divendres, 5 de juliol del 2013

Camp d'oliveres



Allà al camp d'oliveres vaig besar-te
i de sobte el temps semblà aturar-se
m'aparegué entre els dubtes la certesa
que mai oblidaria aquell somriure tímid i sincer.
I és tan bonic que surti el sol
però aquest matí ens porta el dol
perquè els avions no esperen els capritxos dels amants
així com tu, així com jo.
La nit se'ns havia quedat tan curta
com ofegada en copes de ginebra
al veure't a la llum d’aquella albada
vaig saber que sempre més recordaria amb enyorança aquell moment.
I és tan bonic que surti el sol
però aquest matí ens porta el dol
perquè els avions no esperen els capritxos dels amants
així com tu, així com jo.
I és tan bonic que surti el sol
però aquest matí ens porta el dol
li demano al cel que em regali un minut més
per passar amb tu, i tu amb jo.
Tan exigent, tan impacient
el dia ens desperta del somni més bell
ens queda el gest del nostre adéu

regust agredolç que ens farà recordar...
Que és tan bonic que surti el sol
però aquest matí ens porta el dol
perquè els avions no esperen els capritxos dels amants
així com tu, així com jo.
I és tan bonic que surti el sol
però aquest matí ens porta el dol
li demano al cel que em regali un minut més
per passar amb tu, i tu amb jo.


8 comentaris:

El Company de Venus ha dit...

És una cançó preciosa. Curiosament, jo la vaig descobrir ahir a la nit, tot escolant-la a la ràdio.

Sergi ha dit...

Mira, aquesta no la conec, i ara no la puc escoltar aquí a la feina, ho hauré de fer a casa. He llegit la lletra i m'ha fet pensar inevitablement en 'Save Tonight' de Eagle-Eye cherry.

Jordi Solà Coll ha dit...

Feia temps que trobava a faltar el teu sentir intens! Preciosa cançó,
i és que el comiat és una font de
veritable inspiració poètica...

Abraçades de cap de setmana!

Pere ha dit...

No coneixia aquesta cançó. Les nits de comiat són tristes i angoixants, fa por veure sortir ... el sol.

Bona tarda Guspira.

Guspira ha dit...

Company: Sí que ho és... Jo també l'he descobert fa molt poquet i la veritat és que hi estic enganxada.

Xexu: Jo també hi veig una certa connexió entre les dues cançons. Escolta-la que t'agradarà! I aquesta és del país! ;D

Jordi: Quina sorpresa! I quina alegria! Gràcies per les teves paraules. M'agrada molt aquesta cançó i també la trobo molt poètica. Una abraçada!

Guspira ha dit...

Pere: Ens hem creuat? Aix... que no t'he vist! Acaba de sortir del forn, aquesta cançó... I sí, quan no tens ganes que surti el sol, el comiat sol ser trist... Però ens podem quedar amb el bon record, no creus?
Bona tarda, Pere! :D

Carme Rosanas ha dit...

Ara l'escolto... no la conec!

Guspira ha dit...

És guapeta, oi Carme?