jenifer

2011-06-10T18:54:00.005+02:00

Després de setmanes i setmanes escoltant els Antònia Font, no m'aventuro a dir que han passat a ser història perquè sé del cert que més d'un dels que correu per aquí em trencaríeu les cames, i la veritat és que no em fa gens de gràcia perquè anem de cara a l'estiu i em ve de gust anar-me'n de vacances, anar a la platja, fer passejades, cervesetes, anar de festa major... Però el fet és que des que he descobert Els catarres que no els puc parar d'escoltar. Tenen cançons maques i divertides. M'han agradat força i he decidit "arxivar" una temporadeta AF, que ja s'ho mereix pobre! perquè deu tenir la gola resseca de tant cantar la 1, la 2, la 5, la 7 i la 13. Les altres també les canta, eh? però no tant com aquestes... la veritat sigui dita!
Així que d'ara endavant, ja em podeu imaginar conduint cap a la feina cada dia a les vuit del matí i cantant a grito pelao "Ooooh Jenifer"!

Jo que sóc més català
que les anxoves de l’Escala
o els galets de Nadal,
jo que tinc una erecció
quan pujo al Pedraforca
o faig trekking per Montserrat,
jo que voto Convergència
i que tinc somnis eròtics
amb en Jordi Pujol,
jo que sóc soci del Barça
i no trago ni en pintura
als Pericos de Sarrià,
jo que penso que en Serrat
sempre ha estat un traïdor,
al meu cotxe només sona Lluïs Llach,
jo que porto els Segadors
com a politò del mòbil,
la senyera al balcó.

Jo que sempre he defensat els productes de la terra,
ara m'he enamorat d'una "choni" de Castefa.

Ohhh Jenifer, em tunejaré el cotxe per tu,
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.

Jo que sóc més català,
que el pi de les tres branques
o la guita de la Patum,
jo que sóc un gran entès
de la cobla i la sardana
i el mundillu casteller,
jo que sempre m’he enganxat
als serials de TV3
i als matins d'en Cuní,
jo que sóc més radical
que el partit Mohamed Jordi
en campanya electoral,
jo que sento devoció
pel romesco i els calçots,
i el pa amb tomàquet sagrat,
jo vull veure en Joel Joan
actuant als Pastorets,
dirigit per en Benet i Jornet.

Jo que sempre he defensat els productes de la terra,
ara m'he enamorat d’una "choni" de Castefa.

Ohhh Jenifer, em tunejaré el cotxe per tu,
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.

Les ments estretes ens intenten parar els peus,
repetir la història de Julieta i Romeu,
que no veuen que el temps ens donarà la raó?,
l’amor és superior a tota por, a tot rencor,
i ens diuen que tenim el cor dividit,
entre l’amor i el país, la pàtria contra el desig.
Però jo no veig les parts, jo només veig el conjunt,
i no hi ha força humana que ens impedeixi estar junts.

Ohhh Jenifer, em tunejaré el cotxe per tu,
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.

Despullant-me

2011-05-19T00:06:00.002+02:00

Gust de cendra en tardes boiroses

mots fallits amb espurnes de soledat

és tot el que trobo quan, feble,

em despullo davant el mirall.

Imparable recerca de mi mateixa

nuesa lluïda, vellesa irreversible

pedaços de vida emmascaren la nit

quan endevino la clandestina realitat.

Pressura de silencis en mars desconsolats

viaranys planers sota fondalades

secrets esquinçats en un segon

voldria evadir-me, però no trobo d'on...

Avui, que has deixat anar l'hivern

2011-05-05T01:03:00.003+02:00

Mentre desfaig el llit, me n'adono de tots els hiverns que han passat i sostinc el cobrellit que m'ha abrigat tantes nits i ho faig amb una delicadesa especial, potser per escalfar la gelor que encara hi resta adormida.

Obro la finestra i deixo esvair l'olor de ranci mentre em perdo entre pensaments i em pregunto on anirà a parar aquest hivern que ara deixo anar.

Pujo al terrat per estendre els llençols acabats de rentar i m'embaladeix el seu moviment provocat per l'aire que s'ha girat. Sembla que aquesta brisa suau vulgui despertar els somnis que hi he perdut. I m'encanto un altre cop pensant en si encara sóc a temps d'atrapar-ne algun, però un cop de vent m'impregna d'olor de primavera que inevitablement em recorda a tu, i somric... Em vénen al cap imatges i paraules, talment com si fos un quadre de costums. Repasso la meva vida en menys de cinc segons. Cinc, em basten per saber que tu en formes part. I torno a somriure mentre corro cap a l'ampit del terrat per si veig la nostra terra llaurada pel pagès, per si oloro la flor dels tarongers, per si sento el plor del menut que ens ha omplert d'alegria, per si escolto la música del mar quan vol abraçar el marjal, per si veig al cel el campanar que porta els comptes de la nostra amistat.

I m'omplo d'enyorança quan penso que m'hagués agradat ser al teu costat, avui, que has deixat anar l'hivern per trobar una altra primavera...

XX

2011-04-23T16:49:00.006+02:00

Una rosa groga
fa un ikebana
quan a la nit
s'ha formulat un desig groc
per contrastar amb la vermellor
de la nit insomne.

Tomàs Camacho, Ikebanes d'Aire, 2000.

Que passeu una bona diada de Sant Jordi!

Pepet al Tren de Mitjanit

2011-04-12T16:13:00.004+02:00

Divendres a la nit vaig anar de concert. Vaig anar a veure Pepet en solitari. Sempre els havia vist amb tot el grup i la veritat és que Pepet sol també fa molta festa.
El concert es va fer a un cafè-pub i era ple de gom a gom. Quan vaig arribar i vaig veure tota aquella gentada vaig pensar que seria impossible poder entrar. Però em vaig dir: com que em dic Guspi que hi entro! I sí, no només hi vaig entrar sinó que vaig fer cap a primera fila! I un altre cop, vaig poder gaudir d'un directe espectacular, amb un públic entregat, cantant i ballant a ritme de Pepet

Aquesta nit, Pepet i Marieta anirà al programa El Tren de Mitjanit d'Ona de Sants-Montjuïc. El Tren de Mitjanit s'emet els dimarts de 23 a 24h i està dirigit per Germà Bustamante, el qual ens permet repassar el panorama musical català. A més, tenim l'oportunitat de poder escoltar grups i autors en directe. Aquesta nit, Bustamante entrevistarà Josep Bordes, més conegut com Pepet, i a més, podrem escoltar les seves cançons en directe. No us ho podeu perdre perquè n'estic segura que faran molta festa!
Podeu escoltar el programa a l'enllaç que us he posat. El programa paga la pena ja que podeu gaudir de música feta amb la nostra llengua. A més, podeu trucar i fer peticions. I aquesta nit ja ho sabeu, si no teniu plans, ens trobem a El Tren de Mitjanit!

Un altre març

2011-03-14T20:13:00.004+01:00

Ara que sento el frec d'aquest aire fred als meus llavis com aquella besada suau i inesperada, me n'adono que la seva tendresa és gelada, com les carícies que tracen les meves mans.

Amb rostre desdibuixat m'esquerda la pell com a la fusta vella ho fa el pas del temps. I penso que m'agradaria omplir-me les mans de dolcesa esdevinguda, però em trobo enmig de tolls d'aigua que glacen el meu camí. Un cop més, m'omplo d'aquest buit quan, amatent ,escolto el silenci que m'envolta per si, tal vegada, sóc capaç de sentir-te. Però només torna la pluja, potser per recordar les llàgrimes que he vessat, potser per tornar-me a impregnar d'aquesta tristesa que em regala un altre març...

Pensaments ancorats

2011-03-10T09:51:00.002+01:00

Hores lentes, dies a l'esquena,

pensaments ancorats en instants perduts.

Carícies a la vora de l'aire

paraules que regalimen tendresa

ulls closos d'amors esdevinguts.

Imatges d'ahir palpables encara avui,

no basta la llunyania

per deixar de tenir-te a prop.

Les paraules mudes

atabalen el meu propòsit

que ferotge barra el pas

al camí de l'oblit.

I ara em perdo en la foscor

mentre m'omplo d'aquest buit

amb cert regust d'amargor.

Coi in lingus, coi in lectus!

2011-03-06T22:49:00.003+01:00

3 al calaix!

2011-02-27T16:42:00.002+01:00

Per casualitat me n'he adonat que estic de celebració. Sí! (Ja ho sé. Sóc una desastreta...)
L'altre dia el "Paraules despullades" va fer 3 anyets. La veritat és que cada any m'ha passat de llarg, però aquest any, per fi, ho celebro!
En aquests 3 anys he escrit moltes coses sobre mi en escrits que potser, a vegades, no s'entenen gaire, però que sens dubte formen part de mi.
Vaig començar el blog escrivint "paraules fogoses", però aviat m'en vaig adonar que no només podia escriure aquest tipus de relats. Jo sóc moltes més coses a part d'aquestes paraules i així ho he anat reflectint al blog durant aquests anys. De manera que m'he anat despullant durant tot aquest temps, d'una manera més o menys entenedora, però ho he fet i a més, m'agrada fer-ho. M'agrada ensenyar-vos la meva música, escriure sobre coses que em fan pensar, sobre coses que em passen, persones que m'estimo, sensacions...
I ja que m'he posat a fer memòria de tot el que hi ha a les meves Paraules, no puc deixar de fer esment a les vostres perquè també formen part del meu blog. Així que us dono mil gràcies per estar aquí, per fer-me companyia i dir la vostra. I als que hi sou des del principi, mil gràcies un altre cop per voler veure créixer el meu blog.
Per acabar, us deixo un dels relats que vaig fer per estrenar el blog, però aquest cop us el deixo en àudio. El Veí de dalt me'l va demanar per passar-lo al programa "Calents i contents" d'ona fm i aquest n'és el resultat.

Ara tinc un mono...

2011-02-20T21:46:00.002+01:00

Ja no tinc gos, no... Ara tinc mono!

Sí, heu llegit bé, ja no tinc el gosset... El fet és que com ja us vaig explicar, me'l van mig endossar o encolomar del tot, vaja! Era moníssim... és vaja, encara ho és! No us espanteu que no me l'he carregat!

La qüestió és que aquella bestiola tan petita i tan bufona era un "bitxo"! Sí sí... me n'anava a treballar i quan tornava no us podeu imaginar com em trobava la casa... Com pot ser que un animaló tan petit pugui fer desastres tan grans? No ho entenc, però us asseguro que els feia...

Pobret es passava moltes hores sol a casa i es posava nerviós, per això em feia aquests desastres... I vaig pensar que no podia ser, que en aquestes condicions no volia tenir l'animalet. Penso que si tens un animal a casa és perquè el vols tenir i per tant, has de ser responsable i cuidar-lo bé. Jo ja no complia cap d'aquestes condicions perquè mai em vaig plantejar tenir una bestioleta ni tampoc havia pensat què suposava tenir-lo. El fet és que vaig veure clar que no el podia tenir. El gosset no es podia quedar tot el dia sol a casa i jo no me'n podia fer càrrec com m'hagués agradat. Així que vaig trucar al meu amic i sí... li vaig tornar el gosset. Ho va comprendre perfectament, fins i tot penso que ja s'ho esperava. Sap perfectament que me la va jugar quan es va presentar a casa meva amb l'animaló.

Em va fer molta pena haver-lo de tornar, era molt carinyoset... És, és! He estat uns dies amb remordiments i sentint-me culpable, però ara que ja han passat uns quants dies més, penso que el que he fet és el més encertat. Jo no vull tenir un animalet perquè sí si no me'n puc fer càrrec d'una manera responsable.

Fa unes quantes setmanes que vaig atabalada, entre la feina i tot plegat no puc ni escriure al blog ni visitar el vostres. I entre papers i papers vaig poder gaudir de l'últim concert de Els Amics de les Arts al Palau de la Música. Va ser espectacular!

I ara que estic atabalada per la feina i enyoro el gosset, sento que tinc mono de concert. Sento que m'aniria bé per oblidar aquestes setmanes de mè! Però m'hauré d'esperar... Però mentrestant, us deixo un bocinet del concert que vaig anar. Surto al vídeo jeje, però no sóc aquesta que està tota l'estona amb el braç aixecat, eh?! El vídeo no és de bona qualitat, però reflecteix molt bé l'ambient del concert.

Roda el món i torna al blog

2011-02-11T23:28:00.004+01:00

Aquesta setmana s'ha començat a publicar a aquest nou blog, Roda el món i torna al bloc dedicat exclusivament a la trobada virtual blocaire del gener del 2015.

Si voleu estar al corrent de tot, poseu-vos l'enllaç i sabreu totes les xafarderies dels que volen ser-hi, dels que marxen, dels que pleguen, dels que tornen... totes les que nosaltres sabrem es clar!

Per tant, si teniu alguna notícia de gent que plega i ens la feu arribar, també la inclourem al blog i ens posarem en contacte amb ells per si volen venir a la trobada.

Esperem que us hi afegiu i que col·laboreu, donant idees per millorar la trobada i amb qualsevol cosa que se us acudeixi que pot ser útil. Moltíssimes gràcies a tots!

(Imatge i text de la Carme de Col·lecció de Moments)

Enamorada

2011-01-19T23:44:00.005+01:00

Mireu quina coseta... Feia dies que em preguntaven si el volia i jo deia que no. I avui me l'han portat a casa, amb tota la mala intenció, perquè sabien que si el veia no m'hi podria negar. De fet, quan l'he vist, me n'he enamorat...
Té dos mesets i pesa 2.5 kg. Ho sé perquè l'he pesat! I és molt carinyós! Però encara no té nom...
M'ajudeu a trobar-n'hi un?

Trobada virtual de blocaires perduts

2011-01-14T17:08:00.009+01:00

Primer va començar en Ferran, cansant-se dels blogs, després l'onatge, després els dubtes de la rits i finalment, el Xexu en va parlar i el seu post em va fer pensar en tota la gent que hi ha darrere els blogs que seguim i, me'n vaig adonar que són “coneguts anònims” o desconeguts que ens agrada descobrir. El fet és que veient que hi havia gent amb la voluntat de deixar els seus blogs, vaig pensar en si, passat el temps, ens en recordaríem d'aquesta gent. I llavors vaig dir: “I saps què he pensat més? Que estaria bé fixar una data futura de retrobament en el supòsit que anéssim deixant els blogs. Faria gràcia veure què expliquem passat el temps... :)” Però aquestes paraules no anaven més enllà d'un simple pensament en veu alta.

El fet és que la Carme, que també n'havia parlat del tema al seu blog, de seguida s'hi va animar i va dir: “M'apunto a la idea de la Guspira. Crear un indret i una data per retrobar-nos, els que vulguin apuntar-s'hi... per si ens hem perdut.” I a més va preguntar: “Qui més s'hi anima?” I la qüestió és que hi va haver gent que s'hi va animar.

Per això, hem decidit proposar-vos una trobada a tots i totes els que encara ens llegiu, tant si teniu el blog en funcionament, encara, com si ja no.

La Carme i jo hem decidit donar un espai virtual i una data concreta de trobada. Hem pensat que la trobada podria començar el dia 6 de gener del 2015 i durar els dies que faci falta per tal de donar temps a tothom qui vulgui que s'hi pugui anar acostant. La idea és que tots els qui decideixin plegar dels blogs puguin passar un moment per dir-nos com estan i com els hi va la vida. I com diu la Carme, que ens expliquin si s'han enganxat a la última xarxa social que, en aquell moment, estigui de moda o si s'han desintoxicat del tot d'ordinadors i xarxes.

Però clar, abans de muntar-ho, ens cal tenir una mica de quòrum. Per tant, aquest post està adreçat, sobretot, als que festegen de tant en tant amb la idea de tancar el blog i dubten entre deixar-lo o no tancar-lo. I també als que l'heu tancat i encara ens llegiu de tant en tant... Us apuntaríeu a donar senyals de vida ni que fos una sola vegada? Val la pena que muntem una trobada virtual de blocaires perduts? Les respostes aquí mateix als comentaris o a la Col·lecció de moments de la Carme.

I els que encara continuareu al peu del canó, vindríeu a treure el cap en aquest espai?

Empremta

2011-01-09T22:01:00.004+01:00

Escolliré per sempre més la teva
absència, donzella,
perquè el que de veritat estim
no és el teu cos,
ni el record del teu cos
tan bell sota la lluna;
el que de veritat estim
és l'empremta que has deixat
sobre l'arena.

Fragment mai no escrit de SAFO.

Por

2011-01-04T02:59:00.003+01:00

Avui torno a tenir la por de pensar més enllà. I encara sento com arrossego la temor si miro al passat. Sóc feta d'il·lusions i actuo per impuls i, per impuls, he fet allò que mai m'hagués cregut capaç de fer. Ara, la conseqüència és aquesta maleïda por.

Durant tot aquest temps m'he jurat no fer-me il·lusions, no deixar-me portar per cap motivació i ara només palpo la feblesa que m'ha apartat de qualsevol propòsit, que m'ha dut a aquest buit incert que no sé si és amic o estrany.

Vaig fer les confidències que hagués estimat no fer, però potser arran d'aquest enlluernament que sovint no em deixa veure-hi clar, les vaig fer. La resposta no va ser decebedora, ans al contrari, va encoratjar encara més aquesta il·lusió. I ara que sento la calma, en recullo els fruits i duc el cistell ple a vessar de temor. I això em fa tremolar dia sí i dia també, mentre nit rere nit m'amago sota els abrigalls perquè no em trobi la tan temuda por. Però em troba i llavors, no em deixa dormir i penso i penso i penso... I sento que avui torno a tenir el neguit d'haver-me fet il·lusions en va i tinc por que aquestes il·lusions em portin a un disgust, potser anunciat...

L'últim dia

2010-12-31T03:15:00.007+01:00

Aquest matí, estant encara mig adormida, has aparegut al meu pensament. No sé per què has tornat, però lluny de voler-te espolsar dels meus records he fet memòria de tots aquells moments. T'he buscat entre els llençols i t'he trobat en els plecs del meu cos... Insensata memòria que destorbes la meva calma. Deliri boig que encegues el meu plaer. Tèbia és la penombra que de tant en tant clareja... No sé si m'hi he de resignar o aferrar-me a la imposibilitat de voler-te oblidar.

Aquest matí, mentre m'evadia dels records amb la tassa del cafè amb llet, has aparegut i, aquest cop, no era al meu pensament. Em desitjaves un feliç any, em preguntaves com estic, em convidaves al cafè de sempre, em recriminaves les meves negatives, em demanaves que et vingués a trobar...

Aquest matí no sé si ha estat casualitat o destí, memòria o oblit, desig o avorriment, plaer o entreteniment...

Aquest matí m'hi he tornat a negar, però em pregunto quants cops ho podré fer més. Em pregunto si el "no" és volgut o poruc. Em pregunto si el "no" és fruit de la temor de trobar-me entre els teus braços, de sentir-te dins meu, de la por de patir, de la por de tornar-me a enamorar, de la temor de no saber-te estimar...

Aquest matí és l'últim d'aquest any i voldria passar pàgina i desar el passat al calaix. Voldria deixar de sentir-me presa del teu desig, però me n'adono que sóc esclava dels meus impediments, tant com de la cigarreta que fumo i voldria no tastar...

Aquest matí t'he tornat a dir que no, potser demà, et dic que sí... Potser aquesta sigui la manera d'encetar un any positiu. Potser avui ha estat l'últim dia, potser demà serà la primera nit...

Us desitjo un 2011 ben bo i favorable!

El desig de Nadal

2010-12-24T12:22:00.003+01:00

Dibuix de la Carme de Col·lecció de moments

El desig que jo voldria

fer complir aquest Nadal

és senzill i ben simple

sense ostentacions ni vanitats.

El desig que jo voldria

és trobar-vos al meu costat

omplir-me els ulls dels qui hi sou

i el cor dels qui heu marxat.

Mirar-vos a tots i cadascun

entre rialles i complaences

i colpir-me de tendresa

en sentir-me part de la vostra felicitat.

Us desitjo molt Bon Nadal de tot cor.

Indignada

2010-12-22T23:20:00.003+01:00

Contra la sentència del Suprem espanyol que posa fi a la immersió lingüística en català a les escoles. Un atac sense precedents moderns a la llengua catalana i al model educatiu català reconegut a nivell europeu.

Avui

2010-12-15T23:38:00.003+01:00

Avui, faria la maleta i marxaria ben lluny. Me n'aniria a Venècia... Per perdre'm entre els seus carrers, per ensumar la seva olor, per impregnar-me de memòria els ulls, per trobar la seva imatge als meus pensaments.

Avui és un d'aquells dies...

Me moles

2010-12-11T14:32:00.003+01:00

"Me moles" és el títol de la cançó de presentació del nou disc de Pepet i marieta, "Qui no plora no mama". Aquest és el quart treball de la banda on es veu reflectida la seva maduresa musical.
Pepet i Marieta són un grup jove i fresc amb ganes de fer gresca, de gaudir de la música i sobretot, de fer gaudir el públic. I us asseguro que ho aconsegueixen! Els seus espectacles són inusuals, entusiàstics, especials i vibrants.
Són gent senzilla amb ganes de passar-ho bé, i és aquesta senzillesa que els fa tan grans. Arriben a tots els públics i no s'obliden mai ni dels seus ni de les seves arrels. Un reflex d'això, és el vídeo d'aquesta cançó, fet amb la seva gent; gent que els estima i que els segueix.
Pepet i marieta tenen la capacitat de fer una gran cançó a partir d'un petit detall, arran d'una sensació, de qualsevol quotidianitat... És per totes aquestes coses que la seva música la podem sentir tan propera.
Curiosament, la meva mare els va descobrir abans que jo. Sí... Un dia, era a casa la mare i em vaig posar a cantar la cèlebre "L'aigua no està en venda" i lluny de sentir per part de la mare de qui era la cançó, va ella i em sorprèn cantant amb mi. En aquell moment si m'arriben a punxar no em troben sang! La mare ja els coneixia! I si no n'hi hagués prou, havia anat fins i tot a un concert! No m'ho podia creure... Quan vaig saber això em vaig afanyar per mirar on era el proper concert, no me'l podia perdre! I apartir d'aquell moment, he anat a tots els concerts que he pogut. La veritat és que no podria dir a quants perquè en són molts. I a més d'un, hi he anat en família. Amb la mare també, clar... que li agraden molt!
Des de llavors, i com ja he dit altres vegades, un estiu no és estiu sense cap concert de Pepet i marieta.
Així que si no els coneixeu, us animo a fer-ho. A la seva web podeu consultar els propers concerts. De moment, tenim el 15 de desembre a l'Astrolabi de Barcelona i el 16, a la Sala Zero de Tarragona.
Aneu-hi i deixeu-vos portar pel seu nou espectacle Mam mam. Estic segura que xalareu!

Record

2010-12-03T00:11:00.002+01:00

Em manca l'aire per respirar. Avui no el trobo... Avui em sobra la tristesa i no la busco... Avui, em sento envellir com aquella poma setmesina de la nevera que veu passar la seva oportunitat cada cop que la porta es torna a tancar. Avui, la ràbia ha guanyat la batalla a l'esperança i la impotència ha abraçat la fúria tot xiuxiuejant-li paraules tranquil·litzadores a cau d'orella...

Observo les arrugues del pas del temps. El vent m'ha festejat; tinc les mans tallades. La tardor m'ha besat, ho noto als llavis. Aquest cop, m'ha deixat un gust amarg.

Penso en la recordança de demà passat i m'acull aquesta olor de codonyat caduc que tal vegada ahir vares mossegar... I ara que hi penso, cavil·lo què en quedarà, si la reminiscència de la vida o la memòria de la mort.

Avui has decidit marxar, barrar el teu pas en aquest camí amarat de sofriment i entrebancs. Fa dies que vas fer la maleta on hi vas posar bocins de cadascun dels que t'hem agafat de la mà. M'he fos en l'abraçada sentida al llegat que has deixat i he sentit trencar-me com el cristall més delicat. El plor m'ha ofegat la veu i no m'he vist amb prou força per encoratjar la seva valentia.

Avui, només tinc llàgrimes per a tu. Avui que has decidit marxar per trobar-te amb el teu menut, et ploro més que mai.

Que tinguis sort en el teu viatge. Que trobis tot el que t'ha mancat aquí.

Et trobaré a faltar. Et trobaré al meu cor...

Contradiccions

2010-11-20T20:56:00.002+01:00

A vegades no saps per què tot és dolç, salat...
Aquests dies tinc aquesta cançó al cap...

L'absent

2010-11-12T18:58:00.002+01:00

Ara que ja són més els no records
que allò que havíem compartit, repasso,
faceciós, el que no sé de tu
per confegir un retrat que m'acompanyi.
Que estranys els mecanismes del desig,
les excuses dels anys i aquest misteri
que et fa present quan no et correspondria
per emplenar, potser, una altra absència.
Però la vida sempre té raó
i en aquest compte estricte a fons perdut
de tant en tant hi apareixes, com
una relíquia de mi que ningú més
que jo no pot acceptar ni comprendre.
Quan te'n vagis de nou no em sentiré
ni trist ni desolat, només, tal volta,
una mica ignorat i més sotmès
a una lleu i subtil malenconia.

Miquel Martí i Pol
(Llibre de les Solituds, 1997)

Bufa el vent

2010-11-10T23:37:00.003+01:00

Dies de sensacions amb noves il·lusions i vells retrobaments. Pensaments ofegats pel pas del temps, mancats d'aigua, plens d'aire. Somnis d'ahir que avui han trobat el camí o potser segueixen perduts al laberint. El vent continua bufant; l'aire se'n va i els records resten esperant una nova alenada que se'ls pugui emportar.

Els dits ballen el ritme de les sensacions. Els pensaments es barallen per amagar les amargors.
Bufa vent, bufa ben fort per endur-te les inquietuds... Bufa vent, bufa ben fort per dur-me aire nou.

Collons quina parauleta!

2010-11-09T10:34:00.003+01:00

Us deixo aquest vídeo perquè m'ha fet gràcia i perquè veieu com n'és de curiosa la nostra llengua. Com en pot donar de si aquesta parauleta. Apa! Enriquiu el vostre lexicó!

Boulevar

2010-11-02T21:06:00.004+01:00

Per fi, dijous passat vaig poder veure el "Maestro" i dic per fi perquè després de tres intents fallits, dijous vaig poder gaudir del seu directe. La veritat és que no les tenia totes perquè amb aquesta gira he tingut mala sort. Tenia l'entrada comprada per a tres concerts i només hi he anat a un. Em pensava la més desgraciada del món... Al primer concert no hi vaig poder anar perquè em vaig quedar enganxada de l'esquena i no podia pegar passa. Vaig haver de vendre l'entrada... Al segon, no hi vaig poder anar perquè aquell dia va caure el diluvi universal i com que el concert el feien a un camp de futbol, doncs el van suspendre i encara no m'han tornat els cèntims... I el tercer, el van ajornar perquè el Maestro va caure mentre desava uns llibres a la prestatgeria a les dues de la matinada, clar que dit així penses: això li pot passar a qualsevol... Però si ho provem de dir en castellà tal i com s'anunciava a la seva web, la cosa canvia: Sabina pospone el concierto de Barcelona tras sufrir una caída mientras colocaba unos libros en su domicilio de Madrid. Dit així, jo em quedaria amb el "verbo colocar" i a partir d'aquí, cadascú és lliure de pensar el que vulgui...
La qüestió és que per fi, dijous, el vaig poder veure! Com he dit, no les tenia totes, no ... perquè a última hora em van posar unes reunions que em van fer pensar que estava presdestinada a no poder-lo veure. Però vaig tenir temps de fer les reunions, vaig torejar la gent amb una habilitat que no sabia que tenia i finalment, vaig agafar el cotxe i em vaig encarrilar a la carretera cap a Barcelona. Ah, i vaig arribar-hi a temps!
El Palau Sant Jordi era ple de gom a gom, la gent estava eufòrica per sentir les seves cançons, hi havia un ambient preciós... Jo era a platea, baix de tot, a tocar de l'escenari i per primer cop, vaig gaudir de El boulevar de los sueños rotos en directe. De tots els concerts que he anat del Sabina, mai l'havia tocada i com que em vaig emocionar tant, he pensat de compartir-la amb vosaltres.
Mireu bé, eh? que surto aquí al davant! :)

Simplement parlem-ne...

2010-10-27T22:07:00.003+02:00

He procurat dir les coses un cop n'estava mitjanament segur i he mirat sempre d'evitar una vaguetat o una precipitació. Però tampoc no cal convertir una columna de premsa en una tesi doctoral. Val més comunicar les coses quan ja semblin clares, perquè els lectors hi puguin dir la seva (cosa que, però, s'esdevé rarament o mai en aquest país), que no pas retenir eternament una mitja veritat o sospita en un racó del pensament inaccessible als altres i fins a nosaltres mateixos.
Algun lector se m'ha mig molestat alguna vegada del to que gasto en els escrits sobre la llengua, sobretot en els articles de diari. Llàstima, perquè jo precisament considero que aquest to és essencial per dessacralitzar qualsevol cosa humana, sobretot les que, per exemple la llengua, provoquen irritació, visceralitats, essencialismes; i per donar a entendre al lector que gairebé tot és relatiu, reversible, millorable. Al lector i potser encara més a mi mateix: escrivim, almenys jo, per aclarir-nos a nosaltres mateixos les coses que ens afecten, etern exercici de catarsi i de comprensió d'un món meravellós, de l'enlluernadora facultat del llenguatge. Al capdavall, si la llengua no ens serveix per a aquestes funcions, que ens són imprescindibles per viure, la mutilem d'una de les virtuts més entranyables que té. I jo donaria tota la minsa coneixença tècnica que pugui tenir de res per una línia ben escrita, graciosa, simpàtica o estimulant.

Joan Solà, Parlem-me

Dissabte a la nit

2010-10-26T22:37:00.004+02:00

Els Pets fan més teatre! Dissabte vaig poder gaudir del primer concert d'aquesta nova gira i la veritat és que paga la pena veure'ls. Va ser un concert preciós... Vam poder redescobrir aquest caràcter més íntim de la banda. Ens van oferir un repertori de cançons, al meu gust, molt i molt encertat. I amb aquest encant especial que tenen Els Pets, se'ns van posar a la butxaca abans de sonar el primer acord! Hi havia una complicitat màgica entre el públic, la banda, la música, les lletres, el lloc...
Us deixo aquesta cançó que m'encanta. No és el concert del dissabte. El vídeo té quatre anys, pertany a la gira Els Pets fan teatre, però el dissabte a la nit també la van cantar...

Bocins d'aquella nit

2010-10-25T22:26:00.002+02:00

D’aquella nit en recordo tantes coses... La senzillesa de les paraules foranes que ens les férem tan nostres. Viatjo i busco entre els pensaments el que m’ha quedat de l’ahir. I segueixo cantant fluixet aquesta cançó que tinc al cap i sí, que s’ha enganxat com les lleganyes...

Puc assaborir encara el regust dolç de la melodia, de la mirada còmplice, del gest sorprenent que em va paralitzar. I trobo sense cercar papers amb esborranys, preguntes sense resposta, respostes entre mil amagatalls...

I segueixo cantant fluixet aquesta cançó que s’ha enganxat com les lleganyes mentre m’arriba la son que em duu a aquella nit... I com tantes altres, m’he escapat del neguit per trobar la calma en les paraules que vam gaudir estimant-nos en silenci...

Paraules

2010-10-04T21:20:00.003+02:00

Tothom busca la paraula justa. Per a parlar a qui no es coneix i es vol conèixer. El misteri inexplicat, però, és perquè no surten les paraules quan el rostre de la persona estimada es gira i aguaita a què parlem. El lèxic que anit era tan abundant de sobte desapareix i aleshores és quan entenem que la llengua no és només voluble, sinó també fal·lible.

Tren Transiberià

2010-09-19T12:30:00.003+02:00

Com més els esccolto més m'agraden! I és que en directe guanyen molt. En poc menys de tres setmanes els he vist tres cops i un d'aquests va ser per la diada, a Barcelona. Quin ambient més bonic... Us deixo el Tren Transiberià a veure si us en podeu estar de moure els malucs!

Bon cop de falç

2010-09-11T16:08:00.002+02:00

Catalunya, pengem les nostres senyeres en senyal de llibertat!
Bon cop de falç defensors de la terra i bona diada!

De vegades...

2010-08-17T12:08:00.004+02:00

De vegades n'hi ha prou amb un instant per oblidar una vida, però de vegades no n'hi ha prou amb una vida per oblidar un instant.

Jim Morrison

Potser...

2010-05-27T00:17:00.003+02:00

És millor haver estimat i haver perdut que no haver estimat mai.

Alfred Tennyson

Silencis

2010-05-13T16:55:00.000+02:00

Instants emmarcats

2010-04-14T21:44:00.002+02:00

Un "t'estimo" a cau d'orella.
La timidesa d'un somriure
fugisser.
Silencis cristal·litzats
en mil postals a la llum
d'una lluna
còmplice. De fons, la música
que compartíem llavors,
o l'escuma
d'un brindis efervescent.
Del que n'hem escrit, en queda
una duna
d'instants emmarcats. Com ara
mateix, moment que no dóna
treva al temps.

Vicenç Ambrós i Besa

Sona dintre meu...

2010-03-14T12:08:00.003+01:00

Molts dels que em coneixen es posarien les mans al cap si sabessin que escolto aquest tipus de música, i encara més si sabessin que vaig a concerts d'ells. Però a mi m'agraden i crec que tenen lletres molt bones. Aquesta n'és un exemple i poder-la sentir en directe a mi personalment, em fa posar els pèls de punta. Encara tinc el bon regust d'anit...

Pujaré la tristesa a les golfes

2010-01-20T22:23:00.005+01:00

Passen les hores lentes i enrere queden els dies mentre el meu pensament roman immòbil en aquells instants, en aquelles paraules ensucrades de tendresa, en aquella carícia a la vora de l'aire...
I ara que m'ho miro des de la proximitat d'aquesta llunyania que sento tan endins, ara, me n'adono que he de desar els records a les golfes perquè s'omplin de pols, perquè el temps transformi les paraules belles en velles paraules.
Ara, que no sé què significa aquest buit que m'omple de tristesa, desitjo que arribi el dia en què senti en el record de l'oblit l'espurna apagada que un dia va ser capaç de calar foc a la meva vida. Però ara, pujaré la tristesa a les golfes...

La claror de la nit

2009-12-01T23:57:00.000+01:00

La claror travessa les escletxes d'aquella vella finestra mentre atrapa la teva pell. La pell que he acariciat tantes nits amb dits tremolosos de principiant, sentint a cada pam el teu batec, descobrint-te cada nit com si fos el primer dia. La claror travessa les escletxes per despullar la teva pell desconeguda...

Pirata dels meus somnis

2009-11-18T21:40:00.000+01:00

Pirata de nits que assaltes els meus somnis i goses entrar en el meu llit per acaronar les meves fantasies talment com si fossin teves. Bandoler d'intimitats que em segrestes els pensaments impedits d'insurrecció i te'ls mires amb somriure maliciós en saber-te amo i senyor de la troballa.
Pirata de nits que assaltes els meus somnis... Somnis esbalaïts en dies de penombra on la teva veu inunda el meu sentit, on la teva mirada esguarda els meus sentiments.
Pirata dels meus somnis que has acariciat de nit el meu cor i te n'has endut el seu amor... Pirata dels meus somnis, lladre de les meves nits, vine i emporta'm a cercar el teu destí...

Wa Yeah!

2009-10-09T21:35:00.000+02:00

Últimament, aquesta cançó la tinc al cap més de l'habitual... I la veritat és que em va bé per animar-me. M'encanta... Antònia Font m'agrada molt ,però aquesta cançó té un no sé què especial, un ritme que et fa moure gairebé impulsivament... He anat a diferents concerts d'Antònia Font i un de tots va ser en un teatre i us asseguro que quan va sonar aquesta cançó, la gent no va aguantar més asseguda i va començar a fer això...

Em fa pensar

2009-09-16T18:51:00.000+02:00

Sempre amb mi...

2009-09-07T20:51:00.000+02:00

Dies que em toquen el cor... petites carícies que em treuen la por...
Bocins de tu que em fan millor...

Secrets

2009-08-30T00:44:00.000+02:00

Si en la terra mullada per les llàgrimes del cor hi trobes el meu nom desdibuixat és perquè la tristesa m'envaeix els sentiments dintre una boira fosca de secrets no dits. Secrets que lluiten per ser lliures i navegar mar endins fins al ferm horitzó, l'horitzó dels teus ulls...
Però sé que el cor és fort i sobreviu a les envestides del temporal,fins arribar a terra ferma i retrobar-me en el dolç somriure de la teva mirada... I sentir com les teves mans van eixugant les llàgrimes del meu cor...

Aire

2009-07-31T16:04:00.000+02:00

Aire anhelat, respir esdevingut en rajos de lluna guaridora. En estels caiguts del cel per protegir-te dels malsons més temuts...
Vitralls descolorits pel pas del temps, pel camí del sol reflectit a la nostra pell.
Ditades de cadascun dels qui han compartit amb nosaltres impregnades en el nostre tarannà, en el fer i desfer de les nostres mans, en les mirades dels nostres ulls còmplices...
Solitud creguda solitària dels dies calorosos d'estiu sota tempestes xafogoses. Solitud amagada rere pensaments silenciosos de pors arraconades...
Solitud desapareguda en la nit més càlida, en la paraula traçada, en el silenci temut, en l'abraçada esperada, en la besada més tendra, en la confluència de carícies en la pell esponjosa tan enyorada...
L'espera és llarga, el camí lent, ara ja, l'arribada és imminent... Espera vora el mar dels teus somnis el respir arribat amb les onades del mar de fons. El mar de la teva terra, la sal de la teva pell, l'escriptura calcada a cada passa retrobada en el teu pensament...

Aquesta nit...

2009-07-10T00:38:00.000+02:00

Sacsejar fortament els pensaments per marejar-los amb l'esperança que no trobin el viarany per aparèixer davant la feblesa de la meva fortalesa. Debilitat que amago però que inevitablement percebo en cada gest de l'intent d'avançar en un camí que sembla no acabar mai... I m'endinso en bifurcacions de dubtes desconeguts, sense distingir els paranys de la realitat, deixant-me portar encegada per les prohibicions convertides en efímeres per mi mateixa i, segurament, no torno a triar el camí encertat... Sacsejo els pensaments per foragitar-los de la meva ment i de seguida me n'adono de la falsedat d'aquest afer efímer que esdevé perpetu tan bon punt deixo de somiar.
En la placidesa del cel busco la serenitat tan absent en aquests dies. En l'obscuritat de la nit lluito per desfer-me de la inquietud que desemmascara el saber estar de la meva tranquil·litat.
Per què no em sent la calma si tinc la veu esgarrada de tant cridar-la? Per què et deixa entrar la meva ment si ja fa temps que vaig tancar les portes amb el forrellat? Per què remous el passat quan saps que el teu lloc és la reminiscència de l'oblit?
En el deler d'esguardar-me en el meu somni dolç, avui sorprenentment t'hi he trobat... Saps bé que no t'he buscat. Saps del cert que et guardo en el record remot. El record llunyà més a mà que tinc...
Aquesta nit el somni m'ha sacsejat els pensaments. Aquesta nit la realitat ha colpit el meu somni. Aquesta nit anhelo poder-te sentir un altre cop en la realitat de l'abraçada oblidada...

A la barana dels teus dits (II)

2009-06-06T13:39:00.000+02:00

Llençols adormits
entre somnis regalats
festejant la meva pell
encara verge de sol.

Anhelo les paraules
les besades aleno
quan em penso versada
en els teus mil i un escrits.

Sobtosa, la calma em foragita
l'enyorança clandestina
de romandre per sempre més
a la barana dels teus dits.

De la tremolor de mirar-me
en els teus ulls,
del desig de besar-me
en els teus llavis,
de l'esperança de retrobar-me
a la barana dels teus dits...

A la barana dels teus dits

2009-06-04T20:42:00.000+02:00

Llençols adormits
entre somnis regalats
festejant la meva pell
encara verge de sol.

Anhelo les paraules
i les besades aleno
quan em penso versada
en els teus mil i un escrits.

Sobtosa, la calma em foragita
l'enyorança clandestina
de romandre per sempre més
a la barana dels teus dits.

De la tremolor de mirar-me
en els teus ulls,
del desig de besar-me
en els teus llavis,
de l'esperança de retrobar-me
a la barana dels teus dits...

I'm yours

2009-05-21T16:48:00.000+02:00

M'agrada pensar que en algun lloc també hi hagi algú esperant un senyal que li indiqui que les noves estacions li portaran el nom que casi amb el seu...
M'agrada pensar que en algun moment algú pensarà que ja n'hi ha prou d'esperar...
M'agrada pensar que en algun lloc hi ha algú escoltant la mateixa cançó... M'agrada pensar que en algun moment algú la ballarà amb mi...

Temps

2009-04-30T23:44:00.000+02:00

El temps passa i s'acosta la data tan temuda. Temps que a cada passa es fa més feixuc. Passa el temps ràpid i contràriament, massa lent... Temps d'espera per a noves esperances. Temps fugisser en el temps que s'acaba... Temps passatger de noves estacions portadores de sensacions, de sentiments, de pors...
I de sobte les hores converteixen l'aire en un ofegament dens, en unes cames cansades incapaces d'arribar als dies anhelats, en una ment emboirada que no troba les clarianes de la concentració... I tens la sensació que el temps s'esgota i ja no queda temps per encarrilar el destí. Un destí tan desitjat per tot aquest temps...

Amor

2009-04-18T23:07:00.000+02:00

" L'amor és en aquelles curtes ratlles, l'amor com ella el voldria i com ja no és. O com potser no ha tingut mai. Perquè l'amor no és i no pot ser simple afecte. No és costum o gentilesa. L'amor és bogeria, és el cor que batega a mil per hora, la llum que baixa en el capvespre en plena posta de sol, les ganes de llevar-se al matí només per mirar-se als ulls. L'amor és aquell crit que ara la reclama i li fa entendre que cal canviar. Ell. Recorda moments que han viscut junts, les coses que sempre li ha dit, el seu rostre. Però no sabem parlar. No som l'un el bé de l'altre. Una llàgrima li regalima, càlida, per la galta i li cau a les cames lliures i nues. Potser aquesta noia asseguda al seu escriptori, una nit de final de primavera, quieta davant d'un portàtil que va trobar per casualitat, amb prou feines il·luminada amb una làmpada Ikea, encara no sap què és l'amor. Però ben segur que ara sap què no és."

Federico Moccia, Perdona si et dic amor (2007)

Somnis

2009-03-25T00:20:00.000+01:00

Sense saber què dir, sense saber on anar sents fallar l'abrigall que tantes nits t'ha albergat. Nits on naixien les paraules portadores d'il·lusions somiades... Nits que ara sents enfosquir en obscuritats portadores de núvols grisos que t'arrenquen les paraules a cada respir pronunciat...
I sents embogir la pell muda que t'ofega... I sents com es maregen els pensaments en un cap ple de jardins de maigs florits...
Arriba la tempesta al batec dels somnis dolços tot trencant l'harmonia que ara sents finita. I un llampec et fibla la pell encara verge pel sol perquè un dia et vas regalar per sempre més a l'encanteri de la lluna...
Els somnis esdevenen palpables en un món màgic a les nits que s'eclipsen arribada la primera llum del dia a l'obrir els ulls a una realitat no anhelada...
Llavors, mires el cel de fit a fit cercant un dictamen equànime per tan injusta realitat... I és quan poses els peus al terra que et sents engolir per la boca de l'infern...
I danses en un mar de tenebres enfurismades amb passos perduts com papallones festejant els arbres a la primavera. I et retrobes amb l'encís de la lluna davant el teu esguard sospirant l'arribada d'aquell estel que et pugui alliberar del teu desmai...

Al cotxe

2009-02-25T20:05:00.000+01:00

- Em portes a casa, ja?
- Ets jovenet, t’he de portar a casa, són les 4 i no tens edat...
- I si intento convèncer-te?
- Ho hauries de fer molt bé... Dir les paraules adequades i que jo me les cregués...
- M’ho poses difícil...

La Rita engega el motor del cotxe i es dirigeix a la urbanització on viu en Daniel. Ell pensa en com apropar-s'hi. Voldria deixar la timidesa que li ha fet de barrera durant tant de temps.

Cada cop estan més a prop de la urbanització i en Daniel no s’imagina arribar a casa sense haver-li robat ni un sol petó ni acariciar-la com fa tantes nits que somia. I s’acaba emprenyant perquè mai té el suficient valor, quan la mira sent tant de desig, però acaba callant i menjant-se les paraules.

- Estàs molt callat Daniel...
- Penso... Pensava, penso...
- Penses? Pensaves?
- És que... Pots parar?
- Parar? Per què? Et trobes malament?
- No... M’agrada la cançó que sona i m’agradaria escoltar-la amb el cotxe parat i mirant-te... Et fa res?

La Rita para el motor del cotxe, amb incertesa sobre el què li pot dir en Daniel, mentre pensa si per fi es declararà. Pensa que fa dies que li mira l’escot i que nota com l’observa a cada moviment, però mai fa res...

- T’agrada la cançó, dius?
- Sí...
- És d’ACDC, no et feia pas...
- Quan estic amb tu totes les cançons són màgiques...
- Et passa res? Dius coses estranyes...

En Daniel deixa la pregunta que li anava a fer, millor no li pregunti si la pot besar i ho intenti per ell sol o no ho farà mai... Així que comença a acariciar les mans de la Rita amb un dit. Recorre cada un dels dits i li gira la mà i la segueix recorrent. Li agafa i l’estreny entrecreuant els seus dits mentre la mira. Ara no té mirada de por...

- Fa tants dies que somio en estar a soles amb tu i poder-te tocar...
- Qui t’ha dit què em tocaràs...?
- T’estic acariciant la mà...

En Daniel puja els dits tot acariciant el braç de la Rita fins arribar als seus llavis i li repassa suaument... La Rita obre els llavis i li fa un bes... En Daniel no s’ho pensa i apropa els seus llavis i va a buscar la seva llengua. Li acaricia les cuixes, primer per sobre la faldilla, després per sota... Perd l’esme i el sentit... Mentre es continuen besant, puja de les cuixes fins a la seva vulva per sobre les mitges, les quals no dubta en baixar i, seguidament, les calces. Ara l’està tocant... Nota la seva vulva humida entre els seus dits i sent que li agrada tocar-la...
La Rita no dubta en treure el jersei d'en Daniel, llepar-li sense cessar els seus mugrons, acariciar-lo baixant pel melic i descordant un cinturó que es perd per sota el seient. Va a buscar el seu penis. Quan en Daniel ho sent, despulla els pits de la Rita. Se’ls havia mirat tant... Amb la llengua puja i baixa, els ajunta i els repassa com si es tornés boig... Mentre, la Rita continua jugant amb el seu penis i és quan en Daniel, entretingut amb els pits voluminosos de la Rita, recorda que té un clítoris que vol estimular. No perd temps. Ha callat massa... Estimula el clítoris de la Rita i sent com ella bufa...
No et moguis, ets la meva reina, et faré vibrar...

Ella es queda sense moure's al seient. Ell s'ocupa d'estirar-lo, s'acotxa i comença a estimular-la. S’hi apropa amb la llengua i torna a perdre el sentit...

- Què feies tan callat durant aquest temps tenint l’habilitat que tens?

En Daniel no contesta i ella nota que la resposta la dóna entre la seva vulva i decideix no tornar a fer cap més pregunta...

En Daniel alça el cap i nota com ara és la Rita la que mana... El fa asseure i el besa als llavis. Es fica a sobre seu i no deixa de besar-lo mentre li toca el penis fins que va baixant i se’l posa a la seva boca... Ara, li toca callar a en Daniel. Ell acaricia el seu cap i se la mira i llavors li diu: - vine que et faré meva... Tinc unes ganes de fer-te meva... I l’alça, la fica asseguda a sobre seu, li torna a menjar els seus pits i es besen desesperadament embogits mentre ell la va penetrant. Quan nota que és dins seu es mouen, es besen, es tornen a moure més ràpid, es miren i li agrada la sensació d’estar-la penetrant, de veure-la gaudir. I percep que ella s’hi sent bé sobre seu, notant com cada cop és més a prop... S’entrecreuen les mans i gemeguen junts, ell somriu mentre sent els gemecs d’ella a la seva orella. Aquesta dona el posa...
Se la mira i la veu tan bonica... No pot evitar tapar-la amb el seu jersei perdut pels seients.
-Té, tapa't... I no et moguis del meu pit... No tinc pressa, puc arribar tard a casa...
Llavors, la besa al front...

T'estimo

2009-02-14T17:34:00.000+01:00

T'estimo, saps? T'estimo.
Així, senzillament i clarament,
sense embolics, ni frases discursives,
ni fórmules buscades, persistents.

A tu, t'ho dic encara que no em sentis;
a tu, que sempre escoltes el que dic;
a tu, que ets lluny i et parla el meu silenci,
o que ets a prop i entens el meu sentit.

És veritat encara que no ho creguis:
sento neguit després de dir aquest mot
perquè és un mot que no prodigo gaire,
però el tinc viu... Jo visc sols per l'amor.

I sabent que així ho sento, no t'ofenguis:
estimo el cel, el vent, la mar,
aquell infant que passa amb un somriure,
l'aurora neta, el roser blanc,
aquell record que guardo a les entranyes
i la memòria dels qui han marxat
aquell que m'ha entrat dintre la muralla,
a tu que poc t'ho penses
a tu i a tu que no us ho diré mai.

T'estimo, saps? T'estimo.
I sense dir res més, passo endavant.

Guida
(Bocins de silenci,1984)

Amagar-se

2009-02-08T22:22:00.000+01:00

Disfressant les paraules dolces amb un to amargós de sinceritat. Arraconant les més íntimes sota un silenci callat. Glaçant tot allò que voldria fer més transparent que mai, amb un somrís dissimulat.
L'embriaguesa dels pensaments perpetua en aquest desafiament del temps. Sense detall d'amansir les preocupacions amb gestos que foragiten la calma.
Provocació reflectida en nits denses on s'estova el cor cada cop que no es tracen els mots pronunciats.
Duel de contradiccions no merescudes, ignorant ser filles de la desil·usió o potser de l'enyorança del que un dia va arribar a ser. Estimant tots els camins menys l'idolatrat per no caure en el tan temut desengany.
És quan m'allunyo que m'adono que la distància és més curta. És quan somio que passeges al meu costat. És quan passejo que em somio al teu costat...
És llavors quan et donaria la clau del meu amagatall perquè m'hi poguessis trobar...

Un mar d'estels per als teus ulls

2009-01-28T00:38:00.000+01:00

Dies confiats passatgers de llargues estacions esdeven un jorn inexplicablement etern. Dies arrelats on els records es difuminen perduts entre els llums de colors que engalanen els carrers.
I del cel cauen les nits de treva en un amor somiat inextingible. Nits sense treva dels pensaments perduts en les, ara, nits més fosques.
Sentint el dolor a cada batec del cor quan ressona en el més profund de tu el jurament etern d'aquell dia calorós. Compromís que esgarrifa la teva pell bruna en sentir-se traïda per les paraules dites. Discurs grenyal que copsa totes les atencions dels teus pensaments més íntims. Buscant una resposta o potser una pregunta o, fins i tot, pot ser que busquis un motiu. Perboc de sentències alienes on indagar els fonaments d'aquesta dissort...

Ara, l'obscuritat de la nit et deixa com a penyora un mar d'estels per als teus ulls. I cerques amatent en el silenci de la solitud aquella mirada que un dia et va parlar. Aquella mirada que va anar amansint la calma creguda perpètua...

La nostàlgia present en aquests instants la sents esgarrapar en el teu son. Els somnis que un dia van ser ensucrats i ara, de sobte, han esdevingut aigualits.
L'estel que un dia t'amoixava amb suavitat ara el sents fiblar dins la teva pell com una agulla que va descosint tot allò que fou teixit durant tant de temps.

No sentis ofegar-te en la calor del teu cor. No vulguis atiar les brases que ara cremen. No furguis en l'infortuni, no obris per fer-lo decadent, no visquis en aquest núvol fosc, eternament...
Encara que creguis la veu perduda quan el que vols és cridar. Encara que el món es desdibuixi quan el que vols és veure-hi clar. Encara que et sentis llunyana quan el que vols és tocar. Encara que la incertesa et paralitzi quan el que vols és córrer. Encara que la dissort et trobi quan el que vols és cercar la sort. Encara que... Encara que et sentis perduda enmig d'aquest nou camí quan el que vols és ser rescatada. És aleshores quan has de creure que no estàs sola. És aleshores quan has de creure en les mans amigues que sempre t'aixoplugaran.
I no acatis les paraules voladisses perquè el vent bufa fort i se les pot endur mar endins. I no sentis desmaiar el respir quan a la vesprada cremi el record de les veus sentides perquè concís arribarà l'oblit...

Com el pagès que llaura el camp, segueix el fil del teu solc i a cada cop d'aixada hi trobaràs una fruita terrosa enfonyada. Fruites que han madurat amb el temps i duen gravats uns noms ben especials. Els noms d'aquelles persones que han fet, fan i faran el llarg camí amb tu, agafades de la mà...

Sempre teva...

Un regal especial

2008-12-24T18:08:00.000+01:00

El regal que jo desitjo
tenir per aquest Nadal
no portarà llaç de vellut
ni vermell, ni groc, ni blanc,
no durà embolcall de seda
ni transparent ni brillant
no anirà dintre una capsa
ni petita, ni mitjana, ni gran.
No portarà cap etiqueta
ni nom, ni cap detall
a l' estil dels bons desitjos
tot de llum vindrà folrat,
una llum brillant, intensa
que el món anirà il·luminant
aturant-se allí on la misèria,
injustícia, guerra i fam
fueteja la canalla
sense escoltar el seu reclam.
I amb aquest regal màgic
a la fi potser arribarà
rialles, alegria i esperança,
pau i felicitat.

Francesca Aubanell

Amb aquests versos m'agradaria fer-vos arribar els meus millors desitjos per a aquestes festes i per a l'any nou. I demano a la màgia que caracteritza aquests dies, que pugui seguir trobant tots aquests valors tan humans que cada dia descobreixo en els vostres escrits.

MOLT BONES FESTES!!!

Mentre ens mirem

2008-12-21T20:45:00.000+01:00

Estirats al sofà acabant de mirar aquella pel·lícula que fa temps volíem veure plegats, em comences a acaronar els peus i a fer-me pessigolles mentre em mires amb un mig somriure. Jo que et guaito i bellugo el peu tot somrient-te també, amb una mirada juganera que delata que m'agrada el que fas però et diu que em deixis acabar de mirar la pel·lícula.

Tu que ets molt llest, ho entens i acceptes el que has intuït, però llavors, poses la teva mà sobre la meva cuixa i la vas acaronant lentament, amb un moviment serè i tranquil·litzador. I jo, per compensar-te les teves ganes de jugar, et faig un petó ben tendre, et somric i després no puc evitar abraçar-te. Així em quedo més a prop teu, posant la meva cara al teu pit, segueixo mirant el desenllaç. I tu, em vas fent aquelles carícies als cabells que tan m'agraden...

Final feliç, tal i com esperàvem. Ens somriem un altre cop i aleshores denoto en la teva mirada que emprendràs els jocs, just allà on els havies deixat. I em fas riure mentre et miro amb aquells ulls que tan t'agraden. I com veig que et quedes encantat per uns moments, em torno a apropar per fer-te un petó d'aquells que reconeixes i t'espavilen de cop. Em separo i et miro, i veig com romans allà amb els ulls tancats amatent a més petons com el que t'acabo de fer. I em fas somriure un altre cop, perquè sé que ho fas expressament... I ara penso que et voldria fer enfadar una miqueta, però no puc, com ja em vas advertir tu, no em puc resistir... Poso la mà al teu clatell i hi faig un petit impuls cap a mi i torno a besar-te, torno a assaborir els teus llavis, aquells que em vas dir que no tenien gust a res, però que jo moriria besant-los...

I un petó segueix l'altre, i les teves carícies són imitades per les meves mans. I ens fonem entre besos i abraçades. Ens fonem entre somriures i mirades còmplices, ens fonem entres respirs i batecs que parlen sense dir un sol mot...

Aviat sento com m'acarones la pell per sota el jersei i el vas pujant a poc a poc fins que aconsegueixes treure'l. I amb una inèrcia innata, les meves mans van descordant els botons de la teva camisa. I sento com les teves mans tremoloses encara per una vergonya cada cop més llunyana comencen a perfilar els meus pits. I em fas tornar a somriure perquè sé que hi tens debilitat i sé que els faràs presoners de les teves mans fins que un desig urgent t'assalti i et condueixi cap a altres indrets.

Continuem desfent-nos enmig d'un cel de besos infinit, alternant de tant en tant en petites mossegades dolces com la mel; ara el coll, ara el lòbul de l'orella, ara el mugró que se m'eriça només de sentir el teu alè acostant-s'hi.

Noto aquell formigueig per tot el cos com un rampell que va i ve, i en mil·lèsimes de segons torna i em fa tremolar de nou. Rampell que tu també sents i es tradueix en fúria encesa que em deixa esbalaïda entre els teus braços. Ara és quan faries de mi el que volguessis, tants cops que t'ho he sentit dir i ara sóc jo la que resta a les teves mans, encisada pels teus encants, per la tendresa que et caracteritza, per la fogositat que descobreixo cada cop que ens estimem...

Sents com la camisa va lliscant pels teus braços acompanyada per la suavitat de les meves mans. Et quedes mirant-me mentre te la trec i veus com em mossego el llavi inferior mentre esbosso aquell somrís; somrís que has pintat en la memòria durant tot aquest temps... Aleshores, sento com deixes anar un sospir que reconec d'immediat encontinent de l'averany d'una vasta erudició.

Les mans que ans eren fugisseres d'intimitats amoroses ara s'apressen per despullar el desig exempt de dilacions. Deler anhelat de carns en altres temps desconegudes i somiades en nits envaïdes de melangia esdevinguda consueta.

Desinhibits de convencions ens deixem portar per la passió del moment i en instants em sento captiva del teu cos, presonera dels teus llavis... Emparada amb la teva mirada perdo el món de vista i em refugio en cada batec del teu cor que acompanya els sospirs temperats insinuants del plaer venturós al que som sotmesos.

Vaivé sublim de cossos encadenats per llaços idíl·lics quan sento tenir-te dintre meu a cada onada del teu cos, a cada arqueig del meu.

Sentenciada al teu vassallatge quan descobreixo els teus llavis llaurant tot el meu cos fent-me estremir a cada sendera empresa, dedicant les mil i una atencions als meus pits. Abrigant-me amb els teus braços mentre em portes fins a paisatges bucòlics sentint-te hoste del meu cos.

Voldria albergar-te eternament quan submisos del plaer fervent percebo la teva incursió dintre meu soscavant el camí que et duu a delir-te amb un bleix avisador mentre t'aferres a les meves natges, sent alhora, aixopluc mòrbid de la meva ànsia més deliciosa.

Em beses amb una tendresa inexplicable i tot apropant-te, em xiuxiueges a cau d'orella un “t'estimo” delicat. I restant al meu rafal, em comences a cantar la nostra cançó: “na naaaa na na na naaaaaa na na na naaaaa na na na na na naaa tic tac nananananaaaa...”

Cada cop més lluny

2008-12-03T22:19:00.000+01:00

El desembre duu les nits més gelades. Sentiments contradictoris de pensaments emboirats pel fred que et glaça.

Dies en què s’esperançava la trobada més càlida. Viatges que s’encaminaven plens de vida per poder copsar la tendresa feta realitat, un fred jorn cansat de recórrer llargues estacions.

Viatges de tornada on la tristesa no deixa articular paraula i el plany esdevé evident en la cara de l’ànima.

Memòria cada cop més llunyana d’un desembre ja perdut. Memòria que s’evoca complaent cada cicle en cels estelats entre la neu.

Batecs de temps a cada mirada dedicada, silencis reconeguts per cada cop que has besat.

Camins polsosos sota la xafogor disfressada d’estiu que es converteixen en viaranys fangosos a causa de la inevitable pluja d’hivern.

Passa el temps enfortint a cada cop el tirocini de la nova albada.

Fruits endolcint el sabor a cada mossegada... o potser no, potser era amarga...

A la meva vida

2008-11-19T19:37:00.000+01:00

`Hi ha racons que`
`em porten sempre,`
`vells records`
`del que he viscut.`
`N’hi ha que no semblen`
`el que eren,`
`uns no hi són`
`i uns s’han perdut.`

`Són memòries plenes de tendresa`
`de núvies i amics`
`que em van donar amor.`
`Alguns són morts`
`i alguns són plens de vida.`
`I els he estimat`
`amb tot el cor.`

`Però de totes les persones,`
`no n’hi ha cap`
`semblant a tu.`
`I és que fas que l’enyorança`
`perdi força`
`si et miro als ulls.`

`Tinc molt clar`
`que mai perdré l’afecte`
`per coses i gent`
`que em van fer`
`el que sóc.`
`I tot i que sovint`
`pensaré amb elles,`

`t’estimo a tu`
`amb tot el cor.`

`A la meva vida” Lluís Gavaldà`

“In my life” `Lennon & Mc Cartney`

Bellesa

2008-11-07T20:03:00.000+01:00

No crec que tingués raó aquell respectable doctrinari antic, quan deia que no hi havia res tan agradable com contemplar la bellesa sense concupiscència. Això és una idea de vell o d’impotent: de vell o d’impotent que es resigna a ser-ho. Perquè, si en contemplar un cos adorable no sentim la “concupiscència” que ens fa desitjar-lo, ¿no sentirem més aviat la ira de no sentir-la, o l’enveja dels qui la senten? Encara no he arribat a l’edat en què pugui veure’m condemnat per la naturalesa a una inapetència tan paorosa. Però, si un dia hi arribo, em consideraré ben infeliç. La concupiscència - diguin els moralistes el que vulguin- és la vida.

Joan Fuster, Diccionari per a ociosos (1964)

Sentir-se

2008-10-28T19:21:00.000+01:00

Com quan perds l’oremus en la conjuntura més embullada mai viscuda. Com quan perds l’esma endinsada en un bosc desconegut on tot el fullatge té el mateix color i els viaranys es bifurquen en sortides sense nom. Com quan perds l’aire en la profunditat del mar i et sents ofegar per la falta de respir en una immensitat fosca i gelada. Com quan perds aquell valor per sempre tan anhelat i per mai més ignorat. Com quan perds el que havies somiat que seria etern i es torna efímer. Com quan perds la fe en veure que el roc més sòlid es desfà com la pols al primer bufit del vent del nord. Com quan perds la maduresa recollida en sembrats passats i esdevé innocència temorosa amb manca de cossos abraçats. Com quan perds el coratge d’admetre en un avui ja tardà el que saps equivocat des de temps llunyans. Com quan perds la claredat evident del teu camí i et refugies en túnels desconeguts en la clandestinitat de la nit. Com quan perds el teu bagatge i et sents desabrigada en el jorn més fred. Com quan perds la clau de la porta que s’havia d’obrir i ara ja no pots entrar-hi. Com quan perds la calma de dormir en el més dolç de tots els somnis i no saps si els àngels t’esguardaran per sempre mai més...

Endinsar-se en un mateix

2008-10-23T14:17:00.000+02:00

Més enllà de les paraules hi ha quelcom...
L'eterna recerca d'un mateix.
L'angoixa que envolta el sentiment melangiós.
La descoberta de la bellesa.
La pressura d'un somni.
La mar, l'oblit, el bes, la flor, la fe...
-Tot dins un gran silenci-
Un silenci que només cadascú,
nu amb ell mateix, pot percebre.

Guida
(Bocins de Silenci, 1984)

Perquè...

2008-10-18T19:48:00.000+02:00

Passeges al meu costat pels camins més difícils. Perquè des d’aquella pregunta sempre ho has fet i perquè tinc la certesa que sempre ho faràs.

Perquè m’has vingut a buscar en la nit més fosca i m’has abraçat en sentir la meva angoixa. Perquè m’has fet riure en dies de deliri i m’has deixat plorar mentre estaves en silenci al meu costat. Perquè m’has parlat amb els ulls i m’has escoltat amb el cor. Perquè mai ens hem fet cap retret i sé que mai ens el farem, perquè simplement no en tenim motius. Perquè m’has ensenyat a créixer i he après de la teva generositat i valentia.

Perquè vull que siguis la persona més feliç i perquè desitjo que emprenguis un llarg camí on els estels t’il·lumini a cada passa.

Perquè sé que t’agrada i les teves paraules van sonar amb una tendresa inexplicable. Perquè sé que et recorda a aquells ulls glaucs...

Per tot això i perquè t’estimo, aquests versos són per a tu.

Puedo escribir los versos más tristes esta noche de Pablo Neruda.

When you say nothing at all

2008-10-04T23:58:00.000+02:00

De vegades, els silencis diuen moltes coses. I és per això que podem dir el millor quan no diem res, perquè quan les paraules no poden parlar és el cor qui ho fa per elles...

il·lusions

2008-09-28T18:47:00.000+02:00

Allà estant , enmig d’una multitud entonant les mateixes paraules, sento bategar el meu cor cada cop més fort, més apressat.

Em situo en aquell punt estratègic; un blanc perfecte amatent al senyal esperat.

Veig passar cares desconegudes, ulls que se senten observats, peus que es mouen al compàs. Van passant les lletres, les persones i els acords mentre em passegen els pensaments pel cap, entre glop i glop.

Sentint paraules sense escoltar-les, miro però no veig res... I torno a sentir mots i més mots, però no els atenc.

L’espera és llarga en la nit més curta. El neguit és inevitable, el desig desesperat. La falsa calma amaga la inquietud que em fa tremolar. Torno a buscar i perdo la mirada en ulls que em miren però que no em diuen res. Els perdono, remeto l’engrescament i segueixo reclamant atencions.

Canvi d’escenari, comença l’espectacle. Cossos tibats, junts, suats, excitats... Cossos que m’impedeixen el pas, que em priven de guaitar. Em sento atordida, no hi vull pensar però em ve al cap, no ho puc evitar. Segueixo el meu camí, em guia el so, m’estira el batec. M’hi endinso com un animal al seu cau, però me n’adono que em resisteixo a amagar-me. Vull ser trobada...

Cerco amb la mirada, expectant una mà que em toqui, uns braços que m’envoltin, uns llavis que em somriguin plaentment. Falses il·lusions...

Segueixo la lletra de manera inconscient alhora que bino el terreny silenciosament. No hi és...

Em parlen les lletres, identifico moments viscuts, moments que resten aparcats, estones que encara no han arribat. Escolto i imagino. Somio falsament...

Encoratjo l’habilior de concentració per gaudir del moment. M’agrada el que veig, el que sento, però aquest cop no m’omple.

Versa aquelles paraules amb les que un dia em vas dir que et recordés i sento una esgarrifança recórrer tot el meu cos. Buidor instantània, tristesa al cor. Desig de poder fer en silenci, d’agafar amb tendresa, de dir-ho a cau d’orella. Falses promeses? No, no han estat promeses...

Giro els ulls al cel cercant aquell estel petit, aquell que brilla especialment per damunt dels altres i espero que em parli, que em faci un senyal. I de sobte, el cor és envaït per una melangia predestinada. Melangia que em parla sense voler ser atesa. I llavors entenc que el camí és llarg i que són moltes les aturades que has de fer i poques les indicacions que t’han d’orientar. Tot és fosc, massa fosc i poques flors.

Dintre meu sento que ets present i m’apresso a sortir del cau. Vull ser trobada...

A la vora, segueixo versant entre dents mentre escorcollo per trobar el teu esguard. I ara és quan escolto aquelles paraules que ens recorden, que em fan tornar a pensar en tu. Segur que també les estàs escoltant, ho pressento i sento fremir el meu cos...

Presonera per la impotència que m’envaeix sento defallir les esperances somiades i percebo desmaiar el teu esforç en un final impossible. Fugida immediata. Esperances batudes per la por i el desengany. Mal invisible. Mal al cor.

Arriba el final i cauen llàgrimes del cel. Estels que ploren? Pot ser és la lluna... Els llums s’apaguen i la tristesa clandestina es reflecteix en el meu silenci. Cercant per últim cop aquell rostre ignot i recordant que tan sols amb una mirada hagués bastat, no calien paraules...

Òrfena d’esperances busco aixopluc per resguardar-me de la tempesta. Tempesta que a cada passa s’aviva i s’enfurisma més i més. Veig en el cel un mirall on veure’m reflectida i em sento cada cop més petita i espoliada per l’aflicció. Falses il·lusions ofegades...

Torna a sonar dintre meu la dolça remor que em recorda el somni desitjat i m’encamino a trobar una resposta. Il·lusions enyorades...

Resposta que no es fa esperar i que em despulla fins passat el trenc d’alba i m’acarona mentre m’ateny una son dolça ben entrada l’hora d’esmorzar...

Un altre estiu

2008-09-17T02:12:00.000+02:00

Els llums de colors indiquen que arriben les nits de festa. Nits a l’aire lliure on sona la música que tantes vegades hem escoltat plegats. Nits de serena on no ens manca abric perquè l’escalfor del cor ens arropa.

Ulls atents que cerquen la mirada expectant entre la multitud. Mirades que en trobar-se es torben i es converteixen en fugisseres. Ulls coneguts que es miren amb els ulls vergonyosos del primer dia, amb la mirada tímida de la primera vegada... Ulls que quan es creuen et fan perdre el món de vista i sents com tot el teu cos s’esvaeix i restes despullada davant del seu esguard...

Carícies nouvingudes un altre cop per primer cop... Carícies que et fan tremolar com una fulla quan és agitada pel vent, com les veles dels vaixells onejant els batecs del mar. Així et sents, tremolant a cada batec del cor... Tremolant a cada carícia que et fa saber que ja ha arribat...

Sents aquell nus que t’ofega i no et dóna respir i et sents enfonsar, et sents desmaiar... Però de cop i volta, fites la grandesa del mar cercant una escapatòria per evadir les pors que t’espanten, per allunyar-te del passat que ara és present...

I aculls aquell petó tan esperat que abans era dolç i amb els anys ha adquirit un gust amarg o pot ser fos al revés, ans era amargós i ara s’ha ensucrat...

I escoltes la veu coneguda enmig del rebombori i desdibuixes les paraules selectes que un dia et va dir... Et sents morir quan et torna a parlar a cau d’orella per explicar-te les seves coses, per preguntar-te les teves...

Mentre sona la nova melodia perceps que una alenada d’aire fresc s’enduu l’aixopluc que t’albergava, deixant al descobert el sofriment de temps passats, de frases inacabades, de llàgrimes afligides... Llavors t’adones que tot ha canviat, que les ones van descompassades, que les notes estan en desacord, que la terra ja no balla, que aquella trucada mai més es farà, que aquelles paraules mai més es diran, que aquelles mans mai més s’agafaran...

I quedes esbalaïda en veure que les mirades ja no t’estremeixen , que les paraules van i vénen i que el cor batega a ritme harmoniós.

És llavors quan t’adones que mai més voldràs saber quin gust tenen els seus llavis i t’adones que un altre estiu s’ha acabat...

Una cançoneta per a mi...

2008-09-10T21:28:00.000+02:00

Avui m’he despertat amb una sorpresa del Company de Venus, era una “Cançoneta agraïda” i la veritat, és que com diu la cançoneta, m’ha alegrat el dia:

Guspira, sense embuts,

El company de Venus et canta

Aquesta senzilla tonada

Perquè t’alegri el dia,

Àdhuc la matinada.

Us preguntareu per què m’ha fet aquest regal que jo trobo tan especial, i la resposta la trobem en els seus versos:

És un agraïment sincer

A la Guspira estimada

Que m’atorga encantada

El premi Trempamulla.

I després de llegir els seus versos i de ser-ne conscient que eren per a mi, he tingut un dubte existencial... Rebre un premi et fa molta il·lusió, però molta! Ho sé perquè a mi me n’ha fet, i he pensat en el que comporta que et donin el premi i són un cabàs de coses, entre elles, que pensin en tu i d’alguna manera, que pensin que allò que fas, ho fas prou bé... I la veritat és que tot això fa moltíssima il·lusió. Però, quanta alegria et dóna saber que algú a qui li has concedit un premi t’ho agraeixi amb un post? I saber que ho fa perquè està molt content?

Una cançoneta agraït

Us cantaré de seguit

Per treure’m el neguit

Que porto dins el pit.

Gràcies per la teva agudesa tan encertada i per la teva gratitud tan sincera. M’ha encantat...

Premis

2008-09-08T20:15:00.000+02:00

El meu company de relats, l’Estripanits, m’ha atorgat dos premis. Un ja fa temps, el premi Trempamulla i, l’altre no fa tants dies, el premi Paracelso.

En aquest post li vull agrair la seva confiança en mi i en el meu blog i sobretot, donar-li les gràcies per pensar en mi cada cop que rep un premi. Així que, en part, aquest post és per a tu, soci.

El primer que em va concedir, el Trempamulla, és un premi creat per Humor i Sexe santboià, i té per finalitat i com bé diuen ells mateixos, concedir el premi a aquells blogs de contingut eròtic escrits principalment en llengua catalana, la lectura dels quals provoqui més trempera o mullena, segons si sou mascle o femella, amb independència de la vostra orientació sexual.

L’Estripanits em va concedir el premi per les meves paraules fogoses, que com ja sabeu els que heu passat per aquí, són relats de caire eròtic. Ara bé, si provoquen trempera o mullena, això ja no ho sé...

L’altre premi, el Paracelso, va ser creat per Gerardo Omaña i com diu ell, Paracelso li atorga a la paraula un sentit màgic. L’autor vol reflectir amb aquest premi el poder que tenen les paraules, les seves connotacions i denotacions. En fi, tot allò que ens poden aportar les lletres que cada dia llegim en els blogs que visitem.

I l’Estripanits va pensar en les meves paraules a l’hora de concedir el premi. Gràcies un altre cop...

I ara, he de ser jo qui concedeix aquests premis a uns altres blogs i després de molt rumiar, la meva decisió és aquesta:

Concedeixo el premi Trempamulla a:

El Racó de Venus, pels seus escrits plens de sensualitat, encanteri i desig. Per la seva màgia carnal, els seus desitjos delirosos, els seus assalts inesperats. Per les seves confessions calentes i per desvetllar-nos els seus petits secrets. Per les seves paraules repletes de fogositat poètica. Per tot això, el premi és per a tu, Company.
Estriparaules, i ja em perdonareu! Ja sé que en formo part i ja sé que fa lleig! Però volia d’alguna manera reconèixer al meu soci de relats pels premis que m’ha atorgat i perquè penso que les seves paraules eròtiques són molt bones. Per tot això, el premi va per a l’Estripanits en el seu blog Estriparaules.

I concedeixo el premi Paracelso a:

Sense fer soroll i Escrits perduts del Cesc, per les seves paraules plenes de màgia, per la força que tenen, pel seu encanteri, per aquelles paraules precioses que deixen petjada en la nostra memòria i en el nostre cor. Per totes aquelles paraules que no diu, però que sentim i que són plenes d’esperança. Per aquelles paraules seves que ens les fem tan nostres i que són capaces de transformar-nos i de fer-nos trobar la llum en els somnis foscos de les nostres nits. Perquè com diu Omaña, “hi ha paraules que són un somni” i les teves Cesc, ho són. Per tot això i molt més, aquest premi és per a tu.

M'agrada

2008-09-04T01:25:00.000+02:00

M’agrada el mar a l’hivern, passejar descalça per on les ones perden la seva fúria.
La cridòria dels nens al parc mentre juguen. Creuar-me amb uns ulls desconeguts que em miren misteriosos i uns llavis que em somriuen.

M’agraden els dies de pluja mentre m’estic al sofà tot mirant-la com cau. I perdre’m en les paraules d’un llibre que m’empresona, i somiar, somiar i somiar...

M’agraden les capsetes petites i les grans, i els baguls per guardar-hi els meus tresors. Tresors de tots colors i mides que m’agrada combinar.

M’agrada escoltar el silenci i mirar al cel i posar-me a pensar, a recordar, a delirar...

M’agrada sentir els dits fregant la meva pell i eriçar-me per les pessigolles que em provoquen. Banyar-me en un raig de sol i ofegar-me en alenades d’aire pur de la muntanya. I encantar-me mirant com cau l’aigua, com va i ve, com tremola...

M’agraden les bufandes a l’hivern i les faldilles a l’estiu. Les llibretes petites on poder-hi escriure els meus secrets. La fruita de colors i la xocolata desfeta, les flors seques i la llimona a la coca-cola.

M’agraden les abraçades tendres i els petons dolços, les mirades còmplices d’ulls ametllats.

M’agrada esperar una trucada mentre escolto aquella cançó. Enfilar els dits i començar a tocar la melodia i després, tornar a escoltar el silenci i inspirar profundament...

M’agrada seure a la vora de la llar de foc i sentir el caliu de la gent que m’estima...

Estriparaules

2008-08-29T22:42:00.000+02:00

La Guspira i l’Estripanits ens hem entès. Bé… ara que llegim la primera frase, potser cal aclarir que quan volem dir que ens hem entès volem dir que ens hem posat d’acord, no aquell sentit sexual que les àvies i els avis donaven a l’expressió entendre’s, oi?, allò de “el tal i la qual s’entenen”. Punyetes! Ara no sabem si ho hem aclarit o ho hem embolicat encara més... però, vaja, en tot cas que quedi diàfan que no estem embolicats. Si més no, de moment i que nosaltres sapiguem!

Au, doncs, tornem-hi, a veure si ara ho expliquem més bé: el que us volem dir és que ens hem posat d’acord a obrir un nou bloc compartit per ambdós: Estriparaules. Com podeu observar, el nom és una combinació, més o menys afortunada, dels noms dels nostres blocs particulars. Hi escriurem conjuntament històries per a tots i totes vosaltres: seran sempre de ficció, ja us avisem de bell antuvi, que no us penseu que serà com, per exemple, el bloc de l’Estripanits que habitualment són històries reals si no és que ell us diu el contrari. A vegades seran relats escrits a quatre mans, a vegades seran relats escrits en part per l’una i en part per l’altre... en fi, segons ens vingui de gust, així farem.

Aquest nou bloc no vol dir, en cap cas, que abandonem el de cadascú, no, no, ni parlar-ne, de cap manera, no cal que patiu (bé, si és que algú havia arribat a patir per això). Sí que cal que tingueu en compte, tanmateix, que no serà un bloc d’actualizacions diàries i que, com a pur divertiment que és, ens ho prendrem amb certa calma. Apa, doncs ja està, ja us ho hem dit. Si us va de gust, ja sabeu on podeu trobar uns altres trocets, aquests compartits, de la Guspira i l’Estripanits, amb la intenció de fer-vos xalar una miqueta i si, a més, alguna mulla calces o a algun li tiba la goma dels calçotets... tot això que tindrem tots plegats!

Eternal flame

2008-08-27T14:14:00.000+02:00

Com diu la cançó, hi ha flames que són eternes perquè hi ha sentiments que són per sempre...
Hi ha persones que són permanents als camins de la nostra vida i immortals al nostre calaix dels records...

Buidesa

2008-08-19T14:23:00.000+02:00

Ja no em queda res,

res de tu

no tinc,

-poder, mai t’he tingut-

ni tan sols

un alè d’esperança,

només,

la meva il·lusió

perduda en un mar

d’innocència.

Esquinçaré

tots els somnis,

on la teva imatge

-sempre dolça,

sempre fugaç-

em feia somriure

en la foscor

dels meus dies

sense sol.

Ja no m’omplen

les teves carícies,

plenes de solitud

buides de tu, no em pertanyen

ja, no les vull.

Acomiadaré

per sempre,

tot sentiment

que em porti

fins a tu,

ja no somiaré,

-no amb tu-

i un cop mort

el somni, el meu cor

buit,

t’haurà deixat d’estimar

haurà deixat,

de sentir...

Nina Pagà
(Nuesa, 1999)

Fergie - Big Girls Don't Cry

2008-08-13T12:18:00.000+02:00

Hi ha vegades en què et trobes sola entre la multitud, quan les coses no roden bé o no ho fan com esperem. I davant d'aquests inesperats esdeveniments, et sents petita i indefensa. I et sents passar desapercebuda davant els ulls de tothom, com si no existissis, com si no importessis. Com un estel que de cop i volta cau del cel i ningú se n'adona. Però passi el que passi, una dona no ha de plorar mai...

Boeing 747

2008-08-11T00:00:00.000+02:00

Estava asseguda esperant que l'avió s'enlairés. Era un viatge llarg, però encara tenia sort que viatjava a la nit i per tant, podria dormir unes hores. Anava al Canadà on hi tenia una amiga fent de traductora en unes excursions per a turistes del nostre país. Em va dir que hi anés i així coneixeríem juntes aquelles terres. La idea de fer aquest viatge em va captivar des del primer moment que m'ho va plantejar. Vaig pensar que era una bona manera de passar l'estiu, lluny de casa i de la monotonia que últimament m'estava ofegant. Així que sense rumiar-m'ho, vaig fer la maleta i vaig emprendre el llarg viatge. Vaig decidir que m'hi acompanyés en Marinoff amb el seu Más Platón y menos Prozac en versió castellana ja que feia temps que l'havia adquirit, i fins llavors, l'havia tingut al capdamunt d'una prestatgeria esperant el seu torn. Vaig pensar que aquell era un bon moment per llegir-lo, volia fer canvis a la meva vida, volia deixar enrere records i vivències. Havia de pensar i com diu en Marinoff, era temps de filosofar.

Al seient del costat es va asseure un noi jove, devia tenir la mateixa edat que jo, més o menys. Ens vam saludar tan bon punt va arribar i aviat vam començar a parlar del viatge i de què hi anàvem a fer allà.

En el moment d'enlairar-se l'avió, jo em vaig posar una mica neguitosa i em vaig aferrar al seient. Ell, que ho va notar, em va agafar la mà i em va dir que em tranquil·litzés, que no passava res. Encara no sé ben bé per què, però aquella confluència de paraules i tacte em van asserenar i van predir que seria un viatge agradable.

Passats aquells segons i després de descordar-nos el cinturó de seguretat, ens vam acomodar en la mesura del que era possible i vam continuar xerrant animadament. Aleshores, em va preguntar, amb somriure picardiós, què hagués fet si no s'hagués assegut un company tan agradable com ell al meu costat. I jo li vaig mostrar el meu llibre tot dient-li que em venia de gust empassar-me aquell totxo. I sense adonar-nos-en, aquell va ser un altre punt de confluència. Em va dir que feia temps que se l'havia llegit i que li va semblar molt interessant. La conversa va adquirir un caire filosòfic envers les nostres vides. Parlàvem de les diferents reaccions que podíem tenir els humans davant situacions concretes que et planteja la vida. I d'aquesta manera vam arribar a l'hora del sopar, quan van passar les hostesses repartint el pollastre insípid amb patates al forn.

Després de sopar, vam fer petar una mica més la xerrada i mentre ell m'explicava no sé què de la constel·lació estel·lar, jo el mirava i pensava que teníem una conversa força agradable, plena de mirades i gestos que per uns moments em van confondre. Mirades tendres i somriures encisadors que m'encantaven i que em transmetien una sensació delitosa. Era com si fes una eternitat que ens coneguéssim. I en aquells moments me'n vaig adonar que tenia moltes ganes de besar-lo.

Apagats els llums, senyal indicadora que era hora d'anar a dormir, vaig treure la manta de sota el seient i em vaig tapar. Ell va fer el mateix, i amb un somriure a la boca i tot fent ullets, em va desitjar que descansés i que passés bona nit. I llavors, com si el temps s'aturés, vam estar uns segons, minuts, no ho sé, mirant-nos de fit a fit, parlant-nos amb els ulls, a través de sensacions. I sense que cap dels dos articulés paraula, vam començar a fer-nos petons dolços com la mel. Em va agafar de la mà i va estar jugant amb els meus dits mentre m'anava mirant i fent-me més petons. I després, em va abraçar molt fort tot dient-me a cau d'orella que tenia moltes ganes de besar-me. Aprofitant aquell moment, també li vaig dir que feia estona que em moria per besar-lo. I fetes les confessions, ens vam tornar a unir amb un petó molt més càlid i intens. Després, ens vam endormiscar en la tranquil·litat de les nostres besades, abraçats l'un a l'altre.

Però, passada una llarga estona de no saber com posar-me i sense poder adormir-me, vaig anar al lavabo. Era a punt de sortir d'aquell minúscul racó quan vaig sentir que picaven a la porta. Quan vaig obrir-la per sortir, una mà que no vaig poder veure de qui era, em va empènyer cap endins i aleshores va entrar ell, va tancar la porta i ens vam fondre en una abraçada. Em vaig quedar sorpresa del que feia, però em va agradar que ho fes. Vam començar un joc de besades, ara tendres, després fogoses. Em va asseure a la pica minúscula que hi havia al lavabo i es va posar entremig de les meves cames. Em va abraçar fort mentre em besava el coll i em feia petites mossegades al lòbul de l'orella. Mossegades que alternava amb excitants succions pel llarg del meu coll. Després, em besava amb els llavis closos, mentre jo anava gemegant per l'excitació que em provocaven els seus llavis. Una excitació que anava creixent a cada pas que les nostres llengües es trobaven en aquell vaivé de petons, abraçades i fregaments.

Lentament em va anar traient el jersei, deixant al descobert els meus pits encara vestits pels sostenidors negres. Me'ls va palpar sense deixar de besar-me i em va desfer els sostenidors amb una habilitat envejable tot deixant-los, ara sí, nuus davant seu.

S'hi va atansar i me'ls va besar delicadament, i després va iniciar un camí de petites xuclades suggeridores de les emprenedores llepades als mugrons que les van seguir. Treia la llengua de la seva boca i traçava un camí vertical, posant-la a sota del meu pit i fent-la córrer fins al mugró, en el que hi feia una petita succió i l'empresonava amb els seus llavis cada cop que confluïen.

Cada vegada estava més excitada i amatent a la seves fogoses envestides. El besava apassionadament i l'abraçava fort contra mi tot regalant-li a cada punt els meus pits trempats i ansiosos de ser devorats pels seus llavis, per la seva boca. Per notar el fregament de la seva llengua als meus mugrons durs. Allò m'excitava i ell se n'adonava fàcilment. La meva respiració aviat va esdevenir més accelerada i les seves llepades eren més fulgents.

Famolenc del meu cos, em va aixecar la faldilla i va posar la mà al meu entrecuix, tot movent el dits en un compàs delicat, com si d'un ball de fulles seques al vent es tractés. Aleshores, desentesa de prejudicis i vergonyes, li vaig posar la mà al seu membre erèctil. I vam iniciar un joc joliu i temperat de moviments que ràpidament es va convertir en febrós i ardorós.

Joc que incitava la calorosa i desitjada envestida a obrir-se pas entre tots aquells preàmbuls instigadors provocats per la passió que ens posseïa. Passió que el va conduir a endinsar-se en el meu sexe humit, a beure de la meva font. Cada llepada seva anava acompanyada d'una enfonyada dels seus dits. Em besava i em succionava càlidament el cor màgic de la meva fruita madura i tornava a llepar la meva polpa sucosa. Mentre, jo li acariciava els cabells i li feia petites pressions perquè desitjava que la seva llengua perpetués per sempre en el meu cony humit i calent.

Llavors, es va adreçar i em va donar a tastar la seva boca, els seus llavis, el gust del meu propi sexe. Em vaig excitar encara més i goluda, em vaig menjar la seva boca afrodisíaca, incitadora d'un desig apassionat.

Enmig dels petons perllongats per les fregades de les nostres llengües engolint-se l'una a l'altra, em va agafar per les natges i es va encabir delicadament dintre meu. El vaig abraçar fermament mentre sentia els seus sospirs a cau d'orella i li anava fent petons golosos.

Rasava suaument el meu cony avivat i les seves arremeses es convertiren poc a poc en atacs efusius, en assalts coratjosos i envestides exasperants per trobar aquell moment intens de plaer. Ofuscant-se encara més en cada escomesa, entre besos i embranzides, per concórrer tots dos en el punt més àlgid. Fins que passats uns minuts va arribar i vam explotar tots dos de plaer, esclafint en una complaença única. I vam restar abraçats fins haver recuperat l'alè. Llavors ens vam regalar un mar de petons i carícies tendres, suaus, carinyoses...

Passats uns minuts i havent-nos vestit, vam tornar al seient enmig de la calma de la gent de l'avió que ja dormia. I vam romandre abraçats mentre ens fèiem petons i agafàvem el son.

Ball de petons

2008-08-07T02:17:00.000+02:00

Encara recordo com n'eren de vergonyosos els primers que ens vam fer. Tímids, emocionants, plens de vitalitat i d'encant. Aquells primers petons que es fan amb els llavis tremolosos i els cossos plens de vibracions. Petons que a poc a poc creixen i van agafant confiança. Petons que esdevenen íntims, càlids i fiblosos en els sentiments. Petons que perpetuen en lligams eterns en els nostres pensaments.
Encara recordo quan ens fèiem aquells petons dolços, llaminers, sincers. Aquells altres que eren juganers i recorrien tot el nostre cos. Com m'agradaria sentir els teus llavis recorrent cada racó del meu cos, fent a cada passa un petit petó suggeridor de la gran festa d'òsculs desitjosos que la continuaria. Com m'agradaria tancar els ulls i sentir els teus llavis fent camí per la meva vida. I després, obrir-los i veure un cel ple d'estels brillants mentre em vas regalant aquells petons ensucrats que tan m'agraden, com les llaminadures de colors. I fondre-nos en una gran abraçada, com aquelles que em fas de tant en tant. Una abraçada gran com un diplodocus, una abraçada gegant que traspassi l'infinit.
I seguir amb el ball de petons amb els llavis closos, entre rialles i mirades que ens diuen més que mil paraules.
Com m'agradaria sentir les teves besades tendres i esponjoses com els núvols, càlides com un dia d'estiu i llargues com la distància que ens separa...
Com m'agradaria sentir els teus llavis carnosos fent-me cadascun dels petons que m'has promès... Són tants i tants petons que ja n'he perdut el compte, sobrepassant els nostres primers petons d'or. Petons desitjosos de més petons deliciosos. Les delícies dels nostres primers petons d'or..
Com m'agradaria que no s'acabessin mai els petons dolços i llépols com la xocolata, els grans i guaridors que em fan sentir teva. Aquells tan frescos que em fas i que m'agraden més que aquella cançó que no em cansaria mai d'escoltar.
Anhelaria encara que no conegués els teus petons suaus com el cotó i saborosos com la fruita madura.
I em vestiria de gala per romandre per sempre més en el teu ball de petons sensuals, deixant-me portar pel so del teu compàs ardorós, emparant-me en el refugi de les teves abraçades, sense minvar en les celebracions amb petons cada cop més i més delirosos.
Aquells petons delirosos que tant m'agrada fer-te...

Sense fer soroll

2008-08-06T01:01:00.000+02:00

L'altra nit no podia dormir. Estava neguitosa, feia calor... Així que em vaig llevar i vaig anar cap a la nevera per beure un got d'aigua fresca. Després em vaig encendre un cigar. I mentre estava fumant, vaig recordar que el veí de dalt m'havia ensenyat una cosa que em va agradar molt. I com sóc una mica entremaliada... vaig anar a casa seva sense pensar-m'ho dos cops.
Vaig entrar per la finestra sense fer gens de soroll i com sabia on ho amagava, hi vaig anar directament. I era allí, tan ben posat. I com més ho mirava, més m'agradava. I no podia deixar de pensar en com m'hagués agradat que algú molt especial m'ho hagués regalat a mi. Allò tan preciós, tan delicat, tan bonic, tan sensible i alhora profund...
I vaig sentir unes ganes boges de fer-m'ho meu. Però sabia que no ho podia prendre perquè perdria tot l'encant. Allò tan valuós tenia nom i, era evident, que no era el meu.
Una barreja de sentiments m'envaïa cada cop que ho mirava. Per una banda, una tendresa que em feia esgarrifar tot el cos en imaginar-me si allò fos meu i per l'altra, una gran tristesa en adonar-me'n que no ho era.
I suposo que és per aquesta embriaguesa de sentiments que t'ho vull confessar, perquè sé que mai m'ho regalaran, però sé com em sentiria si ho fessin, i per tant, sé què pot significar si mai sóc jo qui ho regala. Aquestes paraules que llegeixo amb tant deliri i que no em canso mai de pronunciar.
Com m'hagués agradat que algú molt especial me les hagués regalat... "Estaria una eternitat fonent-me en el teu esguard".

Gràcies veí per deixar-me-les llegir i imaginar-me que són meves... I sobretot, gràcies per no trucar a la poli, sé que cada cop que entro a casa teva, em vigiles des del teu esguard.

Jersey Boys - Broadway

2008-08-02T19:47:00.000+02:00

Aquest és un trosset del musical que vaig anar a veure a Broadway. Volia compartir-lo amb vosaltres i, espero que us agradi tant com a mi!

Remembrança

2008-07-18T20:06:00.000+02:00

Avui t’he vist,
-novament-
ha sigut
tan sols
un instant,
però
el temps suficient
per a,
tornar a la meva memòria
records de tu
que un dia,
foren fets.

Fou tan intens
com fugaç,
com un tifó
que s’enduu
tot allò
que troba al seu pas,
... però
no comptaves
en trobar un mur de ferro,
i a voltes,
em penedeixo
de no haver sigut
de guix, de fang
per mesclar-se
amb el teu corrent
d’aigua.

Tampoc jo sabia
-fins llavors-
el sabor del no res
que et queda,
quan desitjant
-com tu-
ésser portada amb el teu cabdal
decidí
anclar-me al terra,
per por
al naixement d’un nou riu.

Sé,
que el teu corrent
m’espera;
i a la mateixa vegada
desitjo trobar-lo,
aquest brollador
que també avui
neix en mi.

I...
m’he adonat d’això
-avui-
quan t’he vist;
però
sempre quedarà
l’esperança
que, després
d’un gran sol,
algun dia
puguen tornar
a caure, per la meva pell
les teves gotes
de pluja...

Nina Pagà
(Nuesa, 1999)

Tirocini de carícies i petons

2008-07-15T12:39:00.000+02:00

Cursava 3r de BUP i vaig quedar amb una amiga per estudiar història. L’endemà teníem l’examen i jo no em sabia res.

La història no m’ha agradat mai. Bé, sí que m’agrada, però sempre ha estat la meva assignatura dèbil i per tant, m’era més fàcil dir que no m’agradava que em costava estudiar-la.

La meva amiga tampoc havia estudiat gaire, però ho duia millor que jo. Així que decidírem passar la nit juntes estudiant. Com que casa seva era més a prop del centre, anàvem allí perquè d’aquesta manera pensàvem que guanyàvem temps. Era tot un repte, només teníem una nit per preparar-nos la matèria.

La veritat és que començàvem amb moltes ganes, però ràpid anàvem fent esbarjos més freqüentment.

De tant en tant ens trucava l’Alberto que era el nostre amic. A l’institut sempre anàvem els tres junts, però clar, les mares no veien bé que ell es quedés tota la nit amb nosaltres estudiant.

A vegades venia, però s’hi estava fins l’hora de sopar. Altres, s’havia quedat a sopar, però a mitja nit marxava a casa seva.

L’Alberto era un noi guapíssim. Era de pell bruna. Tenia uns ulls verds preciosos i un somriure encisador. Segons el meu parer, era el noi més maco de l’institut. Era agradable, educat i molt ben plantat.

Ell anava fluix en matemàtiques i com que a mi se’m donaven prou bé, l’ajudava sempre que m’ho demanava.

Aquell dia, després d’estar gairebé quatre hores estudiant, va sonar el telèfon. Era l’Alberto; no entenia no sé què de la Revolució Russa. Nosaltres tampoc l’hi vam saber explicar bé; ens havíem de tornar a mirar el tema.

Vam dir-li que soparíem i després ens ho miraríem. Ell ens va preguntar si podia venir a estudiar una estona amb nosaltres. Li vam dir que sí i vam quedar que en acabat de sopar, vindria.

Nosaltres ens vam fer uns sandvitxos i vam agafar unes llaunes de coca-cola per beure. Ens posàrem vora el caliu de la llar de foc que hi havia a les golfes i començàrem a parlar de les nostres coses. No era estrany que acabéssim parlant de nois ja que era un tema més que principal en les nostres llargues converses. Però aquella nit vam parlar de l’Alberto com a noi, deixant de banda que era el nostre millor amic. El fet era que pensàvem que estava boníssim, però com que érem tan amics, mai se’ns havia acudit d’embolicar-nos amb ell.

Amb tot, aquella nit vam començar a parlar d’ell d’una manera ben diferent. Les dues estàvem d’acord en què era el noi més guapo de l’institut, que tenia un culet molt mono, uns llavis carnosos que deien “besa’m!” i que era molt simpàtic i agradable... Sense adornar-nos-en, parlàvem d’ell com el noi ideal per a tenir una relació. I ja no dic una relació d’amor, sinó una relació d’aquelles que busquem trobar frenèticament en aquesta edat. L’Alberto, era el noi ideal per fotre el primer clau de la nostra vida.

Sense fixar-nos, vam començar a parlar de sexe. Llavors, la meva amiga em va explicar que no havia besat mai un noi. I clar, vam decidir que allò no podia ser, que s’havia d’estrenar! Ella em deia que no sabia com ho havia de fer. I jo, que en aquell aspecte tenia una mica més d’experiència, vaig decidir fer-li de mentora. Li vaig dir que doblegués el braç i que hi posés la llengua a l’escletxa que s’hi forma. I llavors que practiqués. Però és evident que morrejant-te amb el braç no saps si ho fas bé o malament. Així que després d’una estona practicant vaig decidir besar-la. Ho vaig fer posant-li la llengua a la seva boca. Ella, quan va reaccionar, em va apartar d’una sotragada i em va dir: -però què fas?- Li vaig contestar que era així com es besava. Es va quedar atònita, no va saber què dir.

En aquell moment vaig tenir por que em fes fora de casa, però la seva reacció va ser del tot inesperada. Em va agafar i em va besar i, aleshores, va ser ella qui va posar la seva llengua dintre la meva boca.

En aquell moment no podia dir res, havia estat jo la que ho havia començat tot. Així que em vaig deixar portar.

Passada una estona, va deixar de besar-me i em va preguntar: - És així com es fa?- Jo li vaig contestar que no. La vaig agafar pel coll i li vaig tornar a menjar la boca. I després li vaig dir: - És així com es fa -.

En aquell moment ens vam mirar als ulls i la resta de món va desaparèixer. Hi havia una connexió excitant i nova, desentesa de prejudicis previs. I sense dir-nos res més, vam començar a besar-nos i ens vam anar deixant portar per l’èxtasi del moment. Tímidament, vam anar tocant-nos els pits. Ara jo, després ella. Amb les mans tremoloses esperant l’assentiment de l’altra, fins al punt que ens acariciàvem les nostres inexplorades virginitats per sobre la roba. Carícies suaus, vergonyoses, però carícies que desencadenaven marees de plaer i desembocaven rius de fluix vaginal.

Just en aquell moment ens va alertar la veu de la seva mare que ens deia que havia arribat l’Alberto.

Quan va entrar a les golfes, ens va preguntar si havíem estudiat la Revolució Russa, i nosaltres li vam respondre amb un breu somriure i fent que no amb el cap. Aleshores, ens va preguntar què havíem estat estudiant i nosaltres ens vam mirar tot posant-nos vermelles i sense dir res.

Llavors, la meva amiga i jo ens vam fer un gest d’aquiescència amb el cap i em vaig apropar a ell i vaig reposar els meus llavis sobre els seus. El vaig mirar, tenia els ulls com dues llunes plenes, irradiant estranyesa i sorpresa. M’hi vaig tornar a apropar i el vaig tornar a besar oferint-li de bat a bat la meva ànsia de tastar-lo. L’Alberto estava del tot desconcertat però no s’hi va oposar en cap moment, de manera que les nostres joves llengües experimentaven el gust de trobar-se en camps banyats per la inexperiència de l’art de besar. I clos aquell primer llarg petó li vaig dir: - Això és el que estàvem estudiant-. I tot picaresc va respondre: - Doncs, no m’ha quedat del tot clar...-. Va ser llavors quan la meva amiga li va dir que si explicant-li ella li quedaria més que clar. I el va besar.

L’Alberto estava embadalit amb l’escomesa de petons sobtats i per què no, caiguts del cel. No es podia imaginar que aquelles hores d’estudi amb les seves amigues es convertirien en estones deliroses de besos regalats i golosos.

Enmig d’aquell ball de petons li vaig posar delicadament la mà a la seva bragueta. Ell no es va amoïnar, ans al contrari, es va deixar fer i va respondre amb el mateix acte.

Aquell joc d’òsculs silenciosos no va ser més que el preàmbul d’una tempesta de descàrregues elèctriques, sensacions enrampants i frenètiques que es van convertir aviat en un intercanvi d’emocions atàviques. Volíem experimentar, descobrir, degustar els nostres cossos.

Al cap d’un moment l’Alberto ja m’estava acariciant els pits d’una manera delicada. Però aquesta delicadesa es va tornar ferotgia quan va notar que les dues li estàvem palpant la bragueta. La meva amiga va començar a abaixar-li els pantalons i a fregar amb els seus dits el gland que sobresortia per damunt dels calçotets. Ell es va excitar i ens va envestir abrivadament, igual com quan un animal afalcona la seva presa, i ens va devorar a xuclades i succions als mugrons mig despullats per les seves arremeses.

Ara la besava a ella, després em llepava a mi. Acte seguit li mossegava l’orella a ella i en acabat era devot dels meus pits. Tot fluïa en aquell vaivé de sensacions on ell era presoner dels nostres petons i coneixedor de les nostres carícies mentre l’anàvem masturbant, primer a pas lent i després, més de pressa fins al moment de l’explosió delitosa que no va trigar en arribar.

Adés, mentre la meva amiga l’embriagava d’atencions, vaig albergar els seus dits en les meves calcetes inundades d’anhel per tal d’amainar el desfici brusent que em punyia.

I enmig d’aquell tirocini de carícies i petons deliciosos ens van sobresaltar uns passos que s’apropaven.

No em preguntis, amor, per què t'estimo

2008-07-04T13:02:00.000+02:00

No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si no trobo raons. ¿Però podria
dir-te del rossinyol la meravella
ni el batec de la sang, ni la segura
dolcesa de l'arrel dins de la terra,
ni aquest plorar suau de les estrelles?
¿És que sabries, cert, l'ardent misteri
d'unes ales signant l'atzur en calma,
o el fluir de la font, o de la branca
aquest respir beat quan l'aire passa?...
No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si et tenia dins meu i ni sabria
ja veure't com a tu, perquè respires
dintre del meu respir, si dels meus somnis
ets l'únic somni viu que no podria
arrabassar la Mort...

Rosa Leveroni
(Presència i record, 1952)

Gary Jules - Mad World

2008-07-03T13:46:00.000+02:00

Aquesta cançó m’agrada molt. La vaig conèixer a través d’un amic, amb el qual vaig compartir llargues converses i a més, molt interessants.

Ja sé que el tema de la cançó no s’adiu a la temàtica del blog, però volia retre-li una mena d’homenatge personal. Així que, això és per a tu...

Cofre àrab

2008-07-03T00:09:00.000+02:00

Amb dits sensibles que podrien

haver estat els d'un hàbil artesà,
ressegueixo el marfil entre la fusta,
les formes incrustades dels gossos i dels falcons,
l'alada simetria de les fulles,
els ornaments del cofre.
Oh Déu, quanta bellesa perduda per a sempre!
De tot el meu Al-Andalus queden tansols un cofre
i un grapat de monedes de plata prima, més aviat bastarda.
I el record d'Abu Bakr, que era muftí i filòsof
i que ensenyà a Damasc i morí a Alexandria.
Al cementiri d'Uala, davant la Porta Verda, reposen els seus ossos.
Va deixar escrit un llibre: La llanterna dels Prínceps.
Abu Bakr, dit també Al-Turtusí, va amar moltíssim
aquest mateix paisatge que jo estimo:
el riu ample i feliç
les fondes valls on creix el magraner,
i l'aigua rotatòria de les sínies.
L'aigua, ah l'aigua en el desert!
Com canta l'aigua, oh Déu, com canta l'aigua als brolladors de marbre!
No hi ha al món so com el de l'aigua:
l'aigua canta millor que el rossinyol en la nit alta,
millor que el vent entre el tul rosa dels tamarius florits,
millor que els cròtals de les ballarines.
Dic ballarines. Dic
ventres mòbils com astres,
i dic nuques dolcíssimes,
i dic pits com magnòlies,
i dic cintures fràgils,
i dic llavis com pètals,
i dic galtes com préssecs,
i dic malucs com àmfores,
i dic peus com cristalls,
i pubis com jardins,
i cabells com onades.
I també dic ulls negres, germans de l'aigua obscura,
i també dic ulls clars, germans de l'aigua blava.
(Abu Bakr somreia).
No us deixeu emportar
per la lírica obscena de les fàcils metàfores.
La gent estima el greix
però el cervell del cabritet és millor mos:
en ell rauen l'instint, i si de cas, la pensa.
La bellesa del món, oh Déu, és fugissera i vana.
Vosaltres canteu llavis,
quan hi ha boques que puden igual que una rabosa;
vosaltres canteu rulls que són un niu de llémenes;
i canteu pits que són bosses tan buides
com l'escrot dels anuncis del guineceu.
(Abu Bakr somreia).
Doneu-me pa sense llevat
una dona fidel -no massa jove-,
de quan en quan un moltó tendre,
vi de poc grau, lectures del profeta
i el silenci del camp.
(Abu Bakr estava en el secret).
Tan sols un cop s'enamorà, si hem de creure en els seus versos.
No fou de cap moret de dents blanquíssimes,
de cap andrògin bru, de cap adolescent dels que estimava
aquell poeta cordovès dit Ibn Quzmàn.
El Turtusí Abu Bakr, el gran muftí, el puríssim,
pensant en ella,
poma madura, cor de mel, llimona dolça,
va observar el firmament i gosà escriure:
"Sense parar recorro el cel amb els meus ulls,
per si de cas contemplo l'estrella que tu mires".

Gerard Vergés

(La insostenible lleugeresa del vers, 2002)

Una visita diferent

2008-07-02T20:45:00.000+02:00

Era el mes d’agost i feia una calor que espantava, al despatx de la feina encara es podia suportar perquè hi havia l’aire condicionat. Tot i així, jo només duia la bata, era com més còmoda estava.

El matí passava lentament mentre anaven desfilant els pacients, un darrera l’altre, explicant-me les seves malalties.

Jo només pensava en acabar el torn, arribar a casa, despullar-me i posar-me sota la dutxa amb l’aigua ben fresca.

De sobte, van picar a la porta i va entrar ell. Era un noi molt ben plantat, d’ulls foscos, cabells castanys i mig rinxolats. Duia uns texans i una camisa blanca de fil. Va dir un “bon dia” amb una veu força agradable i es va asseure a la cadira. El vaig saludar amb un somriure i seguidament li vaig preguntar què li passava. Però en aquell mateix instant vaig notar que aquella visita era com una alenada d’aire fresc enmig d’aquell matí tan feixuc i, alhora, vaig notar com un cop càlid em va sacsejar el cos. Tot allò em va fer desconnectar inconscientment, de manera que no vaig sentir res del que em va dir. Només el podia mirar, no sabia què m’estava passant. Simplement el mirava i de sobte vaig sentir un desig fervorós que em va fer respirar profundament. Just quan ell em mirava amb ulls estranyats, tot posant-se la mà al pit i repetint-me que li costava respirar.

Aleshores vaig reaccionar i li vaig dir que anés cap a la llitera perquè el pogués auscultar. Li vaig demanar que es desfés els botons de la camisa i ell se’n va desembotonar quatre.

Li vaig auscultar el pit mentre ell inspirava i expirava tal i com jo li vaig dir que ho fes. I em vaig adonar que ell no deixava de mirar-me. Aleshores li vaig dir que es tragués la camisa per poder-li fer l’auscultació pulmonar.

Se la va treure tot observant com jo, instintivament, em delectava amb aquell tòrax tan ben esculpit. Quan el vaig mirar, vaig poder observar que els seus ulls m’advertien del que havia vist. I en comptes de posar-me vermella, em va envoltar una onada abrusadora d’excitació. Em vaig apropar més a ell per poder-lo auscultar bé, però no li vaig dir que es girés, no. I encara no sé per què. Va ser una acte maquinal.

No podia fer bé la meva feina, però això no m’importava en aquell moment. Ell estava assegut a la llitera, sense camisa, mirant-me l’escot de fit a fit. I jo, dreta al seu davant, fent peripècies perquè el meu estetoscopi aconseguís trobar els punts adequats dels costats de la seva columna. I evidentment, en aquella posició era impossible cercar-los. Per tant, no podia dissimular que aquell fregament dels meus pits contra el seu tòrax era més que provocat. I el fet de pensar que ell ho podia endevinar, encara m’excitava més, fins al punt que els meus mugrons van quedar trempats i un calfred va recórrer pel meu ventre.

De fet, ja feia estona que sabia que no tenia cap problema respiratori, però vaig fer temps mentre friccionava els meus mugrons pel seu cos despullat, suposo que amb la intenció d’excitar-lo o d’excitar-me jo, encara més. No ho sé... El fet és que quan vaig fer una passa per enretirar-me, ell em va agafar amb les dues mans posant-les descaradament a les meves natges i em va mirar d’una manera que, tot d’una, semblava que em fiblés en els pensaments.

Fora d’espantar-me, em vaig encoratjar per fer allò que estava desitjant tan ardorosament des de l’instant que va entrar al despatx. Així que mentre m’apropava cap a ell i el besava amb deliri, vaig notar el seu penis erèctil.

Però tot d’una em vaig separar d’una sotragada perquè, tot i que el desitjava, allò no estava bé. Em vaig encaminar cap a la meva taula d’esquena a ell i cavil·losa amb els ulls clucs, no deixava de pensar en aquell cos mig nuu, en aquelles mans que m’havien grapejat el cul, en aquells llavis, els seus ulls... I de sobte vaig notar el meu tanga xop, els batecs del meu cor cada cop més accelerats i una ardent coïssor resseguint cada racó del meu cos. Aleshores, em vaig girar i el vaig veure allà, a tocar, al meu davant. Em va agafar i em va tornar a besar mentre les seves mans desbotonaven amb fúria la meva bata i em tocava els meus pits rodons amb un desig esbojarrat.

Enmig d’aquell encegament, la meva bata va caure al terra i jo quedava despullada a les seves mans. M’empenyia contra la taula tot refregant la seva polla contra el meu, més que humit cony. Em va desfer els sostenidors sense deixar de besar-me i me’ls va treure. Va continuar palpant els meus pits, acariciant els meus mugrons erts. Em va asseure d’una sotragada a sobre la taula fent que caiguessin al terra les coses que hi havia i va començar a jugar amb el meu tanga. Posava el seu dit entremig de la beta i el meu conyet, l’agafava i l’estirava cap a ell i després cap amunt de manera que es col·locava al bell mig de la meva escletxa. El tornava a treure i hi posava el seu dit, tot fent-lo anar amunt i avall. Fent petites enfonyades i estimulacions al clítoris. I tornava a estirar la beta sense deixar de besar-me en cap moment. I hi tornava a posar el dit, a acariciar-me, a penetrar-me fins que l’evidència del meu cony amarat deixava entreveure que estava afamat de sexe. Llavors, un sobresalt de folla excitació em va fer arrencar-li gairebé d’una estirada els pantalons. El vaig empènyer i em vaig acotxar al seu davant. Vaig treure la seva polla rígida dels seus calçotets atapeïts mentre ell s’afanyava a baixar-se’ls i, mirant-lo amb perversió, me la vaig posar a la boca. Anava fent petites xuclades amb els meus llavis, sucoses llepades amb la meva llengua tot fregant el gland amb delicadesa i la tornava a cobrir amb la meva boca, una i altra vegada. Quan de sobte vaig sentir una mà que m’agafava fort pel clatell i una irrupció violenta a la meva boca. Una, i una altra, i una altra... Fortes, calentes i vives fins que va fer un crit de plaer i es va escórrer a la meva boca. Em va mirar, amb aquella mirada seva tan penetrant que m’excitava com ningú fins aleshores ho havia fet, em va fer aixecar i em va jeure a sobre la taula. Va posar els seus braços per sota les meves cuixes, les va aixecar, les va obrir i es va encabir en el meu cony. Va començar a fer sensuals petons al llarg del meu pubis mentre allargava les mans per poder tocar-me els pits. Després, va anar baixant les mans fins al meu cony i lentament va obrir-lo per poder-hi posar la seva llengua. I ràpidament aquells dolços petons es van convertir en enèrgiques llepades que em tornaven boja.

L’excitació esdevenia ferma en pensar que un pacient m’estava menjant el cony i aquesta mateixa excitació s’incrementava en pensar que en qualsevol moment algú podia obrir la porta i entrar.

Va tornar a posar els seus braços per sota de les meves cuixes, em va agafar ben fort pel cul i em va apropar cap a ell. Llavors, va agarrar la seva polla trempada i la va passejar pel llarg del meu cony. Va jugar amb el meu clítoris fregant-hi el seu gland. I va tornar a pujar i baixar resseguint l’obertura del meu cony. Aquella obertura que el duia cap a un plaer exquisit. Aleshores, vaig obrir amb les meves mans els llavis genitals, deixant al descobert el camí rosat i banyat que havia de seguir. Em va penetrar a poc a poc, fent una suau enfonyada. I després en va fer una altra amb delicadesa i va continuar amb moltes altres, tot augmentant el ritme de les seves envestides . I mentre m’anava regalant plaer em va xiuxiuejar: -“M’encanta tenir-te així”. Aquelles paraules em van dur a l’everest de l’excitació fent que m’entressin unes ganes magnes de posar-me un altre cop la seva polla a la meva boca. Així que el vaig portar fins a la llitera i mentre ell jeia, jo vaig devorar la seva ardorosa polla com mai ho havia fet abans. Ell, sorprès, només buscava treure’m els cabells de la cara per a poder contemplar el que li estava fent. Quan em va dir que si no parava es tornaria a escórrer a la meva boca, vaig pujar a sobre la llitera i em vaig obrir de cames a l’alçada de la seva boca. Amb les mans contra la paret, el vaig obligar a menjar-me el cony. Jo no podia evitar moure’m a sobre d’ell a fi i efecte de fregar el clítoris contra la seva llengua. Després el vaig besar, m’excitava degustar els meus fluids dins la seva boca, notar les nostres llengües adulant-se, fent-nos tastar la nostra pròpia excitació... Mentre ens morrejàvem, em vaig encabir la seva polla i vaig començar a moure’m a sobre seu. Llavors, em va agafar les natges amb les dues mans i passada una estona em va aturar. Seguidament va començar a moure’s a un ritme, cada cop més potent, mentre amb les mans em tenia agafada per les natges i allargava els dits per poder obrir encara més el meu cony. Fins que vam arribar a aquells segons del nirvana sexual.

Després, ens vam vestir. Em va donar les gràcies enmig d’un mar de petons i va marxar.

Acte seguit, vaig rebre a la següent visita com si no hagués passat res. Era una senyora d’uns cinquanta anys. Enraonava ràpidament i de sobte, en la penombra de les seves paraules, es difuminaven imatges del que m’havia acabat de passar, provocant grans vibracions agullonadores en el meu cos. I em vaig tornar a excitar...

Els amants

2008-03-05T23:37:00.000+01:00

La carn vol carn.
Ausiàs March

"No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."

Vicent Andrés Estellés
(Llibre de meravelles, 1971)

Prepara't, que vinc...

2008-02-27T01:01:00.000+01:00

Imagina un ambient càlid, a la penombra de la llum tènue d'unes espelmes, amb bols de pètals de flors, amb una catifa ben còmoda al terra i tu, amb un mocador de seda lligat als ulls...
Ara ja estàs amb els ulls tapats i jo molt a prop teu... T'acarono el rostre, com si jo tampoc et pogués veure. T'acaricio els cabells i poc a poc et trec la roba. Primer, et descordo la camisa i suaument te la trec, fent-la lliscar dolçament pels teus pits, pels teus braços... I tu, sentint el tacte de les meves mans, aquella sensació... Et toco, t'acarono, et beso, et miro. Et beso el coll, et faig una petita mossegada a l'orella... Llisquen els meus llavis pel teu coll, per la teva cara, la barbeta, els llavis. Sents la meva respiració a prop teu i jo sento la teva, que tot i ésser tranquil·la, cada cop és més accelerada... Després, et poses estirat a sobre la catifa i... Comença el joc de seducció...

Em poso a sobre teu, amb les cames obertes , a l'alçada de la teva cintura i agafo una maduixa i la rego amb llet condensada, la provo. Me la poso a la boca i la xuclo. Tu estàs esperant, no saps què passa, no saps què faig. M'apropo a la teva boca i poso els meus llavis en contacte amb els teus. Me'ls xucles, molt suaument, em beses, són dolços i t'agrada... Acte seguit, enretiro la meva boca dels teus llavis i t'apropo la maduixa perquè li facis una mossegada. Et regalima el suc de la fruita que es barreja amb aquell rajolí de llet condensada. No m'ho penso dos cops. Obro la boca, m'apropo i vaig a l'encontre del regalim que cau i hi passo la meva llengua en sentit ascendent, molt delicadament i fins arribar un altre cop a la teva boca, on passo la meva llengua tímidament resseguint el contorn dels teus llavis i acabo besant-te.
Després, agafo un gra verd de raïm amb els meus dits i el passejo tímidament pels teus llavis i amb molta tendresa, empenyo el gra dintre la teva boca, tot quedant-s'hi els meus dos dits enganxats entre les teves dents, fent-li una petita pressió com si també te'ls volguessis menjar. Finalment, els trec amb èxit i recórro la teva barbeta, la teva nou, el teu coll, el principi del teu pit... Sempre en direcció descendent i d'una manera molt sensual. Mentre, tu, et menges aquell gra de raïm i alhora sents el meu dit humit baixant en direcció cap al teu melic, on momentàniament s'atura, s'enretira. Hi apropo la meva boca i hi deixo un altre gra de raïm. Passats uns segons, amb la meva boca i la meva llengua, començo a jugar amb el gra ubicat al teu melic, tot fent-hi petites xucladetes al seu voltant i poc a poc, comença l'ascensió amb la meva boca, la llengua i el gra... Anem pujant pel centre del teu cos, d'una manera molt excitant fins arribar un altre cop als teus llavis. Aspiro el gra dintre la meva boca i busco la teva. Ens unim i mentre les nostres llengües es troben, et passo el gra de raïm. Em quedo mirant com te'l menges, és fascinant. Somric...

Torno a agafar la llet condensada i me'n poso un bon raig als meus dits. Regalima. Ho llepo i delicadament apropo els meus dolços dits a la teva boca mentre a cau d'orella et dic: -"obre la boca". Tu l'obres i jo dolçament, et poso els dits perquè me'ls xuclis amb deliri perquè són dolços i t'agrada. És molt sensual, molt excitant. No em puc resistir a provar aquella boca tan dolça així que apropo els meus llavis als teus i trec la meva llengua per intentar posar-la dintre la teva boca i saber quin gust té tanta dolçor dintre teu. M'agrada....
Et miro i cada cop estàs més excitat. No saps què vindrà ara. Estàs intrigat, a l'aguait. Famolenc de provar moltes més coses...

Mentre et miro amb un breu somriure als llavis, agafo una brotxeta de fruites que he preparat jo mateixa amb pinya, préssec, mandarina. kiwi, mango i maduixa. Subjecto la brotxeta amb la meva mà esquerra tot passejant-la pel davant del teu nas perquè puguis ensumar l'olor de la fruita fresca, apetible, desitjable... Tot seguit, l'oloro jo perquè el seu aroma és molt agradable i la passejo pel centre del teu pit en vertical i en direcció ascendent, fent que la punta de la brotxeta deixi marcada una suau línia en el seu recorregut i alhora, sents com el suc de la fruita resta fresc en contacte amb la teva pell suau, dolça. I jo, que veig el rastre lluent, gemego i m'arrelo al suc lentament per tastar-lo, així que, de cop, sents la meva respiració molt a prop de sota del teu melic i des d'allí estant, trec la llengua i començo a resseguir el camí sucós que hi ha al teu cos tebi, calent, excitat. Fins concloure finalment amb la teva boca, els teus llavis carnosos, ansiosos de més suc, de més fruita, de molta més dolçor...

Sostenc la brotxeta amb la mà esquerra i amb la dreta agafo un bol ple de xocolata desfeta. La suco. Empapo totes les fruites. La flaire és inexplicable; dolça, intensa. Ho saps, saps que hi ha xocolata i estàs a la temptativa. Deixo les fruites amb remull i hi poso el meu dit tot capturant una mica de xocolata i l'apropo a la teva boca. T'embruto els llavis i et torno a dir a cau d'orella: - " neteja't". I tu, d'una manera molt delicada i sensual, com només tu ho saps fer, treus la teva llengua de la boca i ressegueixes tot el contorn dels teus llavis fent petites enfonyades de la teva llengua per degustar-ne el gust exquisit i disfrutar del plaer tan dolç. Quan creus que has acabat i sense adonar-te'n, apropo la meva boca a la teva i , tot sentint el meu alè, et xuclo el cantó esquerre dels llavis. T'hi havies deixat un xic de xocolata. Mmmmmmmm és boníssima, la xocolata, els teus llavis, el teu gust...

Tornes a odorar la xocolata i pressenteixes que s'apropa. I jo, amb veu tremolosa per l'excitació et torno a dir a cau d'orella : - "obre la teva boqueta i mossega ". I tu, com no? Ho fas... Mossegues el tros de pinya banyat amb la xocolata; contrast de gustos. Saboreges.. Et miro. Somric. Em moro de ganes de provar aquella confluència de gustos dintre la teva boca, però en mantenc ferma. Quan t'ho empasses, et torno a apropar la brotxeta i ara tastes el préssec que, en mossegar-lo, es trenca en dos bocins i jo m'afanyo amb la meva boca a arreplegar el bocí que cau per la teva barbeta. Me'l poso a la boca i amb els llavis, vaig besant-te per sota dels teus a fi i efecte de netejar la xocolata que te s'ha queda't impregnada. I, en aquell moment, és gairebé inevitable que ens besem apassionadament. Tot i tenir els ulls tapats, saps trobar-me els llavis. Hi ha connexió i és agradable. Em separo i tu estires el coll perquè en vols més. Vols besar-me molt més i jo, que et miro tot somrient i fent ullets, et faig un petó.

Després, agafo el gall de mandarina amb els dits i el trec de la brotxeta. El suco bé al bol de xocolata i te'l poso a la boca fent-hi una petita pressió i tu, que ets molt viu, m'empresones els meus dits dintre la teva boca tot fent una suau opressió amb les teves dents. Tens ganes de jugar i a mi m'encanta. Em xucles els dits i finalment els alliberes i jo, que sóc molt agraïda, et faig un petó molt dolç a la galta.

Seguim amb el kiwi i tu no ho saps però, me l'acabo de posar a la boca i és ple de xocolata, m'apropo i te l'arrimo als llavis i el passejo de dreta a esquerra, un cop i un altre, a pas lent. Sents el meu alè tot just a la teva boca, és dolç. Sents la meva respiració a prop teu, és accelerada, impacient. Després d'aquest joc tan sensual, decantes el cap breument cap enrera i alhora, obres la boca i treus la llengua per intentar pescar el tros de fruita i jo tragino amunt i avall perquè no el puguis empaitar. Somriem. Et miro i finalment te'l dono tot tocant els teus llavis amb els meus i deixant passar el temps fins que es tornin a separar.
T'atanso la brotxeta un altre cop a la boca i li fas una mossegada al mango que, com el préssec es divideix en dos i, un altre cop m'afanyo a empaitar-lo, però aquest cop ha caigut a sobre del teu pit. Et miro, sense deixar de somriure, apropo els meus llavis al tros de mango i el mossego tot posant-lo dintre de la meva boca i mentre jo em menjo el meu tros i tu el teu, et faig petits petons molt dolços al teu pit que es barregen amb el suc del mango que cau de la meva boca, però que ràpidament netejo amb la meva llengua. Et beso, t'oloro, t'acarono els cabells. Em morc de ganes de treure't la cinta dels ulls, però no ho faig.
I ara, ens resta la maduixa. Una maduixa ben grossa, vermella, negada de xocolata desfeta. Amb la mà esquerra agafo la maduixa i la sostenc enlaire i amb la dreta passo els meus dits entreoberts suaument pels teus cabells, a l'alçada del clatell i en direcció ascendent. M'apropo al lòbul de la teva orella i l'empresono amb els meus llavis tot fent-li una petita estirada, molt dolça, i quan acabo et dic : - "ressegueix el meu coll ..." Aleshores, enretirant un poc els meus dits dels teus cabells, els sents lliscar en sentit descendent, t'agafo per la nuca i t'apropo al meu coll i ets capaç de sentir la dolçor de la xocolata, aquell aroma irresistible que només pot produir una reacció. Treus la llengua molt sensualment i la passeges pel transcurs del meu coll en busca del regalim de xocolata desfeta, tot fent-me petites besades, petites succions. I cada cop, sents la meva mà com t'agafa més i més fort, i després, sents les dues al voltant teu. La mà dreta al teu clatell, tot acariciant els teus cabells i la mà esquerra acariciant el teu coll, la teva espatlla. M'encanta sentir els teus llavis al meu coll, les teves petites mossegades m'exciten, em fan posar els pèls de punta. I tu, alhora que em beses el coll, no pots evitar abraçar-me amb el braç esquerre i acaronar-me molt sensualment els meus pits encara vestits...
Quan notes que s'ha acabat la xocolata del meu coll, ens quedem abraçats, tu resseguint la dolça olor que ha deixat la xocolata impregnada al meu coll i jo, acaronant els teus cabells mentre també te'ls estic olorant.

Després d'aquesta tramesa flairal, m'aixeco i agafo un ganivet i una taronja. La deixo al terra i li faig un tall al ben mig. N'agarro una meitat i hi clavo la punta del ganivet quatre cops. Després, deixo el ganivet i m'apropo a la teva boca molt dolçament i d'una manera molt sensual. I allà, sentint el meu alè i davant dels teus llavis, et dic: -" enretira el cap i obre aquesta boqueta guapo..." Estant tu ajagut i jo agenollada, oberta de cames i a l'alçada del teu cap, sostenc la mitja taronja amb les dues mans i la poso sobre la teva boca i premo perquè en caigui directament un regalim de suc. T'esquitxo els llavis, la barbeta. El suc dolç et regalima pel coll i quan acabo de prémer, deixo la mitja taronja i m'inclino per xuclar-ne el suc espargit. Mentre, tu sents el meu coll, els meus pits, la meva panxa a l'alçada de la teva boca quan jo vaig fent camí amb els meus llavis en direcció descendent cap al teu melic, tot sentint com els teus llavis comencen a fregar el meu ventre...

Una dutxeta...?

2008-02-25T13:27:00.000+01:00

Estem al llit relaxats sota la llum tènue, mirant-nos amb un breu somriure als llavis. Acariciant-nos el cos amb les mans tremoloses de l'emoció, amb mirades còmplices, mentre no deixem de besar-nos, de fer-nos petites succions a la boca, als llavis, al coll...Tot ha anat molt bé, tot és perfecte i en tenim més ganes, moltes més...

Ens anem a dutxar, passo jo primer i em poso sota l'aigua de la dutxa. Tu et quedes fora mirant, però no pots resistir la temptació de veure el meu cos nuu sota l'aigua i veure com les meves mans comencen a ensabonar tots i cadascun dels racons del meu cos i... Decideixes entrar.

Agafes el sabó, te'l poses a les mans, et poses al meu darrera i comences a ensabonar-me tot el cos. Començant pels pits, apretant-los suaument i fent-hi un breu impuls cap amunt, mentre jo tombo el cap al teu coll; gemego i ens besem sota l'aigua... Després baixes la mà lliscant lentament pel meu ventre, la cintura... Llisca amb l'aigua tèbia i arriba fins al meu cony humit i hi poses la mà... M'apretes amb l'altra mà contra tu perquè noti al meu culet la teva polla, que comença a estar dura un altre cop...
Sents la meva respiració a prop de la teva boca i et desfàs per veure com tanco els ulls i doblego l'esquena d'excitació. No vols perdre'n detall...
Sento les teves mans recorrent el meu cos calent i alhora humit, excitat, deleitat pel plaer que ens envaeix. Em busques la boca per besar-me i jo passo la meva mà dreta per darrera del teu coll mentre hi tinc el cap reposat a la banda del davant i amb l'altra mà, acaricio la teva mentre els teus dits rossen el meu clítoris. M'estic excitant... I com sóc una minyona molt enjogassada, vaig refregant el meu culet a la teva polla cada cop més calenta, gran, dura... M'encanta sentir-la... M'encanta veure't calent, m'encanta excitar-te...
Juguem una estona sota l'aigua, ensabonant-me amb les mans, amunt i avall per tot el meu cos, mentre traiem les llengües perquè també juguin, per besar-nos, per morrejar-nos... Ens acariciem sota l'aigua, ens refreguem l'un contra l'altre per fer-nos saber que estem calents, excitats...
De sobte, em treus el braç del teu coll, m'agafes les dues mans i me les poses a la paret. Segueixo d'esquena a tu. Em mires i veus com l'aigua cau sobre el meu cos i t'excita. Agafes un altre cop el sabó i te'l poses a les mans i em dius a cau d'orella: "tanca els ulls". Et fregues les mans amb el sabó tot regalimant i afanyant-te però delicadament me'l comences a fregar per l'esquena, pel centre i vas baixant a poc a poc... Ara les teves mans tornen a pujar i passen al davant. Em tornes a ensabonar els pits banyats, humits, trempats... Els teus dits s'esmunyeixen entre els meus pits, es perden acariciant els mugrons i vas baixant un altre cop... Estàs molt excitat i no pots evitar tocar-te, acariciar-te... Estàs tan excitat que acabes agafant la teva polla amb la mà i la passeges pel meu culet humit, ensabonat. La deixes allà, al ben mig del meu culet i m'agafes amb les dues mans i m'abraces fort a fi i efecte que la teva polla s'enfonsi entre les meves natges. Noto la pressió... M'agrada, i a tu t'excita encara més. Mentre, m'ofegues els pits amb els teus braços, les teves mans i em mossegues el lòbul de l'orella i hi deixes anar una alenada d'excitació... Et sento, et noto, gemego. M'estàs posant molt...

Després d'una estona jugant amb la meva orella, m'agafes per la cintura i em fas el gest perquè em doni la volta. M'agarres les mans i les vas alçant sense deixar de mirar-me, provocant-me encara més excitació amb aquesta careta de viciós que poses... Les meves mans acaben contra la paret mentre són subjectades per les teves i sense apartar la vista de la meva, obres la boca poc a poc i t'apropes al meu coll i hi fas uns quants mossets tot seguint les gotes d'aigua regalimant pel mateix... Gemego, sospiro, respiro acceleradament. Em tornes a mirar i dibuixes un somriure als teus llavis perquè t'agrada excitar-me... Em passes la llengua pels meus llavis mentre les teves mans van baixant pels meus braços estirats, passant pel meu coll i aturant-se als meus pits... Aleshores, els acaricies, em mires i... Te'ls menges... Mmmmmmmmmmmmmmmm m'encanta, m'excita... No puc evitar agafar-te el cap amb les dues mans mentre obro la boca i gemego de plaer i inclino el cap contra la paret alhora que la meva esquena es doblega lliurant-te encara més, els meus pits trempats. Els beses, els llepes, els succiones, empresones els meus mugrons dolçament entre les teves dents, a la teva boca...

Sentir els meus pantecs cada cop més accelerats t'incita a escalfar-me més. Sense parar de besar i atrapar la meva pell entre els teus llavis, vas baixant poc a poc pel centre del meu ventre. T'atures al melic i hi poses la teva llengüeta per jugar-hi. Pocs segons després, segueixes el camí descendent que havies emprès fins arribar al meu pubis, on t'hi atures per començar a besar-lo mentre les teves mans acompanyen el sensual moviment de la meva pelvis provocat per l'exaltació del moment.
Comences a passejar delicadament la teva llengua per la meva engonal un i altre cop tot incitant-me perquè obri cada cop més i més les meves cames i deixi al descobert el conyet calent, excitat, humit, famolenc... T'hi acostes lentament i hi fas un petit petó suggeridor de l'alenada fogosa que em mil·lèsimes de segons l'atacarà. I... Ataques! Traient la teva llengua i fent-la recórrer amunt i avall dels meus llavis genitals, buscant a cada moment aquell punt on s'hi pugui enfonsar... M'agafes pel culet i m'agrada molt... Mentre jo amanyago els teus cabells banyats i els estiro lleugerament fent un petit impuls cap a mi, ben endins...

Jugues, jugues i jugues amb el meu conyet, amb la teva llengua, els dits... Em fas sentir aquell calfred tan especial fruit de les teves esplendoroses llepades, de les teves fogoses irrupcions... Sobrepassant el ritme normal de pulsacions fins arribar a un nivell contraproduent, ardorós, febrós, abrasador... N'ets conscient del meu estat i em mires, em tornes a mirar i t'encamines cap a la meva boca per fer-me tastar aquest gust meu tan enfervoridor a fi i efecte d'avivar l'exaltació afrodisíaca que em produeixen els meus fluïds en contacte amb les nostres llengües adulant-se... El mateix efecte que et produeix a tu, reflectint-se en el clar aixecament gallard de la teva polla...

Sense deixar de besar-me, m'agafes la cama dreta i tot doblegant-la la poses a l'alçada de la teva cintura, a la vegada que impulses la teva polla endins del meu humit cony i amb l'altra mà m'agafes ben fort pel cul i ... Després m'agafes l'altra natja amb l'altra mà i em mires i hi fas la primera embranzida... I la segona... I la tercera... I una altra i una altra i una altra i una altra i una altra i cada cop són més encoratjadores i febroses... I segueixes mentre la teva boca conflueix amb el meu coll i la teva cara s'amaga entre els meus cabells banyats. I segueixes... I segueixes... Mentre enmig dels gemegs et demano a cau d'orella: -"No paris, no paris..."

toc toc...

2008-02-24T22:54:00.000+01:00

Sents que piquen a la porta i vas a veure qui és. Sóc jo...

Ens mirem tímidament i em deixes passar... Tanques la porta i ens tornem a mirar amb una mirada ben sensual, d'aquelles que et posen els pèls de punta, saps?

Jo porto un abric negre, tu me'l treus amablement i veus que a sota només hi porto una "temptació"... T'agrada. Fruit de l'exaltació del moment ens abracem i ens besem amb molta passió. Després jo sospiro de plaer mentre tot el meu cos tremola com una fulla d'arbre perquè em fas estrémer quan m'apretes les natges i em portes cap a tu i sento el teu "aparell" que va creixent momentàniament... Em beses el coll, em mossegues l'orella, em grapeges el cul, em refregues contra el teu... Jo passo els meus dits pels teus cabells mentre doblego breument l'esquena i em lliuro a tu perquè notis els meus mugronets durets i els passejo tímidament pel teu pit mentre t'abraço i et mossego el coll i l'orella, i et torno a besar... Ens morregem. Estem calents, molt calents...
Aleshores, em gires i em poses contra la paret tot refregant-me la teva polla pel meu culet. M'agafes per la cintura i m'apretes contra tu. Després m'agafes del coll i em tornes a morrejar...
Després comences a acariciar la meva esquena en sentit descendent, des del coll fins a la cintura, mentre amb l'altra mà acaricies el pubis... Em giro, t'abraço, et beso, et desitjo. Et toco la polla per sobre dels pantalons i tu no et pots resistir de posar la mà al meu entrecuix... Gemego.

M'afanyo per descordar-te els pantalons, treure't la camisa, mentre les teves mans no poden parar de recórrer cada centímetre del meu cos i la teva boca busca la meva perquè vol seguir sabent quin gust tinc. Ens besem, ens mirem, gemeguem. Ens afanyem perquè en tenim moltes ganes, perquè ens desitgem...
M'agafes la cama i la poses a la teva cintura mentre em tens ben agafada per les natges perquè vols que els nostres sexes es trobin, que s'escalfin més si és que és possible... Jo ja no puc més i m'acotxo davant teu, agafo la teva polla dura i me la poso a la boca i hi faig unes quantes xuclades mentre amb una mà l'estic estimulant i amb l'altra t'agafo el cul, com si et volgués empènyer cap a mi... Tu no pots evitar tancar els ulls de plaer, gemegar... I no saps si fer-ho però... M'agafes el cap i és com si... Estàs molt excitat!!! Després passo la meva llengua per la punteta de la teva polla, t'agrada i em mires amb cara de viciós, d'excitat. Tal i com ho faig jo.
M'aixeco i ens tornem a besar i amb la mirada m'insinues que ho he fet molt bé. Anem al llit sense parar de besar-nos i magrejar-nos. Ens estirem i et torno a fer unes quantes xucladetes a la teva polla. Després em poso a quatre grapes i començo a pujar cap a tu besant tot el teu cos:el llombrígol, la panxa, el pit...Torno cap a baix i t'agafo la polla i me la torno a posar a la boca amb molt d'entusiasme. A continuació me la refrego pels meus pits, pels meus mugronets... I t'agrada la sensació. T'excita encara més. Després torno a pujar buscant la teva boca perquè em moro de ganes de morrejar-te, de sentir la teva llengua. Estàs excitadíssim i no pares de tocar-me els meus pits rodonets, de posar-me les mans a les natges i de buscar amb els teus dits el meu cony...
Me'l trobes... I està calent...Em fiques el dit i em masturbes amb delicadesa. Estic molt excitada així que, decideixo pujar cap amunt per posar el meu cony a la teva boca i sentir com la teva llengua hi juga. Estic a quatre grapes a sobre teu. Calenta... M'agafes el cul i em menges el cony. Gemego, doblego l'esquena, m'estiro, faig moviments circulars amb la cadera a sobre la teva boca mentre la teva llengua es perd dintre el meu cony. M'agrada... Em toco el clítoris amb una mà m'entre amb l'altra t'agafo els cabells i t'empenyo bens endins.... Mmmmmm... Torno a gemegar, sospiro, tanco els ulls...
M'estiro al llit i tu segueixes adulant-me el cony... Em doblego tota de plaer, aixeco el culet, l'esquena. Agafo el teu cap i l'apreto cap a mi perquè vull sentir la teva llengua dintre meu. Tinc els mugrons trempats. Em xuclo el dit i me'l passo pels mugrons tot fent un moviment circular mentre gemego de plaer. Tanco els ulls, em torno a doblegar, torno a aixecar el culet i t'apreto contra mi... Enmig de la clamor dels gemecs, dels moviments, de l'excitació... Et quedes mirant els meus pits i en un sobtat atac desitjós t'apropes a ells i te'ls menges, els xucles, els beses, els succiones delicadament... M'excita que em mengis els pits. Tant, que ja no aguanto més... Vull que em follis!

Ens besem mentre et noto en la primera embranzida. Lenta, suau, dolça... I en la segona, acompanyada d'un sospir. I la tercera, en la que ja m'abraces... Les teves embranzides cada cop són més fortes, més dures, més ràpides. Et sento gemegar a cau d'orella. T'envolto amb les meves cames. Aixeco el culet per notar-te ben endins. M'agafes els cabells, m'acaricies, em beses, em mires i continues...
Ens donem la volta i ara sóc jo la que està a sobre teu. M'agafes el cul per acompanyar les teves envestides. Jo envolto el teu cap amb les meves mans mentre et regalo els meus pits perquè me'ls mengis mentre m'estàs follant... I tu me'ls xucles com si fos la primera vegada. Ara ja no saps on posar les mans però continuen al meu cul a fi i efecte d'agafar-me fort. I a mi m'encanta...
Ens morregem, gemim, ens tornem a morrejar salvatgement. Crido de plaer... Tu gemegues mentre em pegues les últimes sacsades de plaer i quan ja gairebé estàs, la treus. M'ajeus al llit i et poses a sobre meu tot deixant el teu artefacte a punt d'explotar a sobre els meus pits i et corres allí... Mentre, jo et miro i em toco els meus mugronets. I quan acabes, passeges la punta de la teva polla pels meus mugrons banyant-los amb la llet que regalima. I ens besem. Ens estimem. Ens morregem. M'acarones la cara i em dius que ha estat genial...