dimecres, 15 de maig del 2013

Aquesta primavera

Sí, deu ser aquesta primavera, que com deia el poeta, em pren aquell vent o l'amor i m'imagino rodolant per terra entre abraços i besos. I com seguia dient; potser és l'amor que es desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny... I sí, deu ser aquesta primavera que em trasbalsa i em vénen al cap aquests versos que em fan pensar en un amor brusc i salvatge. I tombada al terra de qualsevol manera, recorro versos dibuixats als plecs del meu cos fins que enforato els dits dintre meu sense compliment ni teles. Els amago un cop i un altre i, delirosa, ofereixo les meves carícies al neguit dels meus llavis. M'obro la brusa, em despullo els pits i me'ls acarono amb les mans tremoloses, segurament portadores d'un desig irracional. Penso en tu i m'assalta una impaciència sufocadora que fa que t'imagini llepant-me els mugrons una vegada darrere l'altra i m'aviva encara més aquesta excitació. M'endinso dintre meu amb una intensitat benèvola que ara mateix em sembla insuficient. Tanco els ulls i em sembla sentir la teva llengua enfonyant-se en el meu fruit tot deixondint la meva quietud. Et desitjo en l'enyorança amarga de la calor que m'assalta i em penetro per encalçar la dolça mort. I en marxa el tocadiscos, cedeixo al desmai i penso en tu, i tot això i allò...


11 comentaris:

Sergi ha dit...

És una llàstima que tot això t'ho hagis d'imaginar, que ho hagis d'enyorar. Espero que ben aviat puguis gaudir-ho amb els ulls ben oberts.

Carme Rosanas ha dit...

Si ho vius així tant intensament ... és una bona manera d'esperar, que arribi el moment de veritat, el desitjat! :)

M'agrada que tornis.

Garbí24 ha dit...

Si a l'hivern et sents així, és que no és del temps, ets tu que bulls per dins. Tal com ha de ser i sortós qui apagui aquest foc

Pere ha dit...

Bufff! quina calor.
Al maig plaers solitaris ... plaers.

Bona nit Guspira :)

Jordi Dorca ha dit...

M'hauries de dir, Guspira, quina és la melodia que enceta el tocadiscos, que la primavera ja la tinc.

Elfreelang ha dit...

ple de sensualitat .....quan arribi la calor?

mar ha dit...


M'agrada la intensitat d'aquesta 'teva' primavera... fas envegeta i tot...
Petons bonica!

res ha dit...

en aquest lloc
franja invisible
línia virtual anàrquica
de paraules buidades
potser
en alguna banda
dintre de una musica anestèsica de consciencia
visualitzo
abraçades i besades
profunditats obscures
dits transmutant expressions
sons explosius de pit i gola
vibracions de costelles
músculs contrets
exquisidament
pausadament
en un món que acaba essent
imaginat
deformat
subjectiu
irracional
embogidor
indefinit

El Company de Venus ha dit...

Això sí que és un retorn primaveral... Ai las, qui pogués veure't per un foradet... o millor, acompanyar-te en aquesta hora dolça.

Guspira ha dit...

Xexu: No és cap llàstima, creu-me. De tant en tant també és bo imaginar i deixar-se dur en solitud...I això no significa que no ho puguis gaudir amb algú i amb els ulls ben oberts. No sé si m'explico? ;)

Carme: es tracta de viure intensament, sense pensar en què ha de venir, no?

Joan: jeje A l'hivern fa un fred que pela! I solc estar gelada... ;)

Pere: Es tracta de gaudir, sigui quin sigui el plaer, oi?

Jordi: Mmmm... si vols que et sigui sincera, no me'n recordo! Vés a saber en què pensava!

Elfreelang: Ufff! Quan arribi la calor no ho vull ni pensar! jeje

Mar: Gràcies guapa! Tu sempre em llegeixes amb bons ulls! Un petonet!

Guspira ha dit...

mq: visualitzes bé, intensament, imaginant sons, vibracions, pauses, abraçades i besades...
Gràcies per les teves paraules...

Company: les teves paraules també són força primaverals... ;) Gràcies!