dijous, 10 de març del 2011

Pensaments ancorats

Hores lentes, dies a l'esquena,

pensaments ancorats en instants perduts.

Carícies a la vora de l'aire

paraules que regalimen tendresa

ulls closos d'amors esdevinguts.

Imatges d'ahir palpables encara avui,

no basta la llunyania

per deixar de tenir-te a prop.

Les paraules mudes

atabalen el meu propòsit

que ferotge barra el pas

al camí de l'oblit.

I ara em perdo en la foscor

mentre m'omplo d'aquest buit

amb cert regust d'amargor.



10 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

És molt bonic, guspira i crec que tot en hi podem reconèixer una mica.

Unknown ha dit...

M'he embriagat de...paraules excel·lents, magistrals i magnífiques. Impressionant com has demostrat sentiment.
No tots saben fer-ho.

Una abraçada, benvolguda Guspira

Noa ha dit...

La melangia ja ho té això ...aquest regust però a vegades es torna dolç.
Un bon capde guspira!

Garbí24 ha dit...

m'agrada....brollen els sentiments

El porquet ha dit...

Preciós Guspira. I com diu la Carme, crec que tothom, en algun moment de la seva vida, ha passat, passa i passarà per fases d'aquestes. Tot sovint, els records més punyents són complicats i dolorosos d'oblidar.

Elfreelang ha dit...

Paraules ben maques...i amb retràs felicitats pels 3 anys de bloc!

romanidemata ha dit...

passava per aquí de visita,
salut i bon cap de setmana

Guspira ha dit...

Carme, guapa, gràcies per les teves paraules... Crec que tens raó; tothom ens podem sentir identificats amb el que descriuen aquests versos. Personalment, crec que és bo recordar amors o estima que pots tenir a les persones i no parlo només de la parella. Però també penso que a vegades, tot i que ens agradaria oblidar, el pensament es resisteix a fer-ho...
Un altre cop, gràcies...

Olguen: què et puc dir...? A banda que m'has fet posar vermella! :) Gràcies, gràcies i gràcies per tot el que em dius... I t'ho dic de veritat perquè no sé fins a quin punt sé transmetre sentiments, però si em dius això entenc que és perquè t'ha arribat i això, a mi ja em val... i també m'emociona...
Una altra abraçada per a tu...

Noa: és veritat, la melangia pot tenir aquest gust agredolç i penso que així ha de ser... Gràcies per la visita i benvinguda!

garbi24: Gràcies... D'això es tracta, de fer brollar sentiments i intentar que arribin a algú.
saps? M'agrada molt escriure així perquè m'agrada llegir els vostres comentaris. Unes mateixes paraules poden arribar de manera diferent a cadascú, segons el moment que viu, segons com se sent... I això, realment, és molt ric.

Porquet: Gràcies per les teves paraules. Estic d'acord amb tu i amb la Carme i crec que aquest és un sentiment de vida i no ha d'estar forçosament relacionat amb la parella. Per qualsevol persona que poguem sentir amor, també podem
sentir aquest doll de sentiments...
Oblidar pot ser dolorós, a vegades, només un tràmit pel que hem de passar. Altres, recordar pot ser una injecció de força per seguir el nostre camí. Tot depén, com sempre, dels sentiments...


Elfreelang: Gràcies per les teves paraules que també són ben maques!

Joan Calsapeu: salut i bona setmana!

El Company de Venus ha dit...

He trobat genials els versos 'Les paraules mudes / atabalen el meu propòsit / que ferotge barra el pas / al camí de l'oblit'. Aquests pensaments ancorats que tots tenim a vegades. Aquest mirar el passat amb una barreja de recança, d'enyorament, de ràbia, de voler oblidar-lo i de mantenir-lo viu pel temps.
És d'una profunditat envejable, el poema. Felicitats, i endavant!

Guspira ha dit...

Company, gràcies... Gràcies per les teves paraules... No hi ha rèplica possible perquè has captat i has sentit i això, m'ha arribat...
Una abraçada!