dilluns, 25 d’octubre de 2010

Bocins d'aquella nit


D’aquella nit en recordo tantes coses... La senzillesa de les paraules foranes que ens les férem tan nostres. Viatjo i busco entre els pensaments el que m’ha quedat de l’ahir. I segueixo cantant fluixet aquesta cançó que tinc al cap i sí, que s’ha enganxat com les lleganyes...

Puc assaborir encara el regust dolç de la melodia, de la mirada còmplice, del gest sorprenent que em va paralitzar. I trobo sense cercar papers amb esborranys, preguntes sense resposta, respostes entre mil amagatalls...

I segueixo cantant fluixet aquesta cançó que s’ha enganxat com les lleganyes mentre m’arriba la son que em duu a aquella nit... I com tantes altres, m’he escapat del neguit per trobar la calma en les paraules que vam gaudir estimant-nos en silenci...


9 comentaris:

XeXu ha dit...

Probablement, el més important d'aquella nit és que tingués continuïtat. Tant de bo.

No vegis com he rigut amb el teu comentari, aquest de cridar l'Assumpta. M'he estat una bona estona rient, quines coses que tenen els blogs. Per l'altre comentari et trencaré les cames. No és broma, també m'ha agradat.

Guspira ha dit...

Xexu, tot té continuïtat d'una manera o altra. I pel que fa als comentaris celebro que t'hagin agradat perquè eren de bon rotllo. Ah! i que jo també he rigut amb la teva resposta, trenca cames!

Carme ha dit...

Que bonic... aquests moments quan et pots escapar cap als somnis i records, camí de la son de la nit, són màgics. Et fas un món a mida. M'agrada molt aquest post.

Guspira ha dit...

Gràcies Carme! Sí que són màgics aquests moments...

garbi24 ha dit...

Aquests moments son el combustible de la vida...sense ells ens apagariem

Guspira ha dit...

Garbi24, ja ho pots ben dir! Benvingut! :)

Me ha dit...

És difícil de comentar, l'ahir no és fàcil però si segueixes cantant és perquè alguna cosa bona va portar.

mq ha dit...

records en timidesa
no ens atrevim a fer res més
tal vegada cantar fluixet...

vola
besada petita
emporta-te’l vent
engronsat per l’aire
fins a la teva boca
gust de mi
salut estimada!

Guspira ha dit...

Me,l'ahir queda per sempre més... En el record, en l'experiència, en el dia a dia i arribarà un moment que pot ser fins i tot quedarà en l'oblit. Però l'ahir resta per sempre més...

mq, una vegada més, les teves tendres paraules m'arropen...