dimecres, 20 de febrer del 2013

Tal vegada foren il·lusions

Em sedueixen les paraules 
que lentament traces
m'arriben com suaus carícies 
festejant la meva pell.
Amb dits tremolosos
acarono il·lusions 
com si fos l'últim dia 
tal vegada 
com si fos l'última nit. 
I falsament em trobo entre les teves mans 
em penso ama dels teus mots 
em sento presa dels teus pensaments 
i alhora, tan estranya en la teva abraçada.

8 comentaris:

Sergi ha dit...

Per què estranya? Si tota la resta pinta molt bé.

El que és estrany és veure el blog actualitzat! Estrany, però agradable, eh. Què ha passat amb el teu 2012??

Pere ha dit...

Benvinguda, et trobàvem a faltar. Que ... un any sabàtic?

Bona nit Guspira :)

Carme Rosanas ha dit...

Petonassos guspira!!!

Tornes poètica, que bé!

Garbí24 ha dit...

la por a la felicitat potser la causa de l'extranyesa. On eres? ......;)

El Company de Venus ha dit...

Molt benvinguda. Amb aquella força de les paraules despullades...

Guspira ha dit...

Xexu: estranya perquè parla sobre l'atracció que podem sentir pel que ens és desconegut. Però que sigui estrany no vol dir que sigui negatiu.
Que què ha passat amb el meu 2012? Quin 2012? ;) Simplement necessitava desconnectar...
Gràcies per ser sempre el primer!

Pere: Moltes gràcies! Doncs sí! m'he agafat un any sabàtic, de fet, ha estat més d'un any, ho necessitava... però que consti que jo també us he trobat a faltar i molt!!! :)
Gràcies per tornar!


Carme: hola guapa! sí, torno amb versos i n'hi haurà molts més!
Gràcies per ser-hi!

Joan: sí, aquest podria ser un bon motiu, però en aquest cas, simplement és estrany perquè és desconegut.
Era offline :)
Gràcies per venir!

Company: Moltes gràcies! Malgrat les pauses, espero no perdre mai les ganes d'escriure ni la força de les paraules.
Gràcies per ser-hi!

fanal blau ha dit...

Ostres!
:)

Guspira ha dit...

Hola fanaleta! :)