dilluns, 4 d’octubre del 2010

Paraules




Tothom busca la paraula justa. Per a parlar a qui no es coneix i es vol conèixer. El misteri inexplicat, però, és perquè no surten les paraules quan el rostre de la persona estimada es gira i aguaita a què parlem. El lèxic que anit era tan abundant de sobte desapareix i aleshores és quan entenem que la llengua no és només voluble, sinó també fal·lible.


7 comentaris:

Anònim ha dit...

Quanta rao tens

Sergi ha dit...

Qui sap, potser és una mena de síndrome d'Stendhal, ens quedem perplexos davant de tanta bellesa i no podem articular paraula.

Carme Rosanas ha dit...

A VEGADES ÉS IMPOSSIBLE TROBAR LA PARAULA JUSTA, ENS HEM DE CONFORMAR AMB LA QUE VULGUI ARRIBAR...

res ha dit...

amb la teva veu en tinc prou
al teu somriure
s’hi enganxen les paraules
no et giris
salut estimada!

Guspira ha dit...

A vegades ens és molt fàcil parlar amb la nostra gent i no cal buscar la paraula exacta perquè simplement ens surt. Però quan alguna cosa entre nosaltres i els nostres canvia, ens costa trobar les paraules per expressar el que volem dir.
Gràcies pels vostres comentaris!!!

mer ha dit...

Ni tan sols les paraules són fàcils de dir, pensar...

Guspira ha dit...

Me, a vegades no és fàcil parlar...