dijous, 3 de novembre del 2011

Imaginant-te


Vaig arribar d'hora al local d'assaig i encara no hi havia ningú tret del Ferran, un amic del poble que feia estona que s'entretenia tocant quatre acords amb la guitarra. Em vaig asseure al sofà, vaig treure el paquet de cigarretes de la bossa de mà i me'n vaig encendre una. En Ferran va continuar tocant els acords de la cançó Wonderwall dels Oasis i jo em vaig quedar embadalida tot escoltant-lo mentre anava consumint aquell bocí de vida. Intentava recordar la lletra de la cançó, però feia temps que no l'escoltava i hi havia versos que se m'escapaven. I entre tots aquells pensaments em va assaltar un desig sobtat. Em van venir ganes de jeure al sofà amb en Ferran i sentir els seus dits recórrer la meva panxa amb la mateixa delicadesa que rascava les cordes de la guitarra. Em van venir ganes de besar aquells llavis que xiuxiuejaven mots en anglès, ganes de passejar pel seu coll amb la meva llengua, de mossegar-li el lòbul de l'orella i finar a la seva boca amb una morrejada intensa. I gairebé com si pogués olorar el perfum de la passió, el desig resseguia les vores del meu cos fins a fer-se amo i senyor del meu entrecuix. I em van venir ganes d'oferir-li els meus pits perquè me'ls xuclés, perquè m'excités encara més, perquè desitjava encendre'l i volia sentir-lo a sobre meu i rebre les seves embranzides fogoses. I llavors, vaig pensar en el seu sexe erecte i em van venir ganes de posar-me'l a la boca.

17 comentaris:

Sergi ha dit...

Aha, molt bé. Això és el que vas pensar escoltant Wonderwall, tot un himne generacional. Però després què? Vas seguir escoltant com si res??

rits ha dit...

carai, i a mi que és una cançó que m'entristeix una mica.... m'ho hauré de repensar!

Carme Rosanas ha dit...

Per ser que véns poquet, al menys no ens podem queixar de les teves entrades, són intenses!

Bona nit guspireta encesa!

joanfer ha dit...

Déu n'hi do amb quina intensitat s'acaba el dia! No sabia que Wonderwall pogués donar tant de sí. Serà qüestio de començar a assajar-la... ;D

Pere ha dit...

La cançó Wonderwall està molt bé però no crec que sigui el motiu perquè agafis aquest escalfament tan ben descrit i escrit.
Suposo que el truc està en els dits d'en Ferran que exciten les teves neurones al ritme de les cordes de la seva guitarra. I si a més ... la toca tan bé.

Bona nit Guspira:)

mar ha dit...

desig en essència...

tot un art poder gaudir-lo així!

petons bonica!

Garbí24 ha dit...

I el pobre Ferran sense saber el que s'estava perdent......o no s'ho va perdre al final?
Bona entrada....l'apunt vull dir..;)

Alyebard ha dit...

I l'altre sense adonar-se'n rascant la guitarra? El que dona una cançó, una cigarreta i el desig ;-)

El Company de Venus ha dit...

Quin clàssic, Oasis i Wonderwall.
Hi ha una frase de la tornada que va com anell al dit:

There are many things that I would like to say to you
I don't know how

Excitant, suggerent, com sempre.

Joana ha dit...

ves a saber en què estava pènsant en Ferran mentre rasgava les cordes de la guitarra.
Saps que les guitarres tenen forma de cos de dona?
Bona nit Guspira i encantada de llegir-te de nou!

Elfreelang ha dit...

I segueix.....si que té poder la guitarra!

Guspira ha dit...

Xexu: jaja Ja veig que tens un neguit. Hauré de fer pública la segona part...

rits: No sé jo si va ser realment la cançó la que em va dur a tals pensaments... :)

Carme: Estem salvats! Vinc poquet, però quan vinc ho faig accelerada! :) Un petonet, guapa!

Joanfer: jaja Tu comença a assajar, però això sí, en públic!

Pere: que llest que ets, coi! jaja La cançó no és, no... Ara, els dits d'en Ferran ho podrien ser, però la imaginació d'una servidora hi fa molt...

Mar: gràcies per les teves paraules i per la teva manera de llegir-me. Més petonets per a tu, guapa!

garbi24: ja veig que tu també tens un neguit... Com li he dit al Xexu, trobo que us hauré d'explicar com va acabar la història...

Alyebard: potser sí que se'n va adonar finalment, però el cas és que no us he explicat... ;)

Company: Tens raó, aquesta tornada li va al text que ni pintada! Gràcies per les teves paraules! :)

Joana: Potser el Ferran tenia mals pensaments com jo... :) Sí que ho sabia, sí. Potser per això mateix també va tenir mals pensaments. Haurem de saber com continua la història.

Elfree: I tant! No t'ho pots ni imaginar el poder que arriba a tenir! :)

El porquet ha dit...

Llegir això, una tarda de diumenge, ajagut al sofà, baldat després d'haver fet una cursa, somnolent després d'haver dinat... això ha estat un coitus interruptus de la meva migdiada! Ara, beneït interruptus!

El Company de Venus ha dit...

A disposar. De fet, ja has vist que he fet la rèplica, des de l'altra banda del mirall.

Guspira ha dit...

Aix Porquet... mentre només hagi estat un coitus interruptus amb la migdiada i hagis gaudit d'un coitus plenus amb la lectura... jo ja em dono per satisfeta i sense remordiments d'haver-te provocat aquesta inesperada interrupció... ;D

Company: Gràcies! M'ha encantat!!! De fet, això podria tenir continuïtat, no trobes? ;D

Maria PB ha dit...

buaaaaaah quina passada!!
és genial :)

et seguisc :)

Guspira ha dit...

Maria: Gràcies!